Il tèrmenp (operadór) a l’è el sìmbol de dò operazion matemàtich in su l’attività delcationossòni insoluzion acquosa: a se fa innanz ellogaritm in base 10 de l'attività e poeu a ghe se mètt el sègn men denanz. Per i proprietà di logaritm, a s'ottèn el medésim risultàa anca cont el calcolà el logaritm del reciproch de de l’attività diionossòni.
indoeaH+ la rappresenta l'attività dicatión ossóni. L'attività di ión ossòni a l’è ‘na grandèzza senza unitàa de misura, defàtt a l’è definibil inscì in tèrmen deconcentrazion molar di ion ossòni: )
‘doe a l’è laconcentrazion molar di catión ossòni, l'è la concentrazion molar unitaria (misa dent domà per fa de manera che l’argoment del logaritm el sia senzaunitaa de misura) e a l’è elcoefficient molar de attivitaa, on parametro senza unitàa de misura che ‘l misura i deviazion de la condizion ideàl caosàd soratùtt di interazion elèttrostatich intraiion insoluzion.
El coefficient de attività el tend a l'unità (e donca l'attivitàa la se vesina a la concentrazión molar di cation ossòni) per di soluzion acquos slongàd assée (≤ 0,1 mol/dm³). In quèj condizion chì, l'equazion de prima la pò vèss semplificada inscì:
Ancabén el sia minga giust del ponto de vista matematich, a l’è d’usanza, per resón de curtèzza, de tralassà l’indicazion de la concentrazion unitaria ind l’argoment del logaritm (ma cont el suppònn comunque la soa presenza) e scriv el pH domà in quèlla manera chì:
De convenzión, el pH disoluzion acquos l’assumm di valór infra 0 (acidità màssima) e 14 (basicità massima). La condizion de neutralità la corrispónd al valór de mèzz, 7, tipich de l'acqua pura a 25 °C.
El pH el poò vèss misuràa per via elèttrica, cont el sfruttà el potenziàl creàa de la differenza de concentrazion deion idrògen in su i du lati de ‘na membrana deveder (vedéepeaccàmeter), oppùr per via chimica, cont el sfruttà la capacità di quaj sostanza (ciamadaindicadór) de cambià el sò color in funzion del pH de l'ambient 'ndoe l'è. De nòrma, chi sostanz chì hinn doperàd insoluzion, compagn per esempi de lafenòlftaleina e ‘lbloeu de bromotimòl.
Despèss iindicadór vegnen doperàa anca sora di band de carta ( i inscì ciamàd "cartinn indicadór universàl"), che cambien el sò colór quand che vegnen pocciàa denter in di sostanzàcid obasich. L’esempi pussée comun a l’è quèll di "tornasól", de colórroeusa in ambient àcid eazur in ambient alcalin.(
L'acqua distillada, (senzasal e sostanz vari, a differenza de quèlla del rubinètt o di bott'li) l’è minga on bonelèttrolit, cioè la mena nò lacorrent elèttrica, de già che la gh’hà denter domà ona quantità piscinina deion ossòni (con carega positiva) e ossidril ( on carega negativa), per via de la reazion deautoprotòlisi de l’acqua segond quèll equilibri chì:
Per i soluzion solngàd, ‘doe l’è giust tiràgh vesin l’attività ai concentrazión, lacostanta deautoprotolisi a l’è eguàl del prodòtt di concentrazion di ionossidril eossòni:
El valór de Kw de l’acqua distillada a 25 °C e 100 kPa (condizion standard) a l’è pari a 1,0 x 10−14M2.
Ind l'acqua pura a 25 °C la condizion de elettroneutralità combinada con l’equilibri de l'autoprotolisi l’impònn che la concentrazion di ion H3O+ e OH- che vegnen de la separazion de l’acqua de l’acqua la risulta
[H3O+] = [OH-] =1 × 10-7 M
corrispondenta alpH = 7, che l’indica la neutralità.
De già che la costanta de autoprotolisi la cambia insèma a latemperadura, quèlla concnetrazion chì la varia cont el varià de la temperadura, e per quèst i calcol l'è mèj che se riferìssen a la temperadura standard 25 °C.
Poiché l'aggionta de ‘n’acid o d’onabas a l'acqua l’aumenta o la diminuiss, la concentrazion di ioni [H3O+] rispètt al valore de la neutralità, onasoluzion (a 25 °C) la se ciamarà:
Acida quand che [H3O+] > 10−7 M
Neutra quand che [H3O+] = 10−7 M
Alcalina quand che [H3O+] < 10−7 M
‘Na manera pussée sempliz de esprìmm l'acidità o alcalinità d’ona soluzión a l’è lafunzion pH, descrivùda in de l'introduzion. L'utilizzazion de la funzión pH a l’è molto ùtil, de già che la permètt de restrèng l’intervàll in su ‘na scala de valór numerich. Donca l’utilizzazion de la funzion pH la permètt de dì che (a 25 °C) ’na soluzion a l’è:[3]
Acida se el pH l’è < 7
Neutra se el pH l’è = 7
Basica se el pH l’è > 7.
