Fevrer (parnonzia: /feˈvreː(r)/; ciamad ancafebrar per analogia cont eltalian) l’è el segond mes de l’ann ind i lunarisgiulian egregorian. El gh’ha de norma domà 28 dì, ma ind iagn besest el ghe n’ha 29. L’è donca el mes pussee curt de l’ann, e el pœul passà senza havégh una luna piena. Fevrer l’è el terz mes de l’inveren meteorologegh ind l’emisferi boreal. Ind l’emisferi austral, a l’è el terz mes de l’istad meteorologega, desgià che l’è compagn devost ind l’emisferi boreal.
Inlatin, el nom del mes l’eraFebruarius, e el vegneva sgiò defebruum (‘purifegà’). A gh’era puranca un ritual de purifegazzion ciamadFebrua ch’el se tegneva el 15 de fevrer.Sgener e fevrer inn stait i duu mis darer a vesser sgiontad allunari roman, introdut delNuma Pompili ind el 713iEC.
I feste de fevrer de laRoma antiga tœuven denterAmburbium,Sementivae (2 de fevrer),Februa (13–15),Lupercalia (13–15),Parentalia (13–22),Quirinalia ( 17),Feralia (21),Caristia (22),Terminalia (23),Regifugium (24) eAgonium Martiale (el 27).
Solmonath (‘mes de la fanga’) eKale-monath (‘mes divirz’) inn di nom istoregh per fevrer inanglo-sassen. Infinlandes, el mes l’è ciamadhelmikuu (‘mes de la perla’), referendes a lafioca in sui ram dei arbor che la se deslengua, cont el crejà di gote d’aigua sberlusente. Insloven a fevrer ghe disensvečan, parolla ligada a la festa de laMadona de la Zeriœula.[1] Un’oltra manera per segnà fevrer in sloven a l’eravesnar, ch’el doveva el sò nom a laVesna, un personasg de lamitologia slava.[2]
