Quell articol chì l'è domà unsbozz. Se violter sii bon de metegh denter un quajcoss pussee, preocupéves minga e provégh.
L'epigrama l'è un'iscrizzionpoetegaencomiastega o de dedega o, pussee despess, funeraria. Pussee comunement un epigrama l'è un componiment poetegh de vari carater, tipegh per la so brevitaa e icasticitaa.
Tante inn stade, de l'etaa ellenistega, i sillog che hann catad epigram, a principià delSoros, collezzion del III secol a.C., indova inn catad, in tra i olter, i epigram delPosidip de Pella[1], per segutà, in del I a.C., con laCorona (Στέφανος), delMeleagher de Gadara, che, de la metafora floreala doperada in del proemi per indegà i autor, el da a quell tip de compilazzion chì el nom deAntologia; ancamò, a metaa de l'istess secol, laΣτέφανος delFilip de Tessalonega, forsi preceduda de l'antologia de un certAmint, indova gh'eren almanca i epigram de l'Antipater de Tessalonega eAntipater de Sidon[2]. Quei e olter catade riven, in de la medievalaAntologia Palatina, aproeuv a l'Antologia Planudea.
In de la leteradura classega l'epigrama - delgrech ἐπί-γράφω (leteralment: "scriver su", "scriver sora") - l'era un'iscrizzion funeraria o comemoradiva, destinada al vesser incisa in su materiai durevol compagn de la preda e elbronz: de quella circostanza el vegniva el carater de la brevitaa, che la se conserva anca quand che l'epigrama el vegn un ver e propigener leterari inetaa ellenistega ebizzantina, con temi devers. Inepoca imperiala l'epigrama el toeu anca un caratersatiregh[3]. In tra i prime atestazzion de epigram se retroeuva l'epigraf incisa in su lacopa de Nestor (segonda metaa de l'VIII secol a.C.), indova untrimeter giambegh el vegn prima de duesameter epegh.A principià delV secol a.C. el vegn, però, squas semper adoperad eldistegh elegiach, che 'l se compon de un esameter e de unpentameter. Ancaben la tradizzion la faga resalì a l'Omer la composizzion de epigram[4], i atestazzion pussee antighe resalen minga a despoeu del'VIII secol a.C.. El meter doperad l'era in prevalenza el distegh elegiegh, che el saria stad deprad per la prima voeulta delArchiloch e che el vegn poeu el vers tipegh de la poesia epigramatega. Famos inn stad, in etaa classega, i epigram deSimonide de Ceo,V secol a.C., in tra i quai quei indova se celebren i gesta e la gloriosa mort di soldat in de labataja de Maratona e de quei diTermopili[5], e i epigram atribuid alPlaton.
Impunemanch, el gener epigramategh el cognos el so period pussee volt inetaa lissandrina: a l'è propi in quell period chì, de fad, che l'epigrama el da i so frut pussee bon, con poetesse e poet coma l'Anite de Tegea, laNossis, elTeocrit, l'Asclepiad de Samo, elMeleagher de Gadara, elPosidip de Pella[6]: de sorapu, quei poet chì hann portad la classega iscrizzion dedegatoria a una specializzazzion e variazzion tematega notevola, de l'epitimbi (epigrama sepolcral) l'anatema (epigrama dedegatori), de l'epigrama erotegh (o omoerotegh) a quell scoptegh (de tip satiregh, despess con atach politegh, coma in Alceo de Messen, o critegh-leterari, coma ⁸in di stessCallimagh eAslepiad de Samo). Un particolar tip de epigrama, lissandrin, doperad fess, a l'è l'ecfras (del gr. έκφρασις, descrizzion eleganta), con la che el poeta el voeul descriver sit e oeuvre d'art, componida con stil virtuos e elaborad in manera de garegià in forza espressiva con la roba descrivuda: in tra i pussee cognossude inn i ecfras del Posidip de Pella.
↑Un bonexcursus l'è quell del G. Tarditi,Epigramatici (Poeti), inDizionario degli scrittori greci e latini, dirigiud del F. Della Corte, Milan 1987, vol. II, pp. 797-820.
↑In de la pseudo-erodoteaVita Homeri se retroeuven 17 componiment del gener, ciarament pseud-epigraf, in tra du e 23 vers.
↑In su i epigram simonidei, cfr. J. H. Molyneux,Simonides. A historical study, London 1992, pp. 81-96 e 147-211.
↑In de la vasta leteradura in su l'epigrama ellenistegh, cfr. almanca P. Bing, J. S. Bruss,Brill's companion to Hellenistic epigram, Leiden, Brill, 2007.