Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Israell

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
LombardQuest articol chì l'è scrivud inlombard, con laNoeuva Ortografia Lombarda
Israell
Israell - BanderaIsraell - Stema
'nessun valore'
Israell - Localizazion
Israell - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intregStat de Israell
Nom ofiçalישראל e دَوْلَة إِسْرَائِيل
Lengue ofiçaiLengua ebraica
CapitalaGerüsalem
Politega
Forma de govern
Capo de StatIsaac Herzog
Capo de GovernBenjamin Netanyahu
Superfix
Totala20 770km²
Popolazion
Totala9 840 000 ab.(2023)
Densitaa473.76 ab./km²
Jeografia
ContinentAsia
ConfinSiria,Giurdania,Egit eLiban
Fus orariIsrael Standard Time, Israel Summer Time, Àzia/Jerusalem,UTC+02:00 eUTC+03:00
Economia
Valudanovo siclo
PIL (nominal)520 700 milion deUSD(2022)
Varie
CodexISO 3166IL, ISR, 376
TLD.il eישראל.
Prefiss tel.+972
Sigla autom.IL
Inn nazionalHatikvah
Evoluzion storega
Proclamazion14 magg 1948
 

Israell (מדינת ישראל/Yisra'el inebraich;دولة اسرائيل/Isrā'īl inarab) a l'è un paes de l'Asia fondad in del 1948 per vesser el Pajes disgiudee, segond d'un pian de partizzion catad foeura diNazzion Unide, che però l'è mai entrad in vigor a causa delconflit arab-israelian, che hann menad a 'n conflit in tra Israell e laPalestina, sanad in part in del 1993 con l'Acord de Oslo, che però hann dad no l'independenza alStat de Palestina ma domà un certautogoverno, menter el Pajes el s'è retirad del tut de laStriscia de Gaza, che al dì d'incoeu l'è governada deHamas e minga de l'Autorità Nazzionala Palestinesa.

Oltra a la Palestina, Israell el gh'ha di alter controversie territoriai: la soa capital,Gerusalem, a l'è recognossuda no de la pupart de la comunità internazzionala, che la gh'ha i soimbasciade aTel Aviv, iAlture del Golan - che inn recognossude squasi de tucc 'me part de laSiria - e ifatorie de Shebʿā, che partegnen probabilment alLiban.

A l'è l'unegh pajes a magioranza sgiudea in del mond, con squasi el 80% de la popolazzion de quella fed chi, cont una gran minoranza araba del 20%, per la pupart musulmana.

Storia

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Israell el nass delsionismo, l'ideja per la che i sgiudee gh'hann de havégh un so Pajes e donca hann tacad a crompà la terra in delMandad de la Palestina, terra che hann poeu desvilupad e doperad per l'agricoltura. Cont el svesinàss de la fin del mandad britannegh iNazzion Unide hann fad un pian de division de la zona in tra un Stat arab e vun sgiudee e donca in del 1948 Israell l'hadeciarad l'independenza e l'è stad poch dopotacad de la pupart di Pajes arab in d'una guerra che l'ha vensgiud e che l'ha vist otegnì una mota de territori che per i Nazzion Unide la gh'haveva de vesser araba, menter laCis'giordania l'è passada a laTrans'giordania, che inscì la s'è ciamada domàGiordania, e laStriscia de Gaza l'è passada a l'Egit. Per i arab a l'è stada laNakba, cioè el disaster, e pussee de 700'000 arab gh'hann havud de sortì de la zona, sostituid per la puart de profugh sgiudee scapad di Pajes arab.

In del 1967 la scomincia laguerra di ses dì che la ved un alter disaster per i arab, che perden elSinai, la Striscia de Gaza, la Cis'giordania e iAlture del Golan, seguida de laguerra del Kippur in del 1973, che la permet a l'Egit de tegnì in sigurezza elcanal de Suez ma a Israell de ciapàss un poo de territori in del rest de l'Egit, che l'è stada la darrera guerra verta in tra Israell e i arab.

L'Egit, poeu, l'ha fad la pas con Israell e 'l Sinai l'è tornad sota el so controll, seguid poch dopo de laGiordania. A l'è restada però verta la question in tra Israell e la Palestina, che l'è stada in part sanada cont iAcord de Oslo che hann dad de l'autogoverno al territori, che però incoeu l'è minga independent. In del 2005 Israell l'ha mollad la Striscia de Gaza che del 2007 a l'è governada deHamas.

Economia

[Modifega |modifica 'l sorgent]

L'economia israeliana a l'è stada a longh assee socialistega, cont un volt controll del Stat in l'economia, la roba l'è cambiada in di agn '80 e incoeu a l'è un Pajes assee scior e cà de tancc destart up, soratut in del camp de latecnologia e militar. I imprese inn de solet partide in tra quei pussee grand e internazzionai e in tra quei pussee piscinine e l'è no spantegada la media impresa e anca l'agricoltura, grazzia a di bei impiant che demineralizen l'aqua, a l'è assee spantegada.

L'energia del Pajes la vegn soratut del petroeuli crompad de l'Egit e de l'energia solar, desgià che i resorse minerari inn squasi inesistent. Elsistema sanitari a l'è unBismarck atipegh, fondad in su di casse malad che gestissen anca ospedal e clineghe.

Politega

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Sistema politegh

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Israell a l'è unarepublegademocrategaunitaria eparlamentara: elParlament,monocameral, a l'è laKnesset. A l'è partid inDistret che inn, a soa volta, partid in Municipalità. El carater del Stat a l'è definid 'medemocrategh e sgiudee, in del sens che l'è sia el stat de tucc i sgiudee, ma anca de tucc quei che ghe viven, che sien sgiudee o manch.

El Pajes el controlla anca la pupart de la sigurezza de laCis'giordania, che l'è per el rest sota el controll civil de l'Autorità Nazzionala Palestinesa, menter el s'è retirad unilateralment de la Striscia de Gaza, che 'l considera territori independent in guerra con luu.

Defesa e sigurezza

[Modifega |modifica 'l sorgent]

La defesa de Israell a l'è garantida diForze de Defesa de Israell, partide inArmada,Marina eAeronautega, oltra a l'Aman - elservizzi secret militar - e laMagen David Adom, cioè l'equivalent de laCros Rossa.

La sigurezza a l'è garantida de laPolizzia Israeliana e delMossad, servizzi secret estero, e delShin Bet, servizzi secret interno.

Riferiment

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Alter proget

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Altri progetti


 
Istat de l'Asia
Afghanistan |Arabia Saudita |Armenia2 |Azerbaigian1 |Bahrein |Bangladesh |Bhutan |Birmania |Brunei |Cambogia |Cina |Cipro2 |Corea del Nord |Corea del Sud |Emiraa Arab Unii |Filipinn |Georgia1 |Giapon |Giordania |India |Indonesia |Iran |Iraq |Israel |Kazakhstan1 |Kirghizistan |Kuwait |Laos |Liban |Maldiv |Malaysia |Mongolia |Nepal |Oman |Pakistan |Qatar |Rüssia1 |Singapor |Siria |Sri Lanka |Tagikistan |Tailandia |Timor Est |Türchìa1 |Uzbekistan |Vietnam |Yemen
1. Stat parzialment inEuropa. 2. Stat geograficament inAsia, però consideraa part d'Europa per di reson storich e culturaj.
Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Israell&oldid=1305896"
Categorie:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp