ElrégnFungi el costetöés entaxon che 'l reönés i organìsmi ciamàcc popolarmèntfóns. Chèsto organìsmi i è stacc clasificàcc delLinèo 'ndèl1753, e aen prensépe i ìa enserìcc endèl régnPlantae e pò dòpo i è stacc portàcc al ranch de régn deNees endèl 1817. Cói critéri atöài delWhittaker, prezentàcc endèl1968, el régn dei fóns el töl dét de piö de 100.000spéci de organìsmi che g'ha chèste caraterìstiche:
La clasificasiù dei fóns la g'ha patìt divèrsi cambiamèncc endèi öltem agn, come conseguènsa de l'intensificasiù dei stüde. La 'ntrudusiù dei stüde molecolàr la g'ha cuntrubuìt mìa póch, endèi öltem 10-15 anni a concepéser en urdinamènt sistemàtich piö obietìf, bazàt sö lafilogènezi, e che 'l promèt en leèl de stabilità piö marcàda.
Al régn dei fóns aparté en sènso strèt dèi organìsmi che pöl véser apò sèmpe sèmpe, unicelulàr ma apò a organìsmi piö complès, pluricelulàr có strütüre vegetatìve organizàde en cèlule filamentùze ciamàdeìfe omicélio primàre. A diferènsa de le cèlule vegetài, che g'ha la parét custitüìda suratöt deceluloza, la prét de le cèlule dei fóns l'è custitüìda de 'n óter polisacàride, lachitìna,polìmer de la N-acetil-glucosamina, prezènta apò 'ndèl esoscheletro deiArtròpodi (insècc, ragn, crostàcei). La chitina, respèt a la celulóza l'è 'n tòch piö rezistènta a la degradasiù provocàde dei mìcrobi, al calt, al frèt e a la söta. Le cèlule che costetöés le ìfe le pöl véser mono o polinucleàde e le pöl véser dividìde desèti. La prezènsa o méno deisèti l'è 'na caraterìstica distintìva de sèrte grùpi de fóns respèt a dei óter. EndèiZigomiceti, difàti, le ìfe i è mìa setàde, come 'nvéce söcét endèiAscomiceti, endèiBasidiomiceti e 'ndèiDeuteromiceti.
Segónt la definisiù scentìfica, vé cunsideràcc part del régnFungi töcc i organìsmi che sudìsfa le cundisiù elencàde che sóta:
I èeucariòti (organìsmi che g'ha dele cèlule col cromozòma encorporàt endèn nùcleo).
I è eteròtrofi respèt alcarbònio, e chèsto 'l compórta che i è costrècc a troàl endèl ambiènt imediatamènt entùren. I è mìa bù de doprà l'energìa delsul, i sorbés nömerùze molécole carbonàde fabricàde de 'n quàch óter organìsmo vivènt.
I è absorbotròfi, i se nötrés per asurbimènt (decumpuzisiù) e mìa per ingestiù (caràter anemàl). I mànca de raìs, gamp (propiamènt dit) e fòie, el sò aparàto vegetatìf, ciamàtmycelium, l'è difùzo, ramificàt e tübolàr, costitüìt de filamèncc fì, entresàcc sö, iìfi, a créscita apicàla, che permèt la nütrisiù per asurbimènt. En natüra, i piö tacc dei fóns superiùr i dòpra lamycorhiza, che l'è 'na simbiózi 'ntra le raìs de 'na piànta e imicéli. Le raìs de la piànta le böta fò elglucòzio (en tìpo desöcher) per el fóns che lü l'è mìa bù de pruducìl (el g'ha mìa laclorofìla). El micélio en càmbe el fornés de l'àiva e dei sài minerài che le raìs de la piànta la pödarès mìa procüràs en maniéra diferènta.
I se reprodùce per mès despòre mìaflagelàde o al màsim condèn flagèl apéna (caraterìstica che la compórta che le möfe, che g'ha du flagèi, al dé 'encö i è mìa piö cunsideràde dei fóns).
Gymnopilus spectabilis.
i fàbrica dele sostànse che i fà sö apéna lùr (trealòsio,manitòlo, ecc.), la parét de le sò cèlule la contécalòsio,emicelulóza echitìna (póch diferènta de la chitìna dei insècc, caràter anemàl, endóche 'nvéce le piànte i g'ha 'na parét che conté celulóza). El sò primpolìmer glücìdich l'è 'lglicògeno.
I elàbora dele strütüre, dele fùrme variàbii fés, icarpòfor, bù de fabricà 'n gran nömer de spòre haploide dòpo 'nadicaryofase piö o méno lónga;
I g'ha mìa diferensiasiù sesuàla (peritogamìa) e i prezènta une dicaryofase bastànsa svelöpàda 'ntra laplasmogamìa e lacaryogamia.