In tra i so pussee famos lavorà a gh'èPavane,[1]Requiem,Sicilienne,nociurn per piano e i canzonAprès un rêve eClair de lune. Ancaben i i so pussee famos e pussee acessibel composizzion inn generalment i so prim, el Fauré l'ha componid tant di so oeuvre pussee considerad in di tard agn, cont un stil armonegament e melodegament compless.
El Fauré el nass aPamiers,Ariège, in del sud de la Francia, el quint fioeul del Toussaint-Honoré Fauré (1810–85) e de la Marie-Antoinette-Hélène Lalène-Laprade (1809–87).[2] Segond el biograferJean-Michel Nectoux, la familia Fauré la gh'è del XIII secol in quella banda de la Francia.[3] La familia un temp a l'era una sostanziala proprietaria teriera, ma del XIX secol i so mez eren vegnud manch. El so nono patern, Gabriel, a l'era unbecher el qual fioeul el vegn maister de scoeula.[4] In del 1829 i sgent del Fauré se sposen. La so mader a l'era la fioeula de un member minor de la nobiltà. Luu a l'era l'unegh in tra ses fioeul a havé talent musegal; i so quater fradel hann lavorad in del giornalism, in de la politega, in del esercit e in del servizi civil, e la so sorela la gh'ha havud una vita tradizzionala coma mier de un funzionari publegh.[2]
El giovin Fauré Fauré l'è stat mandad a viver cont una mader "adotiva" in fina a quand che el gh'heva quater agn.[5] Quand che el so pader l'è stat nominas diretor de l'École Normale d'Instituteurs, una scoeula de formazzion per maister, a Montgauzy, vesinFoix, in del 1849, el Fauré el retorna a viver cont la so familia.[6] Gh'era una capela arent a la scoeula, che el Fauré el regorda in de l'ultem ann de la so vita:
«Son cressud, un s'cet assee tranquil e ben educad, un d'una banda de gran belezza.... Ma l'unega roba che regordi ciara debon a l'è l'harmonium in quella capela piscinina. Ogne voeulta che a podevi scapà andavi lì– e se divertivi.... Hoo sonad atrocement... nissun metod, senza tecnega, ma se regordi che a seri felis; e quell el voeul dì havé una vocazzion, alora a l'è una roba bella fiss.[7]»
Fauré coma student, 1864
Una vegia dona orba, che a l'era vegnuda a scoltà e dà al bagai un consili, la dis al pader de la predisposizzion del Fauré per la musega.[5] In del 1853 el Simon-Lucien Dufaur de Saubiac, de laAssemblea Nazzionala, l'ha sentud el Fauré sonà e e l'ha avisad el Toussaint-Honoré de mandàl a l'École de Musique Classique et Religieuse (Scoeula de Musega Classega e Religiosa), mej cognossuda coma l'École Niedermeyer de Paris, che elLouis Niedermeyer l'era 'dree a fà su a Paris.[8] Despoeu de havégh pensad su per un ann, el pader el mena el fioeul de noeuv agn a Paris in de l'otober 1854.[9]