Ona misura fada a la svèlta del pH a l’è possibil cont i inscì ciamàdcartinn indicador universal, ch'a hinn di fass suttil o di naster de carta ingravidàd d’ona mes’ciada de divèrsiindicador. Quand che hinn sùcc a hinn de colórgiald, ma quand che vegnen espòst a ‘nasoluzion acquosaàcida obasica cambien el so colór in funzion del pH de la soluzion:
L’utilizzazion del pH e del pOH la permètt de esprimm el prodòtt iònich de acqua in quèlla manera chì:
pH + pOH = 14
Quèlla relazión chi l’insegna che ind ona soluzion acquosa a 25,00 °C la sòma del pH e del pOH la gh’hà de vèss semper eguàl de 14. S’a se conòss el pH (o el pOH) a l’è possibil de risalìgh ai concntrazion [H3O+] e [OH-], per mèzz de quèj espression chì:
[H3O+] = 10-pH; [OH-] = 10-pOH
IA l'istèssa manera del pOH, del pH, ancasì a se definìss ‘melogaritm decimal negativ de la concentrazion di ion in soluzion, e ‘l ven indicàa inscì:
.
La concentrazion l’è misurada inmòl /liter desoluzion, e l’è ciamadaconcentrazion molar. Se per esempi ‘na soluzion acquosa la gh’ha ’n pH pari a 3,5, dai definizion el sortìss foeura che la concnetrazion diion a l’è quèsta chì:
De tutt i maner a hinn stàa definìi tanti alter standard segondari, che ‘l sò pH a l’è stàa misura con la cura màssima possìbil rispètt al pH standard principàl.
De già che a gh’è disponibil on grand numer de standard segondari, a l’è possibil de doperà in del calibrà l’elettrodo a veder on stadard che ‘l gh’hà on pH arent a quèll de la soluzion de vèss misuràa, oppur, l’è mèj de doprà du standard che gh’hànn di pH pòch superior o inferior a quèll de misurà, de manera de minimizzàa on possibil contegn "minga ideàl" de l'elettrodo medésim. El pò defàtt succed che la pendenza de larètta che liga insèma lafòrza elettromotrìs de la cèllula de misurà el pH la sia leggerment divèrsa del valór "Nernstiàn" (), pari a 59,16 mV a 25,00 °C.
A l’è ciamàapH de viràgg el valor del pH che ‘l correspónd al cambi decolor de onindicador: quèll valór chì a l’è donca ùtil in del determinà qual è l’indicadór che l’è pussée giust de vèss doperà per fà 'natitolazion infra onacid e ‘nabas. Defàtt el pH de viràgg el doarìss correspònd al pont de equivalenza, quand che iequivalent di du component hinn eguàl in numer.
Carbon alfa e beta. Chichiscì elcarbonil el gh’ha du idrògen β e cinchidrògen α
In di compòst organich, de sòlit i proton ligàa cont iatom decarbòni gh’hànn 'n acidità bassa, tuttmanch on quaj proton l'è bon de destaccàss de lamolecola a la fàcil (de chi la soaacidità). Ancaben l'acidità la sìa nò paragonàbil cont on àcid fòrt (pKa<1) el fenòmen el diventa important quand che sti chì vànn in contàtt cont ‘nabas che la gh'abìa 'na fòrza tal de ciapànn via elproton. Quèll aspètt chì a l’è de interèss perché ireazion àcid-bas hinn importànt ind lachimica organica.
Acetaldèid àcida
Chi de sora a vènn fàa vedée el destàcch de onproton alfa de oncarbonil, con pKa=17, che rispètt a l’acidità di proton de onalcan (pKa≈50) a l’è molto pussée bassa. El distàcch in quèll caso chì el po’ vèss spiegàa cont el notà che ‘lcarbanión el s’è stabilizza per mèzz de ‘narisonanza, in particolar ‘natautomeria cheto-enòlica.[4]
La scala internazional del pH a l’è basada in su di concentrazión esprèss inmol/kg al pòst de mol/L. A l’è inscì perchè i concetrazion pòden vèss misuràd in tèrmen de volùmm. De tutt i maner ind la pupart di aplicazion prategh quèlla differenza chì 'è senza importanza.
Quant a l'etimologìa del tèrmen pH a l’è vegnuda foeura ‘na questión. Second quajvun la "p" l’indicarìss domà l’operadór matematich descrivùu adèssadèss, a gh’è di alter che pensen inveci che ‘l staga per "pondus" ("pes" inlatin), oppur "power" (potènza ininglése). Quèj trii interpretazion chì hinn però putòst irragionévol vist che ‘l Sørensen l’hà pubblicàa domà in sti trii lenguv chì:todèsch,francès edanés. A l’è interessant de notà che ‘l Sørensen, despèss, l’ha dopràa la "q" inscambi de la "p" per designà l'elettrodo de riferiment (a idrògen).
Al princippi el Sørensen l’hà dopràa ‘me simbol "Ph", che poeu l’è diventà "PH" e domà in di ann 20 l’è diventàa "pH" a la definitiva, ‘doe "p" el gh’ha la nòta funzion de operador matematich.