I Roman chell mes chì el ciamavenAprilis,[1] ma de indova el vegna sgiò el nom l’è minga zert. L’ideja tradizzional l’è ch’el rivi del verbaperire (‘dervì’), un’allusion al sò vesser la seson indova i arbor e fior tachen a dervìss. Desgià che i Roman gh’haveven l’us de dedegàgh i sò mis a di deitaa, avril l’era sacher a laVener, e i sòVeneralia vegneven zelebrad propri al prim de avril. Gh’è anca pœu dei ipotes che el nom deAprilis in orisgen l’eraAphrilis, e donca conness a la deja gregaAfrodita. Avril l’era el segond mes ind ellunari roman, inanz che elNuma Pompili el sgiontassIanuarius eFebruarius ind el 700iEC. Apœus a chesta introduzzion, l’è vegnud el quart mes de l’ann.
Ind laRoma antiga, i feste diCerealia se faseven per set dì adree a la metaa de avril, ma es sa minga la data sgiusta. Anca iFeriae Latinae se tegneven in avril, ancaben che la data la mudass. Oltre zelebrazzion toveven denter iVeneralia – 1 de avril – iMegalesia – del 10 al 16 –Fordicidia – el 15 – iParilia – el 21 – iVinalia Urbana – el 23 – iRobigalia – el 25 – e iSerapia – el 25. IFloralia se faven del 27 de avril duranta l’etaa republegana, e indaven inanz infina al 3 demasg.
IAnglo-sassen avril el ciamavenēastre-monaþ, e l’era dedegad a la dejaEostre, che la vegneva festesgiada propri in chell mes chì.
