| Quell articol chì l'è domà onsbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh. |
Novara (parnonzia:Nuára;Piemontes:Noara;Italian:Novara;Frances:Novare;Latin:Novaria) l'è el capploeugh de laProvincia de Noara, che la confina con laLombardia. Ghe viven pussee de 105.200 abitant. L'è la seconda città pussee granda delPiemont, dòpoTurin. Chì a l'è parlaa on dialettlombard de transizion cont elpiemontes, 'me anca in tutta la soa Provincia.
Novara la se troeuva in de la porzion de laPianura Padana tra elSesia e'lTesin (vun a 17 km e l'alter a 15 km de distanza), in su d'ona part quai meter pussee alt del territori che'l sta intorna bagnaa di navesGogna a òvest eTerdobbi a est (Tardobi in piemontes). La zòna nòrd-oriental de la città l'è traversaa delCanal Quintino Sella, emissari delCanal Cavour, el qual corr a nòrd de la città, lì adree ai quarter deVever eVignal.
Arent del rionBicocca el nass el torrentArbògna-Erbognon.
La città l'è a 45 km deMilan, 85 km deTurin, 30 km dellagh Maggior e 50 km del confin de stat con laSvizzera.
El paesagg del novares l'è caratterizaa de la coltivazion delris, element fondamental de la cusina del loeugh, e d'ona èrtiga red de canal per l'irrigazion, rònsg, fòss eresorgiv. Quel che'l resta del bosch el se troeuva arent di cors d'acqua.
El monument el pussee famos de Novara l'è labasilica de San Gaudenzi, de la qual fà part la cupola (de 121 meter d'altezza) simbol de la città. La basilica l'è staa traa su tra 'l 1577 e 'l 1690 apos de la distruzion de la veggia basilica che l'era foeura di mura, progetaa del architetPellegrino Pellegrini; la cupola, inveci, l'è staa progetaa delAlessandro Antonelli in del 1841 e costruii tra 'l 1844 e 'l 1878[1][2].
Altra struttura relogiosa importanta l'è elDomm, dedicaa a la Santa Maria Assunta, de storia sossenn antica che la riva fin a 'l period paleocristian, ma rifaa pussee vòlt; incoeu, el presenta on aspettneoclassich[3]. Denanz la cattedral gh'è el battisteri, che l'è la costruzion pusse antica de Novara, anca lù de origin paleocristian[4].
El commun de Novara l'è componnuu de vari quartier cittadin e frazion separaa del tessuu urban principal.
Chì de bass, asca i quartier e i frazion de Novara e la circuscrizion amministrativa al qual ghe fan part, hinn segnaa anca iscormagn de quaivun di quartier e frazion. La scormagna commun a tucc i novares l'èsciatavìn (riferiment a la storica importanza de la corporazion di bagatt de la città)[5].
Quarier ò frazion | Circoscrizion | Scormagna[5] |
---|
Center storich | Center (Centro) | Patachìn |
Sant Andreja | Nòrd Est (Nord Est) | Rimulàs |
San Rocch | Nòrd Est (Nord Est) | |
Sant Antogn | Nòrd (Nord) | |
Vignal | Nòrd (Nord) | Malgasc |
Vever | Nòrd (Nord) | Cinìn |
Sant Agabi | Sant Agabi (Sant'Agabio) | Ranàt |
Pòrta Mortara | Pòrta Mortara (Porta Mortara) | |
Sacro Coeur | Sacro Coeur (Sacro Cuore) | |
San Martin | San Martin (San Martino) | Làdar e asasìn |
Santa Rita | Santa Rita | |
Agognaa | Santa Rita | |
San Paol | Òvest (Ovest) | |
Zona Agògna | Òvest (Ovest) | |
Cittadella | Sud | |
Villaggio Dalmazia | Sud | |
Torrion | Sud | Suclòn |
Bicòcca | Sud Est | Mursé |
Vlengh | Sud Est | Salamìn |
Mellòngh | Mellòngh (Lumellongo) | |
Casalgiaa | Mellòngh (Lumellongo) | |
Pajaa | Mellòngh (Lumellongo) | |
Gionzana | Mellòngh (Lumellongo) | |
Pernaa | Pernaa (Pernate) |
- ↑Sit del commun de Novara - La Cupola di San Gaudenzio(sgenee 2025)
- ↑Diocesinovata.it: Insigne Basilica Collegiata di San Gaudenzio di Novara (sgenee 2025)
- ↑Diocesinovara.it: Storia del Complesso della Cattedrale (sgenee 2025)
- ↑Diocesinovara.it: Storia del Battistero (sgenee 2025)
- ↑5,05,1Silvano Crepaldi,Lessico dell'immaginario Novarese, inGeografia dell'immaginario, Cologno Monzese, Lampi di stampa, 2011, p. 221, ISBN 978-88-488-1303-7.URL consultaa el 10 sgenee 2025.