Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su laWikipedia inlengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con76 099vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagineVarda l'indes  Varda la Guida esenziala  Pagina principala in Scriver Lombard  Dervì un cunt  Wikisource in Lombard  Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

ElLiechtenstein (officialmentPrenzipaa del Liechtenstein, intodeschFürstentum Liechtenstein, inalemannFörschtatum Liachtaschta) a l'è 'namonarchia costituzionala europea, missa in tra laSvizzera e l'Austria.

ElCastell de Vaduz, sed di prenzip

In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de laBassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in delReichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit.

In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem laSignoria de Schellenberg e in del 1712 lacontea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm.

In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh dePrenzipaa, in todeschFürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitorAnton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member delSacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900.

Dopo de la fin de laConfederazion germanica in del 1866, dovuda a laguerra austro-prussiana, el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesinaSvizzera. Degià che laPrussia l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch delTirol de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh.

Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'nunion dovanala con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda.

Durant de la segonda guerra mondiala el Prenzipaa, grazia alFranzesch Isepp, el restaneutral e finna al 1938, cont l'Anschluss, i Prenzip viveven a Vienna. L'espansionism hitlerian a l'era on bell ris'c per el Pajes, an'mò teoricament in guerra cont elstat successor de laPrussia, ma grazia al sò ligamm cont la Svizzera a l'è minga toccaa.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

ElGonfalon d'onor de l'Ospedal Magior de Milan a l'è el drapon che 'l representa l'antigh ospedal ambrosian e l'è in mostra in del palazz di Ofizzi de laCà Granda, inanz almusee de la Cà Granda: l'è stad progetad delGiò Ponti.

L'ideja de dàgh un gonfalon a l'ospedal l'è del temp di fassista: del 1927 el president del Consili di Istitut Ospedaler, el Luigi Lanfranconi, ghe insubiss a la Cà Granda de dàss un stema de registrà a laConsulta Araldega e de fà un'insegna de mostrà in di event publegh e ai obet di benefator e l'è fada su una comission con dent elGiuseppe Bagatti Valsecchi, elGaetano Moretti e 'lPio Pecchiai.

El proget a l'è ciapad in man ancamò del 1930 del sucessor del Lanfranconi, el Massimo Della Porta, e se serniss de fà un vera e propi gonfalon, ispirad a quell de Milan, de spartì in d'una insegna granda per i celebrazzion e vuna picinina per i obet: a l'è tirad a man l'archivistaGiacomo Bascapè per i ricerche araldeghe necessarie in di archivi istituzzionai.

(Va inanz)

In di olter lengov

Un proverbi a cas

"Tromba de cul, sanitaa de còrp"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la laNoeuva Ortografia Lombarda e laScriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda iortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nostCinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?


Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Pagina_principala&oldid=1145309"
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp