ElNintendo Entertainment System a l'è stada 'na console de videogioeugh a8 bit de la terza generazion sortida in del 1983 inGiappon e in del 1985 in diStat Unii.
Finna di primm agn '80 la Nintendo, vist el success di gioeugharcade, l'ha pensaa a 'na soa console a cartocc removibij. Vist che in Giappon eren no di novità el President de la Nintendo l'ha voruu 'na console inscì potenta de podè no vess superada prima de on ann e men costosa di alter.
Per fàll a l'è staa doperaa elMOS 6502, insemma a on coprocessor grafich, che sbassaven i cost del sistema e 'l faseven pussee potent de la concorrenza e bon de gestì on mugg desprite. Per el design a l'è staa subit scernuu on design arent a quell di gioeugh.
Dal 15 de luj 1983 a l'è stada venduda per 65 dollar, l'ha surclassa a la svelta l'Atari 2600 e laSG-1000 ma poeu on circuitt faa mal l'ha impost el reciamà de tucc i console, che però l'ha ripagaa Nintendo in termen de credibilità.
Nintendo la voreva fà vend el Famicom in America a laAtari, e i dò aziend s'eren squasi accordaa per fàll. Quand che però i reppresentant de la Atari han vist elDonkey Kong in su 'nColeco Adam, de che gh'even la licenza lor, han pensaa che la Nintendo la fuss dree a fà el dobbi gioeugh, e han molla la trattativa. La Nintendo l'ha donca scernuu de commercializzà indeperlee la console.
In del giugn 1985 a l'è presentada al mercaa statunitens, e grazia ai sò gioeugh e al controll de qualità anca se costos el gh'ha avuu on success determinant a salvà i videogioeugh dopo de la crisi del 1983.
Elgamepad standard a l'è rettangolar cont i botton "A" e "B" a drizza, i fresc a manzina e al center i botton de fonzion, ispiraa a quell delGame & Watch. A l'era possibil doperà di accessori 'me elNES Zapper, che se podeva doperà cont el famos gioeughDuck Hunt e di alter titoi.
In d'ona revision successiva a l'è staa miss on controller different a forma de oss.
Icartocc, ciamaaGame Pak, gh'even i dimension 13,3×12×2 cm e gh'even i informazion in sul gioeugh: Originariament saraa cont 5 vid, a hinn staa poeu faa di sistema messedaa cont di linguett per fà pussee gramm dervìj.
La pupart di cartocc a l'era grisa, gh'eren anca di cartocc dor con dent 'nabatteria tampon per salvà record e salvatagg, di cartocc negher o celest per i clon o giald, per i test de la Nintendo.
Quej del Famicom, inveci, eren pussee piscinintt, per via di pieditt in men, eren 7×10,8 cm.
In di primm agn '90 a gh'è staa on gran mercaa di clon, ciamaa informalment "Famiclones", dovuu anca al facc che la Nintendo l'ha venduu no el sò NES in d'on quaj Stat 'me elBrasil.
In l'exUnion Sovietega el gh'ha avuu gran success el clon taiwanesDendy, che el gh'ha avuu on success compagn de l'original in Ocident, tant de vess toleraa de la Nintendo in cambi de la commercializzazion esclusiva di sò prodott e minga de quej de la Sega.
El mercaa di clon a l'è sutaa anca dopo de la fin del NES e l'ha menaa a di console compatibij pussee potent de l'original, onmonitor integraa o el BASIC.
Gh'eren anca di console senza cartoccia ma cont i gioeugh integraa, particolarment perseguii de la Nintendo. Han avuu success finna al 2000 e anca pussee innanz, per i appassionaa o per di console senza tropp pretes.
ElFamicom a l'era la version giapponesa del NES. Anca se l'hardware a l'era sostanzialment l'istess a gh'eren di differenz:
I cartocc del Famicom a hinn different de quej del NES e pòden supportà anca l'audio integraa. I cartocc del NES han 'na protezion anticopia, ossia la10NES
I controller del Famicom eren saldaa direttament, eren numeraa e 'l segond controller l'era senza tast de "start" e "select" ma cont on microfon e 'n regolator de volumm