|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() ElDucaa de Milan (Italian:Ducato di Milano;Latin:Ducatus Mediolanensis;Todesch:Herzogtum Mailand) a l'è staa on antigh Stat de l'Italia delnòrd duraa del1395 al1797 e ch'el comprendeva, al moment de la soa nassida, la pussee part de laLombardia del dì d'incoeu e di tòcch delPiemont, delVenet, de l'Emilia-Romagna e delCanton Tisin. El Ducaa de Milan a l'è nassuu offizialment el11 magg del1395, quand ch'elGian Galeazz Viscont, giamòVicari Imperial eDominus Generalis deMilan l'ha ottegnuu el titol deduca per mezz de on diplòma firmaa aPraga de l'imperadorVenceslaa de Lussemburgh, in cambi de 100000 fiorin d'or. El Ducaa de Milan a l'era donca vun di Stat che formaven elSacro Roman Imperi, anca se de fatt a l'era indipendent. El Ducaa el gh'aveva come capidal la città deMilan, menter i sò confin hinn mudaa on mugg de voeult duranta el cors de la soa stòria. Fondamentalment, el Ducaa el gh'aveva sòtta la soa giurisdizion laLombardia (senza elmantovan, che l'era in man ajGonzaga), i provinc orientaj delPiemont (Lissandria,Ast,Novara,Vercej), part de l'Emilia del nòrd (compagn dePiasenza eParma) de laLiguria, de laToscana e delVenet, oltra che alCanton Tisin, inSvizzera. Dopo quell del 1395, che el dava al Viscont e a tucc i sò ered mas'c el poder ducal adoma soeu Milan el so contad, cont on alter diplòma imperial, firmaa el13 otober1397 semper aPraga, l'imperadorVenceslaa de Lussemburgh el recognoss offizialment el poder ducal anca sora i olter territòri sòtta el domini viscontee. Quell document chì el nòmina anca i center pussee important del noeuv ducaa lombard:Ast,Avenza (Carrara),Bassan del Grappa,Bellun,Bergom,Bòbbi,Borgh San Donnin (Fidenza),Borm,Bressa,Crema,Cremuna,Còmm,Felter,Lissandria,Lòd,Nuara,Noeuv Ligur,Parma,Piasenza,Puntremol,Regg in de l'Emilia,Riva del Garda,Ròcca d'Arazz,Sarzana,Soncin,Tortona,Vercej,Verona eVicenza. L'è un fals inveci el diplòma imperial del30 marz1397 che 'l proclamavaGian Galeazz Viscont ancaDux Lombardiæ. (Innanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...LaGesa de Sant Ironem (chiesa di San Girolamo in italian) a l'è una gesa deBari, in del quarterMarconi - San Girolamo - Fesca. L'è part del segond vicariad de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto. La parochia l'è fada su el 18 de sginer del 1958 de l'arcivescov de BariEnrico Nicodemo in d'una sed provisoria, cont el cult che 'l scomincia el 30 de avril in d'una villa tolta in ficc, con di altermesse che inn fade in di capelle e gesete de proprietà privada arente. El 24 de luj del 1959 l'arcivescov, insema ai autorità, ghe fa la benedizzion a la sed noeuva, che l'è una sala, comunque ancamò provisoria. In di agn '60 se proeuva sgiamò a fà su una noeuva gesa pussee bella a nivell architetonegh, ma per reson economeghe e de calà de aziende che voleven toeu i apalt in del 1963 se scerniss de fàlla no. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi:Ingles,Cebuan,Todesch,Svedes,Frances,Olandes,Russ,Spagnoeul,Italian,Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine:Waray,Basch,Bass azer,Minangkabau,Tamil,Latin,Asturian,Ladin dolomitegh,Marathi,Ocitan ![]() ![]() Un proverbi a cas"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" | ![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nostCinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|