Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Carnoval

De Wikipedia
LombardQuest articol chì l'è scrivud inlombard, con laNoeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la WikipediaVedrina
«Ai gabole de la tova vita te ghe pensareet doman:
podet mìa scapà del Carneval de Schignan!»
(Davide Van de Sfroos,El Carneval de Schignan (2011))
«Dopo el dì del Nedal tucc i dì l’è Carneval.»
(Proverbi bregajot)
«I feste de l’ann inn trè: Denedal, Pasqua e el santo Carneval.»
(Proverbi mendrisiot)
I mascare inn vun di simboi pussee spantegad de la tradizzion carnovalina

ElCarnoval (parnonzia: /kar.nuˈaː(l)/; ciamad anca in tante oltre manere pussee ariose) a l’è una festa ch’es fa per un quaj temp inanz de laQuaresma, de norma adree afevrer emarz. A l’è una zelebrazzion propri sentuda ind i pais dereligion catolega, indova i ghe fann su dispiarde,sgiœugh de strada e oltre sorte de intrategniment ch’i meten insema dei element tipegh di spetacoi delzirch.[1][2][3][4] La sgent la se strasvestiss con di bei costum e mascare, e la met de banda el tran-tran de la vita de tucc i dì per menà baje cont el rest de la comunitaa;[5] escanta e esballa, es famusega, e es va in strusa per i strade a vedé i carr decorad che passen. Quii ch’en tœul part despess ciapen la cioca,[6] sgandofien una mota decaren e olter majà de grassa che pœu impientarann lì con la rivada de la Quaresma, indova che ghe sariss de stà indree e fà almanca un fioret.[7][8]

La parolla “Carnoval” la ven sgiò dellatincarnem levare, che volariss dì “tœù via la caren”,[9] espression che la simbolesgia i penitenze de indurà duranta la Quaresma. Per quella reson chì, al darrer dì de Carnoval, elMardì grass, es fa su un bell disnaron indova la sgent la sta su legriœula, la paccia e sbagazza un gran tant inanz de tacà a astegnìss e desunà del dì adree, elMercordì di Zender.[10][11]

El Carnoval l’è una festa che la se inradisa ind l’Antighitaa, desgià che la gh’ha la sò orisgen ind iDionysiae greghe e ind iSaturnalia roman, e la representa la renovazzion ziclega delcosem e la roversadura de l’orden sozzial intravers baje e debosg.[12] Tamen, apœus ai sbaracade carnovaline, l’orden el torna a voltra e la vita de tucc i dì la va inanz coma l’ha semper fait. El Carnoval l’insegna ancasì el passasg de l’inveren a laprimavera, e el renassiment de la terra che la scomenza a viver ancamò depos i giazzade de la seson freggia e fosca.[12] A l’è un prozzess che ben el regorda el mit de laProserpina – mojer delPluton e tosa de laZerer – che la viveva per metaa de l’ann ind iInfer e l’oltra metaa in su l’Olimp, e quand che la lassava el mond di mort la natura la scomenzava a tacà e butà, e la nasseva ancamò una vœulta.

A gh’è un frach de dolz tipegh del Carnoval, compagn difricciole, iciaccere e ichizzolit.[13]

Storia

[Modifega |modifica 'l sorgent]
Saturnalia, 1783,Antoine-François Callet

El Carnoval el ven sgiò di feste pagane de laRoma eGrezzia antiga che segnaven la rivada de la primavera, compagn diDionysiae e diSaturnalia. Duranta quelle zelebrazzion chì, la sgent la bandonava i devé che ghe pertocaven e la desligava i buzzit, cont el dàss ai gabole e al debosg. A l’era, donca, debon un trionf temporani del cavos sora l’orden de la vita, che però el tornava a voltra quand che la sgent la mocava de festesgià.[14] A l’era l’inversion simbolega del ritual religios, indova i rœui e i norme sozziai se roverteven.

Duranta l’Antighitaa, l’inveren l’era anca conzepid coma el regn dispiret, che gh’haveven de vesser cazzad via per fà rivà l’istad e el bell temp.[15] Questa chì l’era minga una credenza comuna nomà ind el Mediterrani, ma propri in tut el mond de l’Europa pre-cristiana, desgià che tante tribù sgermaneghe zelebraven el retoren de la lus e l’islongàss di sgiornade. A l’era ancasì una zelebrazzion de la fertilitaa, una festa de primavera per l’ann nœuv, el passasg metafisegh de l’oscuritaa a la lus e de la mort a la vita.[16]

El Carnoval de Venezzia,François Flameng

A l’è forsi ind l’Etaa de Mez che el Carnoval coma le se cognoss incœu l’ha inviad fœura a vegnì su. A l’indeciava un period de feste che scomenzaven un quaj temp apœus alGabinat e rivaven al comel a la meza nocc delMardì grass.[17] De facc, el Carnoval ind l’Etaa de Mez l’indava minga inanz nomà per un quaj dì, ma propri per tut el period intra elNedal e l’inizzi de laQuaresma. In quii duu mis chì, i cristian se daven ai festesgiament coma una manera de desfogà i sò frustrazzion de la vita de tucc i dì.[18] Questa vœulta, i zelebrazzion eren de naturacristiana e de orisgen medievala e – desgià che la Quaresma l’era un period de desuni – representaven l’ultema possibilitaa de majocà de gust e fà legria inanz di rigor spirituai e religios imposud de la Quaresma,[17] indova la sgent l’indava pœu anca aconfessàss in preparazzion per laPasqua. Per tradizzion, el Carnoval l’era un’ocasion indova scœudes tucc i petit de carater sessual, ch’i indaven pœu tegnud in breja a causa di penitenze quaresemai.[19][20]

Ind el lunari liturgegh, el temp de Quaresma – o ben, i ses semane inanz de laPasqua – l’era caratarizad de desuni, studi,orazzion e de dei oltre prateghe de devozzion e penitenza. In quell period chì, es podeva minga fà festa, e bognava impientà lì tucc i majà golazzent, compagn de la caren, i derivad del lacc, el lard e el zucher.

Ind l’Etaa de Mez, de maneman, la Gesa l’ha scomenzad a rendes cunt che i zelebrazzion pagane de Carnoval se podeven minga soprimer insì fazzilment, e che l’era pussee belfàcristianizàj. De conseguenza, i inn vegnude una part assossenn importanta de l’ann liturgegh e una tradizzion nezzessaria de denter di feste sanzionade de la Gesa.[21][22] Impunemanca, anca al dì de incœu, tante tradizzion de Carnoval ghe somejen ancamò a quelle che prezzedeva la rivada del cristianesim.[23] Una quaj tradizzion pussee famosa – che sgiamò la toveva denter dispiarde e dibai in mascara – l’è staita documentada per la prima vœulta ind l’Italia de l’Etaa de Mez. ElCarnoval de Venezzia l’è stait, per un quaj temp, la zelebrazzion carnovalina pussee cognossuda e, de chichinsì, la festa l’ha inviad a spantegàss inSpagna,Portugall eFranza, e pœu anca ind i pais di colonie ameregane de chischì.

Spantegament

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Ind la Lombardia Granda

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Carnoval de Venezzia

[Modifega |modifica 'l sorgent]
Esempi de mascara venezziana

El Carnoval de Venezzia el gh’ha dei orisgen propri antighe: a parariss che la festa la saga vegnuda su sgiamò ind l’Etaa de Mez, per pœu vesser ofizzializada nomà ind elRenassiment.[24] Un event de prestisg sgiamò ind i segoi quii di 17 e 18,[25][26] l’inzigava a lassàss indà ai piasé e a la legria.[27] Impunemanca, sota al regn de l’imperadorFranzesch II e l’ocupazzion delNapoleon, i zelebrazzion carnovaline eren staite inebide e rendude inlegai del tut a partì del 1797, insema a l’usasg di mascare. L’è tornad a voltra pian pianin ind el cors del segol quell di 19, ma nomà per poch e soratut coma festa privada, indova l’era un’ocasion per fà su dei œuvre d’art.[28] Depos de una longa assenza, el Carnoval l’è retornad ind el 1979, quand che el goveren talian l’ha decidud de revitalizà i tradizzion venezziane che s’eren perdude, e l’ha miss el Carnoval al zenter di sò sforz.[29]

Vuna di zelebrazzion de Carnoval de orisgen venezziana che se pœuden trovà ind l’aria lombardofena l’è elCarnoval de Crema.[30]

Imascare inn semper staite un quajcoss de important per el Carnoval venezzian. A stà a la tradizzion, la sgent je meteva su intra el dì deSan Steven (el26 de desember) e la meza nocc delMardì grass. Quii che fava su i mascare, i mascarer, gh’haveven una bella posizzion de denter de la sozzietaa, cont i sò lesg, i sò ghilde e infinamai un sò statud.

I mascare pœuden vesser o decoram, o deporzellana, o devider lavorad. Una vœulta, i mascare vegneven faite su a una fœusgia semplez, con poche decorazzion e sovenz i gh’haveven una fonzion pussee pratega. Al dì de incœu, la pupart di mascare venezziane inn faite degess efœuja dora e i inn picciurade a man di mascarer, ch’i ghe dœuvren anca di materiai naturai compagn disgeme e dipiume per zornìj. Tamen, desgià che gh’è propri de lavoràgh adree, quelle mascare chì pœuden costà i œugg del coo, soratut quand ch’inn misse a para cont i mascare produte in forestaria.[31] A l’è una competizzion che la ghe nœus a l’artesanad local tipegh de la zitaa deVenezzia.

A gh’è tancc stii per i mascare del Carnoval venezzian; una quajvuna la gh’ha anca un sò nom propri.[32] Una vœulta, la sgent la meteva su una mascara deversa a segonda del mester che la fava.[33]

Carnoval de Ivreja

[Modifega |modifica 'l sorgent]
La bataja di naranz ind el Carnoval de Ivreja

El Carnoval ch’es ten aIvreja tucc i agn l’è famos soratut per la sò bataja dinaranz.[34] El gh’ha i sò orisgen ind elsegol XVI, quand che i festesgiament eren manesgiad di vari borgh de la zitaa. De quell period chì, però, a gh’è restait nomà un quaj aspet del zeremonial, ch’el s’è mantegnud ind el temp.[35]

Ogna ann, la sgent la met in scena quell che gh’era suzzedud tant temp indree, quand che un siorot local – provabilment elGhielem VII del Monfrad[36] – l’haveva provad a ciamà el sòius primae noctis quand che la Violeta, la tosa del morner, la s’era maridada.[37] Impunemanca, a la sira del violentament, la sgarzolina la gh’ha tajad via el coo, e pœu la sgent l’ha assaltad e brusad sgiò el palazz del sior.[38] Tucc i Carnovai, ghe ven zernid una s’ceta per fà la part de la Violeta.[39]

Ind i version pussee antighe del Carnoval, a gh’era anca un falò per brusà via l’inveren e dàgh el benvegnud a la primavera.

Carnoval ambrosian

[Modifega |modifica 'l sorgent]
El Carnoval ambrosian del 1893

El Carnoval ambrosian l’è caratarizad delrit ambrosian, che ghe vann adree tute i gese de l’arzidioces de Milan. Chichinsì la Quaresma la scomenza nomà de domenega, e donca el darrer dì de Carnoval a l’è un sabet, quater dì adree al Mardì grass cont el qual el feniss el Carnoval insì coma l’è zelebrad ind elrit roman. A stà a la tradizzion, l’orisgen de quell’usanza chì l’è devuda a una recesta deSant Ambrœus che, una vœulta che l’era in pellegrinasg delonsg de Milan, l’ha volsud che la popolazzion la specciass ch’el tornava indree inanz de dà l’inviada a la Quaresma.

De costum, el Carnovalon de Milan el taca cont elMardì grass, el festesgia laSgiœubia grassa una semana adree a quell ch’i fann cont el rit roman, e pœu gh’è el Sabet grass, che l’è compagn de quell che l’è el Mardì grass un poo per tucc. A la fenitiva, ghe riva la Domenegain capite, equivalenta alMercordì di Zender.

Ind l’aria lombarda, elCarnoval ambrosian el gh’haveva un’importanza bella granda e l’indava inanz per un quaj dì pussee, e perzò el vegneva ciamad “Carnovalon”. Tanta sgent che la stava de cà ai siront del Milanes in quii dì chì la se menava a vuna di paroquie sota l’arzidioces de Milan per indà inanz a fà festa per un quaj olter dì. Quell lavor chì l’era assossenn critegad dei autoritaa – soratut de laGesa – perchè l’era un segn che i fedei ghe daven minga trop a trà a l’importanza religiosa de la Quaresma. Tamen, anca de denter de l’arzidioces de Milan, a gh’era chi che critegava la longhezza del Carnoval ambrosian: per esempi,San Carel l’ha provad a fà tuscoss per inebì quest’usanza, ma a la fenitiva el gh’è minga riessid.

In Insubria e in Tesin

[Modifega |modifica 'l sorgent]
ElRabadan deBelinzona del 2012

El Carnoval l’è semper stait vuna di tradizzion pussee vive e vitai de la cultura lombarda: un temp es diseva infinamai che l’era vuna di trè feste pussee importante de l’ann. Per quella reson chì, a gh’era quii che sgazotava e diseven che l’era sgiusta inebì de indà a lavorà ind i dì de Carnoval. Ind l’Etaa de Mez, la festa l’era importanta fiss perchè gh’era di bande indova el Carnoval el conrespondeva a la fin del ficc ind i camp, compagn de quell che s’è fait un poo pussee tard cont i dì deSan Michel eSan Martin.

Longhezza e durada
[Modifega |modifica 'l sorgent]

El period de Carnoval el gh’havariss de indà del dì deSan Steven (el dì adree aNedal) infina al prenzipi de laQuaresma. L’era insì anca aMilan, aBelinzona, aLugan e, de sora maross, ind laBregaja. In oltre zone, invezzi, el Carnoval l’iscomenzava el dì inanz delGabinat; in oltre bande ancamò, el dì deSant Antoni (el17 de sgener). Al dì de incœu, però, l’è costum fàll iscomenzà una semana inanz de l’inizzi de la Quaresma, coma es fa ind el rest delmond ozzidental.

Costum e tradizzion
[Modifega |modifica 'l sorgent]

A Carnoval, a gh’era el costum de fà di questue per trà insema di daner per podé organizà i festivitaa: a gh’era besœugn de finanziament anca per el majà e el falò del Mardì grass. Ogna pajes el gh’haveva la sò manera de fà laquestua, che in sgeneral l’era zircada di bagaj e di sgiovinot. Per esempi aSamolegh, inVall Ciavena, gh’era di rozz de persone che se menaven de cà in cà per muccià su i daner che ghe serviven, e traven in pee un grand baduvell cont el cantà e el sonà. Impunemanca, al dì de incœu, quell’usanza chì a l’è asquas sfantada via del tut: de facc, la questua la gh’haveva sens nomà quand che la sgent l’era povra, e el Carnoval l’era un feston ch’el rivava nomà una vœulta l’ann, indova es podeva devertes e majà con tanta ingordisia.

Anca incœu, a Carnoval se se met su i mascare, e se va sgiò in strada a zelebrà, cont el tiràss adoss di serpentit e di coriandoi. Però la Gesa e i autoritaa zivile eren contra i mascare, perchè diseven che l’anonemad el podeva menà a havégh desorden sozzial. De de là del comportament libertin, i gh’haveven propri pagura che la sgent la tacass a venerà elDiavol; per questa reson, gh’era stait instituid la “Sigurtaa”, che la gh’haveva de controllà che i feste indassen inanz senza havégh di problema.

A l’è ciar ciarent che el Carnoval el saga cognossud soratut per i gabole. Intra i scherz pussee tradizzionai, a gh’era quii de sbrofàgh adoss a la sgent de l’aigua sporca o dei olter pastrugn, o de robàgh el disnà, e olter lavor compagn. Vun di bersaj pussee comun eren i tosane, soratut quelle minga maridade, desgià che l’era una scusa per fàgh lacort a lore chì. Per esempi, aSamolegh, i sgioven indaven a “scarbonà” i tosane, o ben ghe tiraven adoss delcarbon per bordegàj de pè in some.

De de là di gabole, el Carnoval el gh’haveva una dimension pussee publega: ind un quaj pajes es fava su di spiarde che se menaven per i strade, che podeven fenì con di grand disnaron in piazza. Es lensgeva o es rezzitava dibosinade o dei olter sgender de poesie popolare, indova es parlava de quell che gh’era suzzedud de pussee important l’ann passad, e es toveva in sgir la sgent. Ind un quaj Carnoval tradizzional, a gh’era el costum de elesger un “”, ch’el se comportava coma un’inlegoria de tut el pajes. Es majava propri de gust, e el Carnoval l’era despess un’ocasion per metes cont i pee sota al tavol cont el rest de la fameja, e fà una bella pacciada tucc insema. La caren la mancava mai, insema arisot, opolenta cont iluganeghe, o labuseca; pœu, gh’erasalam,mortadella,castegne eagnolot. Vun di dolz tradizzionai eren iciaccere, che anca incœu se pœuden crompà in tute i bombonarie al temp de Carnoval.

Per tradizzion, la sira delMardì grass la segnava la fin del Carnoval; per questa reson, in tancc pais es faseva di rit per saludàll. Vun di pussee spantegad l’era compagn de quell de laSgiubiana: es ciapava un pigot de paja – o, aTortona, un tronch d’arbor sech quatad de di canne demelga – che pœu el vegneva miss in su un falò e brusad su, e donca “mazzad” a nivell simbolegh. L’istess mester el suzzed ancamò adess aLuzzogn, inVall Strona, indova che el pigot el se ciama “Sgiobiazza”, e el ven brusad su apœus a una prozzession che la riva infina al fopon del pajes.

El Carnoval dePtuj, inSlovenia

Ind i pais de lengua todesca, el Carnoval l’è una tradizzion bella forta ind i arie intoren alRen. In quelle region chì, la sgent l’ha zelebrad el Carnoval infina de l’inizzi del segol XIX, soratut aColonia,Düsseldorf eMagonza. In Sguizzara, el Carnoval deBasileja l’è el pussee famos. Ind la Sgermania meridional, ind la Sguizzara todesca e ind l’Austria ozzidental el ven ciamadFastnacht, quand che ind i oltre bande de l’Austria e ind la Sgermania meridional el ciamenFasching. Tamen, anca el nom pussee sgeneregh deKarneval l’è comun ind una quaj manera.

La zima di festesgiament l’ocorr ind el cors de nomà una semana, de solet a fevrer. I event pussee important scomenzen con laSgiœubia grassa – oWeiberfastnacht, coma el ciamen lilinsì – e fenissen elMercordì di Zender – l’Aschermittwoch. Tutamanch, el dì pussee important l’è l’insì-ciamad “Lundì di Rœuse”, soratut a Colonia. In quell dì chì, gh’è tancc turista e visitador, e la sgent la sbaraca debon: la biv, la maja su di dolz e la se da di fior coma cadò.

Ind i pais catolegh – compagn de laSpagna,Franza ePortugall – i zelebrazzion de Carnoval inn propri sentude, e se tegnen ind una mota de sit.[40]

Ind i Amereghe

[Modifega |modifica 'l sorgent]
Carr decorad al Carnoval deRio de Janeiro

Ind l’Amerega del sud, indova elcatolicesim l’è la religion pussee prategada, el Carnoval l’è un feston ch’el ven zelebrad cont orgœuj. InArsgentina, i feste de Carnoval vegnen faite in tute i zitaa pussee grosse.[41] Desgià che ind l’emisferi austral el Carnoval l’ocorr d’istad, in tante bande de l’Arsgentina, i magat sgiughen tanta con l’aigua e se la tiren adoss.

