Quell articol chì l'è domà unsbozz. Se violter sii bon de metegh denter un quajcoss pussee, preocupéves minga e provégh.
Quella vos chi la gh'ha minga di font o inn trop poche. Per pieser, sgionta di font a la vos. Per havégh un'ideja di altre vos senza font,vardee chichinscì.
Unamapa l'è una rapresentazzion simbolica che la enfatiza i relazzion in tra i element de on spazzi, 'me lavorà,region o temi.
Tante mape inn franche, blocade acarta o a on alter mezz durabil, inscambi alter inn dinamiche o interative. Anca se i carte i se dopre soratut per descriv lageografia, i poden rapresentà ogni spazzi, ver o fint, senza contegnì alcontest o lascala, come in de lacartografia del cervell, delDNA o de la topologia de la rete informatica. El spazzi che l'è stad mapad el po vesser in do dimension, come la superfiss de laTerra, in tre dimension, come el de denter de la Terra, o anca spazzi pussee astrat de ogni dimension, come in del modellà i fenomen che gh'hann tante variabil indipendente.
Anca se i prim carte cognossude inn del cel, i carte geografiche del territori inn de tradizzion longa e inn esistide dal temp antigh. La parolla "mapa" la ven dallatin medieval:Mappa mundu indova chemappa el significava "mantin" o "tessud" emundi "el mond". Inscì, "mapa" l'è diventad una parolla scurtada che la se riferiss a una rapresentazzion in do dimension de la superfiss del mond.