|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() Ontemporal, anca ciamadtempéri se l'è senzatempesta, a l'è el fenòmen atmosferich caratterizzaa de la presenza defùlmen o saètt estralusc e i sò effètt acustich in sul’atmosfera terrèstra, anca conossùu ‘metron. I temporaj succeden ind on tipo denivola conossuda cont el nòmm denivolon o cumolonemb. A hinn de sòlit compagnàa devent fórt, e despèss i prodùssenpioeuva fòrta e di vòltnev,nevis’c, otempèsta, ma on quaj temporal el ne prodùs pòch de precipitazión o anca nagòtt de precipitazion (temporal sècch). I temporaj poden vèss piazzàa ind ona serie indoe vun el ghe và adrée a l’alter puttóst che adrèe a 'nalinea de temporaj. In di fòrt temporaj gh’è dent i fenòmen meteorològich pussée pericolós, compagn de la tempèsta gròssa, el vent fòrt, e iborinéri o tromb d'aria. On quajvun di temporaj che persisten pussée e hinn pussée pericolós, conossùu ‘mesuper-cèllula, el roeuda compagn diuragan. La pupàrt di temporaj la ghe và adrée al flùss médi di vent in del stràtt de latroposfera (che l’è el strat del’atmosféra indoe gh’hinn i fenòmen meteorològich), e in del'istèss temp lafòrbes del vent (cioè la differènza vertical infra i velocitàa e i direzión ai vari quòt), di vòlt la càosa ona deviazión de la soa corsa. I temporaj gh'hànn origìn de ona salida de aria calda e ùmeda arenta alfront. Come che l’aria calda e ùmeda la va su, la ven pussée frèccia, lacondensa, la fa su inivolón ch’i pòden vèss alt pussé de 20chilometri. Come che l’aria che la va su la raggiòng latemperadura de rosada, e 'l vapór d’acqua el condensa in gottìn d’acqua o de giazz, e la sò salida fa sbassà la pressión atmosferega indoe ’l va su dent ind la cèllula del temporàl. Tutt i precipitazión intravèrsen la nìvola per ona longa distànza innanz de rivà giò a la superfìce terrèster. Intanta che i gottìn bórlen giò, ciappen denter alter gottìn e vegnen pussée gròss. I gott che van giò creén onacorrent discendenta come che se porten adrée l’aria freccia, e questa aria freccia chì la se spantéga in su lasuperfice terréstra, e di vólt la càosa di vent fòrt che de sòlit compagnen i temporaj. (Va inanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() L'Olivetti P652 a l'è staa onpersonal computer de la Olivetti. Sortii foeura in del1973 a l'era simil de laProgramma 101 ma con la possibilità de tacànn pussee dispositiv scientifich e de doperà direttament in su latastadura i fonzion matematich e goniometrich pussee important e de avègh onaROM cont di programma. La P652 la gh'ha duregister de lavorà: M eA, pussee 240 de che 100 che pòden vess indicizzaa direttament (segnaa de 'na K), ma tuccindirettament (cont la I). 8 register inveci eren de indes. La P652 l'era bona de tacàss a di dispositiv e de mandàgh on output o ricev on input, cont el comand FMT (P), che 'l supportava 'na forma primitiva deinterrupt. Comé operazion matematich podeva gestì la conversion da cordinaa polar a quadraa, ilogaritm, i fonzion de trigonometria e esponenziai, scrivuu direttament in delfirmware cont dialgoritm faa delAngelo Barbieri, matematich de la Olivetti. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi:Ingles,Cebuan,Todesch,Svedes,Frances,Olandes,Russ,Spagnoeul,Italian,Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine:Piemontes,Catalan,Sardegnoeul,Galles,Galizzian,Ciovasch,Alemann,Sicilian,Cherokee,Mannes. ![]() ![]() Un proverbi a cas"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" | ![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nostCinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|