L’etega l’è la branca de lafilosofia che la se ocupa de zò che l’è moralment bon o cativ, o sgiust o fallad.[1] La ven ciamada ancasìfilosofia moral, desgià che el sò interess prenzipal el revarda la manera che i persone gh’hann de comportàss. La prœuva a trovà una responsa a di demande importante, quai a che fœusgia viver, se desiderà pussee lafelizzitaa o lavertuu, quant a saga sgiust viver in mez a la scioraria quand che i olter inn tucc di povarit che crepen de fam, o se indà in guerra o nò.[1]
Ancaben che l’etega la saga veduda coma un branca de la filosofia, la gh’ha una natura pratega che la mena a conligàss a dei oltre materie de studi, compagne – per esempi – de l’antropologia,biologia, l’economia, lastoria, lapolitega, lasozziologia e lateologia. Tamen, l’etega la resta una dissiplina ben spartida, desgià che la se fogaliza soratut sora la determenazzion de la natura di teorie normative e l’aplicazzion de quist insema de prenzipi chì ai problema prategh e morai.[1]
La storia de l’etega l’è partida fœura ind l’Antighitaa, cont el desvilup di prenzipi e teorie quò a l’etega inEgit,India,Cina eGrezzia. Quell period chì l’ha vedud el nassiment de dei insegnament etegh sozziad con l’induisem,buddhesim,confuzzianisem,taoisem e i contrebud de di filosef compagn delSocret e l’Aristotel. Adree a l’Etaa de Mez, l’etega l’era assossenn influenzada dei insegnament religios. Ind elperiod moderen, però, l’insubiss un aprocc ben pussee segolar ch’el se ocupa de la sperienza moral, i reson dedree al comportament e i conseguenze dei azzion. Un desvilup important ind el segol XX l’è stait l’emersgenza de la metaetega.