La Sfingia e laPiramida de Chefren, tra i simboi pussee famos de l'architetura de l'Egit Antigh.
ContEgit Antigh se intend el period de la storiaegizziana che la partiss delIV milleni prima de Crist fina a la conquista romana (30 prima de Crist) e soratut la civiltaa che la s'è desvilupada in sui rive delNil per pussee de quatermilla agn. La civiltaa egizzia l'è vuna di pussee antighe documentade in de la storia de l'om, e la n'ha lassad di testimonianze importante de la soa presenza, compagn de l'architetura (per esempi iPiramide), lascritura zerolifega e l'art pitorega. Del pont de vista politegh l'Egit Antigh el s'è organizad in d'on regn che l'ha unificad dò region storeghe (l'Egit de Sora e l'Egit de Sota). I sovran de l'Egit, cognossud cont el nom popolar de "faraon" (che 'l volaria dì "cà granda, palazzi") hann governad el paes con trentatrè dinastie acertade: domà tre dinastie a inn minga egizzie, perchè inn quei di dominador persian e gregh. L'influenza de l'Egit Antigh la s'è spantegada in tut elMediterrani oriental e asud del Nil, e la g'ha dad di contribut important a tut i popoi vesin e, in fond, a tut el gener uman.