|
![]() ![]() Vox ind la vedrinaElLiechtenstein (officialmentPrenzipaa del Liechtenstein, intodeschFürstentum Liechtenstein, inalemannFörschtatum Liachtaschta) a l'è 'namonarchia costituzionala europea, missa in tra laSvizzera e l'Austria. ![]() In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de laBassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in delReichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit. In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem laSignoria de Schellenberg e in del 1712 lacontea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm. In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh dePrenzipaa, in todeschFürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitorAnton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member delSacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900. Dopo de la fin de laConfederazion germanica in del 1866, dovuda a laguerra austro-prussiana, el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesinaSvizzera. Degià che laPrussia l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch delTirol de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh. Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'nunion dovanala con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda. Durant de la segonda guerra mondiala el Prenzipaa, grazia alFranzesch Isepp, el restaneutral e finna al 1938, cont l'Anschluss, i Prenzip viveven a Vienna. L'espansionism hitlerian a l'era on bell ris'c per el Pajes, an'mò teoricament in guerra cont elstat successor de laPrussia, ma grazia al sò ligamm cont la Svizzera a l'è minga toccaa. (innanz) ![]() ![]() A l' savivet qe ...![]() L'Angiol Trezzin (italian:Angelo Trezzini;Milan,1827 - Milan,1904) a l'è staa on pitor e on poetta lombard. L'è nassuu a Milan, anben che la soa fameja la vegneva deStan, in delTesin. (Va inanz) ![]() ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi:Ingles,Cebuan,Todesc,Svedes,Frances,Olandes,Russ,Spagnœl,Italian,Arab Egizian Oltre lengue minoritarie:Piemontes,Catalan,Sardegnœl,Galles,Galizian,Ciovaç,Alemann,Sicilian,Tatar de Crimeia,Mannes. ![]() ![]() Un proverbe a cas"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca" | ![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nostsCinq Pilaster i è:
![]() ![]() Una vox de scriver![]() ![]() Cossa s'pœl far?
|