InBrasil, el Carnoval l’è un event cultural grand fiss. La prima version de questa festa la s’è tegnuda aRio de Janeiro ind el 1641, con musega, prozzession per i strade e spiarde. El pussee important del pajes a l’è puranca el Carnoval de Rio, che l’è pœu anca indait denter ind elGuinness World Records per vesser el Carnoval pussee gross del mond, indova che almanca duu million de persone vann a vedéll tucc i dì.[42] Chichinsì es balla lasamba, e i scœule pussee famose indova se insegna questa danza tœuven part ai zelebrazzion carnovaline cont el trà in pee di spiarde de ballarin. I turista trasen di bei daner per tœù a noll i costum e sgiontàss adree ai spiarde; de facc, l’industria del Carnoval de Rio l’ha metud insema 1 miliard dedoller amergan ind el 2012.[43]

Ind iStacc Unid, el Carnoval l’è zelebrad soratut ind el sud, ind la Costa del Golf, ancaben che mò l’ocorra in tancc istacc.[44] El costum l’è vegnud su aNew Orleans e ind la pupart de laLousiana – una vœulta una colonia franzesa – indova la sgent l’ha zelebrad el Carnoval per tant temp con di bai in mascara e oltre sorte de intrategniment. Chichinsì elMardì grass l’è important debon.

Proverbi carnovalit

[Modifega |modifica 'l sorgent]
  • A Carneval tucc i scherz i è bon;
  • Carneval, tuscoss l’è tolerad;
  • La legria de Carneval la se piansg in Quaresma;
  • A Cranval se marida i bei e i brut, a Pasqua se marida i zuche;
  • De Carnoval, quand i se mariden tuti i ghe n’hann;
  • De Carnoval, tut a pœu andà;
  • Carval o va, Pasqua a vena, chi è che o gh’ha fiœui de maridà o s’i mantena;
  • A Carval o se sposa tuti i rotomad;
  • Se o se mangia la gallina a Carval, tut l’ann o va mal;
  • Chi è ch’o poga la vid de Carval, o la trœuva de fior bella mascherada;
  • O sol de Carval o mena la sgent a soterrà;
  • Carval o sol, Pasqua o tizzon;
  • Nadal cont i tœu, Carval cont i mat;
  • Carnoval stizzon, Pasqua sollon;
  • A Carneval ol porzell el va mazzad;
  • A San Michel se sposa i bei beller, denter per l’ann i belle tosane, e in Carnoval i refudad.

