Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su laWikipedia inlengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con75 841vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagineVarda l'indes  Varda la Guida esenziala  Pagina principala in Scriver Lombard  Dervì un cunt  Wikisource in Lombard  Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

On tipich temporal sora on camp

Ontemporal, anca ciamadtempéri se l'è senzatempesta, a l'è el fenòmen atmosferich caratterizzaa de la presenza defùlmen o saètt estralusc e i sò effètt acustich in sul’atmosfera terrèstra, anca conossùu ‘metron. I temporaj succeden ind on tipo denivola conossuda cont el nòmm denivolon o cumolonemb. A hinn de sòlit compagnàa devent fórt, e despèss i prodùssenpioeuva fòrta e di vòltnev,nevis’c, otempèsta, ma on quaj temporal el ne prodùs pòch de precipitazión o anca nagòtt de precipitazion (temporal sècch). I temporaj poden vèss piazzàa ind ona serie indoe vun el ghe và adrée a l’alter puttóst che adrèe a 'nalinea de temporaj. In di fòrt temporaj gh’è dent i fenòmen meteorològich pussée pericolós, compagn de la tempèsta gròssa, el vent fòrt, e iborinéri o tromb d'aria. On quajvun di temporaj che persisten pussée e hinn pussée pericolós, conossùu ‘mesuper-cèllula, el roeuda compagn diuragan. La pupàrt di temporaj la ghe và adrée al flùss médi di vent in del stràtt de latroposfera (che l’è el strat del’atmosféra indoe gh’hinn i fenòmen meteorològich), e in del'istèss temp lafòrbes del vent (cioè la differènza vertical infra i velocitàa e i direzión ai vari quòt), di vòlt la càosa ona deviazión de la soa corsa.

I temporaj gh'hànn origìn de ona salida de aria calda e ùmeda arenta alfront. Come che l’aria calda e ùmeda la va su, la ven pussée frèccia, lacondensa, la fa su inivolón ch’i pòden vèss alt pussé de 20chilometri. Come che l’aria che la va su la raggiòng latemperadura de rosada, e 'l vapór d’acqua el condensa in gottìn d’acqua o de giazz, e la sò salida fa sbassà la pressión atmosferega indoe ’l va su dent ind la cèllula del temporàl. Tutt i precipitazión intravèrsen la nìvola per ona longa distànza innanz de rivà giò a la superfìce terrèster. Intanta che i gottìn bórlen giò, ciappen denter alter gottìn e vegnen pussée gròss. I gott che van giò creén onacorrent discendenta come che se porten adrée l’aria freccia, e questa aria freccia chì la se spantéga in su lasuperfice terréstra, e di vólt la càosa di vent fòrt che de sòlit compagnen i temporaj.

(Va inanz)

Te 'l savevet che ...

Ona Olivetti P652 alLaboratori Musee Tecnologicament

L'Olivetti P652 a l'è staa onpersonal computer de la Olivetti. Sortii foeura in del1973 a l'era simil de laProgramma 101 ma con la possibilità de tacànn pussee dispositiv scientifich e de doperà direttament in su latastadura i fonzion matematich e goniometrich pussee important e de avègh onaROM cont di programma.

La P652 la gh'ha duregister de lavorà: M eA, pussee 240 de che 100 che pòden vess indicizzaa direttament (segnaa de 'na K), ma tuccindirettament (cont la I). 8 register inveci eren de indes.

La P652 l'era bona de tacàss a di dispositiv e de mandàgh on output o ricev on input, cont el comand FMT (P), che 'l supportava 'na forma primitiva deinterrupt.

Comé operazion matematich podeva gestì la conversion da cordinaa polar a quadraa, ilogaritm, i fonzion de trigonometria e esponenziai, scrivuu direttament in delfirmware cont dialgoritm faa delAngelo Barbieri, matematich de la Olivetti.

(Va inanz)

In di olter lengov

Un proverbi a cas

"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la laNoeuva Ortografia Lombarda e laScriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda iortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nostCinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?


Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Pagina_principala&oldid=1145309"
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp