Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su laWikipedia inlengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con75 841vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagineVarda l'index  Varda la Guida essenziala  Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda  Dervir un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

ElLiechtenstein (officialmentPrenzipaa del Liechtenstein, intodeschFürstentum Liechtenstein, inalemannFörschtatum Liachtaschta) a l'è 'namonarchia costituzionala europea, missa in tra laSvizzera e l'Austria.

ElCastell de Vaduz, sed di prenzip

In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de laBassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in delReichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit.

In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem laSignoria de Schellenberg e in del 1712 lacontea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm.

In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh dePrenzipaa, in todeschFürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitorAnton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member delSacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900.

Dopo de la fin de laConfederazion germanica in del 1866, dovuda a laguerra austro-prussiana, el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesinaSvizzera. Degià che laPrussia l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch delTirol de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh.

Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'nunion dovanala con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda.

Durant de la segonda guerra mondiala el Prenzipaa, grazia alFranzesch Isepp, el restaneutral e finna al 1938, cont l'Anschluss, i Prenzip viveven a Vienna. L'espansionism hitlerian a l'era on bell ris'c per el Pajes, an'mò teoricament in guerra cont elstat successor de laPrussia, ma grazia al sò ligamm cont la Svizzera a l'è minga toccaa.

(innanz)

A l' savivet qe ...

Angiol Trezzin,Cusidora stracca.

L'Angiol Trezzin (italian:Angelo Trezzini;Milan,1827 - Milan,1904) a l'è staa on pitor e on poetta lombard.

L'è nassuu a Milan, anben che la soa fameja la vegneva deStan, in delTesin.
L'ha studiaa aBrera in tra el1844 e 'l1846 e 'l s'è ligaa alDomenegh Indun (poeu sò cugnaa) e al fradell Girolom. Insema alGirolom Indun, l'ha poeu combattuu in de laSegonda Guerra de Indipendenza cont elGaribaldi, per esempi in de laBattaja de San Fermo.
La soa oeuvra de pitor la tocca soratutt di tema risorgimentai: ma, compagn de l'Indun, despess el ponta anca a la dimension personal e domestega.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

Un proverbe a cas

"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra laScriver Lombard e laNœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda iortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nostsCinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?


Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Pagina_principala&oldid=1145309"
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp