El Carnoval l’è semper stait vuna di tradizzion pussee vive e vitai de la cultura lombarda: un temp es diseva infinamai che l’era vuna di trè feste pussee importante de l’ann. Per quella reson chì, a gh’era quii che sgazotava e diseven che l’era sgiusta inebì de indà a lavorà ind i dì de Carnoval. Ind l’Etaa de Mez, la festa l’era importanta fiss perchè gh’era di bande indova el Carnoval el conrespondeva a la fin del ficc ind i camp, compagn de quell che s’è fait un poo pussee tard cont i dì deSan Michel eSan Martin.
A Carnoval, a gh’era el costum de fà di questue per trà insema di daner per podé organizà i festivitaa: a gh’era besœugn de finanziament anca per el majà e el falò del Mardì grass. Ogna pajes el gh’haveva la sò manera de fà laquestua, che in sgeneral l’era zircada di bagaj e di sgiovinot. Per esempi aSamolegh, inVall Ciavena, gh’era di rozz de persone che se menaven de cà in cà per muccià su i daner che ghe serviven, e traven in pee un grand baduvell cont el cantà e el sonà. Impunemanca, al dì de incœu, quell’usanza chì a l’è asquas sfantada via del tut: de facc, la questua la gh’haveva sens nomà quand che la sgent l’era povra, e el Carnoval l’era un feston ch’el rivava nomà una vœulta l’ann, indova es podeva devertes e majà con tanta ingordisia.
Anca incœu, a Carnoval se se met su i mascare, e se va sgiò in strada a zelebrà, cont el tiràss adoss di serpentit e di coriandoi. Però la Gesa e i autoritaa zivile eren contra i mascare, perchè diseven che l’anonemad el podeva menà a havégh desorden sozzial. De de là del comportament libertin, i gh’haveven propri pagura che la sgent la tacass a venerà elDiavol; per questa reson, gh’era stait instituid la “Sigurtaa”, che la gh’haveva de controllà che i feste indassen inanz senza havégh di problema.
A l’è ciar ciarent che el Carnoval el saga cognossud soratut per i gabole. Intra i scherz pussee tradizzionai, a gh’era quii de sbrofàgh adoss a la sgent de l’aigua sporca o dei olter pastrugn, o de robàgh el disnà, e olter lavor compagn. Vun di bersaj pussee comun eren i tosane, soratut quelle minga maridade, desgià che l’era una scusa per fàgh lacort a lore chì. Per esempi, aSamolegh, i sgioven indaven a “scarbonà” i tosane, o ben ghe tiraven adoss delcarbon per bordegàj de pè in some.
De de là di gabole, el Carnoval el gh’haveva una dimension pussee publega: ind un quaj pajes es fava su di spiarde che se menaven per i strade, che podeven fenì con di grand disnaron in piazza. Es lensgeva o es rezzitava dibosinade o dei olter sgender de poesie popolare, indova es parlava de quell che gh’era suzzedud de pussee important l’ann passad, e es toveva in sgir la sgent. Ind un quaj Carnoval tradizzional, a gh’era el costum de elesger un “rè”, ch’el se comportava coma un’inlegoria de tut el pajes. Es majava propri de gust, e el Carnoval l’era despess un’ocasion per metes cont i pee sota al tavol cont el rest de la fameja, e fà una bella pacciada tucc insema. La caren la mancava mai, insema arisot, opolenta cont iluganeghe, o labuseca; pœu, gh’erasalam,mortadella,castegne eagnolot. Vun di dolz tradizzionai eren iciaccere, che anca incœu se pœuden crompà in tute i bombonarie al temp de Carnoval.
Per tradizzion, la sira delMardì grass la segnava la fin del Carnoval; per questa reson, in tancc pais es faseva di rit per saludàll. Vun di pussee spantegad l’era compagn de quell de laSgiubiana: es ciapava un pigot de paja – o, aTortona, un tronch d’arbor sech quatad de di canne demelga – che pœu el vegneva miss in su un falò e brusad su, e donca “mazzad” a nivell simbolegh. L’istess mester el suzzed ancamò adess aLuzzogn, inVall Strona, indova che el pigot el se ciama “Sgiobiazza”, e el ven brusad su apœus a una prozzession che la riva infina al fopon del pajes.