Cuurdinàde geogràfiche:46° 09' N 9° 18' E
Gravedona Comun | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Itàlia | ||||
Rejon | Lombardia | ||||
Provinça | Provincia de Còmm | ||||
Politega | |||||
Sindeg | |||||
Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 46°09′N9°18′E / 46.15°N 9.3°E46.15; 9.3 | ||||
OSM | 46913 | ||||
Voltituden | 201ms.l.m | ||||
Superfix | 39,85km² | ||||
Abitants | 4 041 ab. (1º genar 2023) | ||||
Densitaa | 101.41 ab./km² | ||||
Confin | Còlegh,Dongh,Garzee,San Nazzar,Domas,Dòss,Pej,Stazzona,Rorè,Canton Grison,Belinzona eSan Vitor | ||||
Fus orari | UTC+01:00 eUTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Prefiss | 0344 | ||||
Codex postal | 22015 | ||||
Sigla autom. | CO | ||||
CodexISTAT | 013249 | ||||
Codexcatastal | M315 | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
![]() | |||||
Sit istituzional |
Gravedòna (nom ufizial in italian:Gravedona ed Uniti) l'è on comun de laProvincia de Còmm che 'l cunta 4 218 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont onasuperfiss de 40,8 km² e onadensità de 103 ab./km².
El paes el se troeuva al sbocch del torrentLir, in su la sponda de sira delLagh de Còmm, al confin con laProvincia de Lecch (comun deCòlich).In del mes de fevree del 2011, al comun de Gravedona gh'è staa tacaa insema anca in comun deGermasen eSan Gregori e in conseguenza de questa agregazion la denominazion ufizial del comun l'è passaa deGravedona aGravedona ed Uniti.
Gravedòna l'è stada abitada fin de la preistòria: n'hinn ona proeuva i retrovament de sass cupelliform e tomb a cremazion tipich di popolazion celtich (secol V-IV a.C.). L'epoca romana l'è testimoniada di topònim de la zòna. Fondamental per el svilupp del paes in 'sto period l'è stada la presenza de l'antigaVia Regina, la strada che la collegavaMilan aCiavenna, passando perCòmm e per poeu finì inSvizzera.
De la dominazionlongobarda resten pòcch regòrd, legaa soratutt a la parlada local (come la paròlagodazz, che 'l voeur dìpadrin; cf.Milanes arcaichguidazz).
Gravedòna l'ha partecipaa attivament a la guerra tra Còmm e Milan (1118-1127) e l'ha tòlt i part del segond; quella ròbba chì la fa pensà che la fuss part del territòri delContad de Milan. La guerra l'ha portaa a la sconfitta e a la distruzion de Còmm, che l'è stada recostruida grazie a l'aiutt delBarbarossa, che 'l gh'aveva interess a ona leanza contra Milan. Quand, in del1176, el Federich I l'è staa sconfiggiuu a Legnan, l'è scappaa vers laGermania pròppi a travers de Còmm e poeu in sul lagh cont i sò nav: la leggenda la cunta che, in del1178, menter el scappava in sul lagh, el Barbarossa l'è staa fermaa de ona flòtta de barch de Gravedòna, che ghe hann robbaa la maggior part del bottin de guerra, oltra che a la coròna imperial. Se dis poeu che l'Imperador, in occasion de la firma de laPas de Costanza, l'abbia ditt:Perdoni tucc, asca che i perfid Gravedones!.
In del1335 Gravedòna l'è entrada drent al domini diViscont e l'ha segutaa i sòrt delDucaa de Milan. Tra el1522 e 'l1532 la zòna de laValtellina e deCiavenna l'è stada dominada delGian Giacom Medegh, nominaaSignor di Tre Piev.
L'andament del numer de abitant del comun de Gravedona ed Uniti l'è mustraa in de la tabela chi de sota.
Abitant censud
I dati dal 1861 al 2001 i henn otegnüü de la suma di popolazion censud in di ex cumün deGravedona (barra celesta),San Grigoeu (barra lilla) eGermasen (barra grisa).