IDinosaver inn un grup diversificad deretii in del cladeDinosauria (Owen, 1842), part del grup disauropsididiapsidi. Hann fad la sò aparizzion in del periodTriassich, intra 243 e 233.23 milion d'agn fa, anca se la sò orisgin e el moment del sò desvilup inn ancamò oget de indasgin. I inn stad i vertebrad terrester pussee important de poeu de l'estinzion del Triassich de 201.3 milion d'agn indree e hann dominad la Terra per tut elGiurassich e 'lCretaceo (tuta l'era ciamadaMesozoich).
Al dì d'incoeu se sa, grazzie aifossii, che anca iusei inn di dinosaver cont i piume; i vegnen de i teropodi del Tard Giurassich, e inn i unich dinosaver restad viv de poeu del'estinzion de 66 milion d'agn indree.[1] I dinosaver inn donca spartid in du: dinosaver avian – i usei – e dinosaver minga avian, quei che inn mort.
I usei, pussee de 11mila speci, inn un grup devertebrad assossenn diversificad: grazzie a l'istudi di usei e insema a quell di fossil i paleontolegh sann che i dinosaver i era viscor, i faseven i oeuv e i gnal e i curaven sovenz i fioeui. Prima de quist studi chì, fin'a i agn Setanta, a se saveva nò che i usei eren dinosaver e se credeva che i dinosaver i era tucc slofi e cont el sangh fregg. I studios i hann descovert pussee de una miara de speci de dinosaver, spantegade in tut i continent.
Tancc dinosaver i era biped, come i sò prim progenidor, ma tante speci i era di quadruped o podeven passà de una posizzion con l'alter. Tancc i gh'haveven di carater per difendes o trovà el compagn, comecorna, sceste, spine e armadure. Del moment che i usei i gh'hann bisogn de vesser linsger per sgolà, tanti i inn piscinin; inscambi intra i dinosaver mort a l'era normal che fudessen di bestie putost grande, fin'a 40 meter de longhezza intra de isauropod. I inn stad i animai terrester pussee grand de semper. Tamen gh'era anca dinosaver piscinin, ma inn pussee dificii de trovà perchè i oss piscinit se conserven nò come quei grand.
I prim fossii i inn stad studiad in manera sientifega in del secol quell deDesnoeuv, e el nom dinosaur (che el voeul dì "terribil luserta") a l'è stad importad delSir Richard Owen in del 1842. D'alora el studi di dinosaver a l'è cressud e al dì d'incoeu i inn intra i animai pussee famos al mond, pussee amad e rapresentad in la cultura popolar.
I fossii di dinosaver i era conossud de secoi, anca se la sò vera natura a l'era minga ciara. Icines je ritegniven oss dedragh: per fà un esempi elHuayang Guo Zhi (華陽國志), un document fad del Chang Qu (常璩) in del temp de laDinastia Jin Ocidental (265–316), el citava la descoverta di oss de dragh a Wucheng, in la provincia deSichuan.[2] In Europa, i fossii i era considerad i rest disgigant e di creadure biblegh.[3]
I prime descrizzion sientifeghe di oss de dinosaur inn stade fade in del secol quell diDerset in Inghilterra. Una part d'un oss, conossud incoeu 'me un oss delgalon deMegalosaurus, a l'è stada desquatada in d'una cava de calcar a Cornwell, vesin a Chipping Norton, in delOxfordshire, in del 1676. L'oss a l'è stad mandad al Robert Plot, professor de Chimega a l'Università de Oxford, che l'ha publicad una descrizzion del femor in del sòThe Natural History of Oxford-shire (La Storia Natural del Oxfordshire), in del 1677.[4] Lu l'ha ben riconossud l'oss come l'estremità debass de un femor de un gross animal, trop grand per vesser de una spece conossuda. L'ha pensad che l'era el femor de un grand om, un titan o sgigant. Edward Lhuyd, un amis delSir Isaac Newton, l'ha publicad elLithophylacii Britannici ichnographia (1699), el prim tratad sientifegh sora de un animal conossud al dì d'incoeu 'me dinosaur.[5] El descriveva un denc de sauropod, el "Rutellum impicatum", trovad a Caswell, vesin a Witney, Oxfordshire.
Intra el 1815 el 1824 el Reverendo William Buckland, el prim Letor de Geologia a l'Università de Oxford, l'ha collezzionad di alter oss deMegalosaurus e a l'è diventad el prim om a descriver un dinosaur minga avian in d'un sgiornal sientifegh.[6][7] El segond sgener de dinosaur che l'è stad riconossud a l'è stadIguanodon, desquatad in del 1822 de la Mary Ann Mantell, la mier del geologh inglesGideon Mantell, anca se la quistion a l'è discutibila e a gh'è quei che dis che el Mantell l'ha ciapad dei oss un quaj agn prima. Gideon Mantell l'ha riconossud di similitudin intra i fossii e i oss di iguane moderne e l'ha publicad i soe descoverte in del 1825.[8]
El studi di queste "grande luserte fossile" chì a l'è deventad de interess per i sienziad europee e american, e in del 1842 el paleontolegh inglesSir Richard Owen l'ha cread el nom "dinosaur" per indicà una "tribù distinta o sota-ordin de retil saurian".[9] El nom el ven delgrech antigh δεινός(deinos) 'terribil, potent o grand de fà stremizzi' e σαῦρος(sauros) 'luserta o retil'. Come ciarificad del geolegh e storich britanich Hugh Torrens, Owen l'ha fad di presentazzion sora i fossil a laBritish Association for the Advancement of Science in del 1841, ma nissun di raport del temp dis che l'Owen l'ha menzionad la parolla "dinosaur". Lu l'ha introdot el nom Dinosauria domà in la version del sò discors scrivuda in del avril 1842.[10] Cont el suport delPrenzep Albert, el marid de laRegina Vittoria, Owen l'ha fad su elNatural History Museum de Londra, per meter foeura la collezzion nazzionala de fossii e repert geologich.[11]
La parolla dinosaver presentada delRichard Owen, in la version del sò discors scrivuda in del 1842.
Questa sezzion chì l'è ancamò voeuda.Juta a scrivela
↑Farlow, J.O., Brett-Surman, M.K. (1997) 'The Earliest Discoveries' inEl dinosauro complet Bloomington, IN, Indiana University Press. ISBN: 978-0-253-33349-0