Refarenze

[Modifega |modifica 'l sorgent]
  1. itacarnevale. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
  2. itaCarnevale: Definizione e significato - Dizionario di Italiano. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
  3. itacarnevale. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
  4. itaCarnevale: le origini della festa più matta dell'anno. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
  5. Bakhtin, Mikhail. 1984.Rabelais and his world. Translated by H. Iswolsky. Bloomington:Indiana University Press. Original edition,Tvorchestvo Fransua Rable i narodnaia kul'tura srednevekov'ia i Renessansa, 1965.
  6. (1991)Drinking: Behavior and Belief in Modern History.University of California Press,404–.ISBN 9780520070851. 
  7. Rosanna Carrizzo.(IT)Carnevale: perché si chiama così? Le origini e le curiosità della festa.2023-01-11. URL consultad in data 2024-01-13.
  8. Claudia Cornacchini.it-ITIl Carnevale e la Pasqua: come calcolare le date delle feste mobili?.2022-02-19. URL consultad in data 2024-01-13.
  9. (IT)carnevale - Treccani. URL consultad in data 2024-01-13.
  10. Il Devoto-Oli. Vocabolario della lingua italiana, Le Monnier.
  11. Chiara Frugoni,Medioevo sul naso, editori riuniti, 2001, p. 78-83
  12. 12Il tempo di Carnevale(it).
  13. Cipolla, Segalini,L'alta cucina popolare, Milano, Franco Angeli, 2018.
  14. Universo, De Agostini, Novara, 1966, Vol. III, p. 113.
  15. "Carnaval"Arqiviad qé:. Meertens.knaw.nl. Retrieved on 13 May 2015.
  16. "Vitaberna"Arqiviad qé:. Jansimons.nl. Retrieved on 13 May 2014.
  17. 12Ruff, Julius R.(4 October 2001).Violence in Early Modern Europe 1500–1800(in en).Cambridge University Press,164.ISBN 9780521598941. 
  18. Geschiedenis van carnaval in de middeleeuwen IsGeschiedenis.Isgeschiedenis.nl.
  19. "Wat is carnaval?" | Fen VlaanderenArqiviad qé:. Fenvlaanderen.be. Retrieved on 13 May 2015.
  20. Oorsprong van het Carnaval in de geschiedenis van Nederland IsGeschiedenis.Isgeschiedenis.nl(11 November 2011).
  21. Geschiedenis van het carnavalsfeest.Members.ziggo.nl.
  22. Bowen, Barbara C.(2004).Humour and Humanism in the Renaissance(in en).Ashgate,507.ISBN 9780860789543. “To the Middle Ages Carnival and Lent were both necessary, inevitable episodes in the eternal cycle of the Church year.” 
  23. O que é o Carnaval?.
  24. Danilo Reato,Storia del carnivale di Venezia (in Italian), Venezia, Assessorato alla Cultura della Provincia di Venezia, 1988.
  25. Gilles Bertrand,Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle (in French), Paris, Pigmalion, 2013, p. 37-94.
  26. Stefania Bertelli,Il Carnivale di Venezia nel Settecento (in Italian), Roma, Jouvence, 1992.
  27. James H. Johnson, Venice incognito: masks in the Serene Republic, Berkeley: University of California Press, 2011; Gilles Bertrand,Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle (in French), Paris, Pigmalion, p. 95-235.
  28. Gilles Bertrand, Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle, Paris, Pigmalion, 2013, p. 237-310.
  29. Alessandro Bressanello,Il carnivale in età moderna: 30 agni di carnivale a Venezia 1980-2010 (in Italian), Studio LT2, 2010; Fulvio Roiter, Carnaval de Venise, Lausanne, Payot , 1981.
  30. WalterVenchiarutti,Il carnevale cremasco ieri e oggi, Crema, Leva artigrafiche, 1997.
  31. What you need to know about Venetian Masks(en).
  32. Danilo Reato, Les masques de Venise, Paris, Hersher, 1991 (first published in italian, 1988)
  33. "Venetian Masquerade Ball - Hawthorne Hotel"(in en-US),Hawthorne Hotel. 
  34. La Battaglia delle Arance
  35. Un'illustrazione della storia del carnevale è reperibile nel sito ufficiale delConsorzio per l'organizzazione dello Storico Carnevale d'IvreaArqiviad qé: ol 9 agosto 2007
  36. The Carnival of Ivrea: Sights & Activities.Italy Traveller.Archived fromthe original onOctober 12, 2008.Recuveraa el2009-07-19.
  37. Bredt, H.(2005).Italië.ANWB Media Boeken,239.ISBN 978-90-18-01951-8. 
  38. Kiefer, Peter(2007-02-19)."In Italian town, civics lesson from annual orange battles",The New York Times.Retrieved on 19 Lui 2009. 
  39. Simonis, Damien(2006).Italy.Lonely Planet,244.ISBN 978-1-74104-303-7. 
  40. Karneval in Spanien(2024-10-14).
  41. Mohsin, Haroon(2022-08-12).Argentina Carnival(en-US).
  42. 5 Reasons Trinidad Has the World’s Greatest CarnivalArqiviad qé:, HuffPost, 12 March 2015
  43. Sarah de Sainte Croix."Rio's Carnival: Not just a local party anymore",MarketWatch. 
  44. Andrews, Travis(6 January 2017)."The Obscure Origins of American Mardi Gras". 

Bibliografia

[Modifega |modifica 'l sorgent]
  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di Dialettologia e di Etnografia, Belinzona, 1952-...
  • Francesco Cherubini,Vocabolario Milanese, Milan, 1839-1854.
  • Antonio Tiraboschi,Vocabolario dei dialetti bergamaschi, 1873.
  • Francesco Angiolini,Dizionario Milanese,1897.
  • Sergio Scuffi, Nü 'n cuštümava - Vocabolario dialettale di Samolaco, 2005.
  • Maurizio Cabella, Dizionario del dialetto tortonese, ed. Dell'Orso, Lissandria, 1999
  • Italo Sordi,Il ciclo dell'anno nelle tradizioni, in AA.VV.Storia della Brianza, vol. 5, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.
  • Roberto Leydi,Spazi antichi e nuovi della festività popolare. Lombardia, in AA.VV.Le tradizioni popolari in Italia, a cura de Alessandro Falassi, ed. Electa, Milan.

Ligam de denter

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Altri progetti

Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Carnoval&oldid=1321737"
Categorie:
Categorie scundude:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp