Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

BeOS

De Wikipedia
LombardQuest articol chì l'è scrivud inlombard, con laNoeuva Ortografia Lombarda
Screenshot del sistema operativ

ElBeOS a l'è stad unsistema operativ perpersonal computer desvilupad in di agn '60 de laBe Incorporated, pensad soratut per 'n utenza multimedial, anca grazzia al vesser un sistema real time, a havégh elmultitasking preemptiv, elmultithreading - doperabel de ogni aplicazzion, e lamemoria protesgiuda. Desvilupad in manera autonoma e 'me sistema monoutent, a l'era comunque compatibel cont i standardPOSIX e l'è possibel donca doperà vari software desvilupad per sistemaUnix-like, oltra a podé comunegà cont el sistema a travers de lashell Bash. Anca l'interfacia grafega a l'era desvilupada de zero, inC++ e 'l sofile system, elBFS, l'era assee innovativ,journaled e con bone capacità de grandezza di drive, anca se minga trop bon perdischet e periferiche piscinine, perchè i so setor eren assee gross.

In principi el gh'haveva de fonzionà in sui computer proprietariBeBox ma, infin, l'è stad vendud 'me concorrent delMicrosoft Windows e delMac OS classegh, ma el modell comercial a l'è stad minga bon e infin inn crompad dePalm Inc. e incoeu la comunità l'è dree a desvilupàHaiku, incoeu in Beta 4, compatibel anca cont i 64 bit e che la suporta, in la version a 32 bit, i eseguibel de la version 5 de BeOS.

Storia

[Modifega |modifica 'l sorgent]

In principi, a l'è stad desvilupad per andà in sui machineAT&T Hobbit, ma poeu l'è stad portad in su la piataformaPowerPC, in sui machine de la Be, con l'obietiv de vesser scernud de laApple 'me sostitut del veggMac OS classegh. Vers la fin del 1996 l'azienda de Cupertino l'era dree a cercà 'n alternativa aCopland e se parlava de la possibilità che crompaven BeOS, e donca l'azienda l'ha volud cercà de fà cresser i so utent e scritor de software, e l'ha fad apell ai venditor deMacintosh clone, inscì che vendessen BeOS col so sistema.

In principi, el CEO de la AppleGil Amelio l'ha tratad con Be per crompàlla, ma lor insubiven al massim 125 milion de dollar, menter Be la voleva almen 300 milion, donca se scerniss de crompàNeXTSTEP de laNeXT, inscì de portà indree in Apple elSteve Jobs.

In del 1997 siaPower Computing cheMotorola nonzien de insubì BeOS in di so Macintosh clone: facoltativ e in dual boot el prim, 'me sistema principal el segond. Per via de la mossa de Apple e del cresser di debit, comunque, l'azienda la se met in del mercad di processorx86 e la desvilupa un bon seguit, anca cont una version deBeOS R5 dada foeura per l'utent medi, che la se podeva installà a gratis a fianch delWindows o deLinux e con men de programa, a l'è dada foeura anca l'edizzion BeIA, per i aplicazzion Internet, che la deventa a la svelta el focus del desvilup de l'azienda.

In del 2001 i copyright de Be Inc. a inn vendud a Palm per vundes milion de dollar, e l'è leakada al publegh la darrera version in desvilup, la 5.1. In del 2022 Be Inc. ghe fà causa a laMicrosoft, e la cusa de havé mitud i baston in tra i roeude a 'n acord in tra lor eHitachi per vender sistema con preinstallad BeOS e per havé fad pression in su Compaq per desvilupà no aplicazzion internet con lor. Palm l'ha poeu doperad di part del codes de BeOS per desvilupà el fallidPalm OS "Cobalt".

Bibliografia

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Alter proget

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Altri progetti

Vos corelade

[Modifega |modifica 'l sorgent]
Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=BeOS&oldid=1203302"
Categorie:
Categoria scunduda:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp