|
![]() Vox ind la vedrinaElsantuare de Santa Maria de la Crox l’è unabasilegacatolega minor qe la sa trova a un qilometer dal center storeg de lacitaa deCrema, in su la strada perBergem. L’orijen de la devozion a laMadona de Santa Maria de la Crox la sa cognoss ben, e g’è tants documents qe i ne parla. Il 13 de febrar1489 Catarina dei Uberti, qe l’era de una famea rica deCrema, la g’hiva sposad el Bartolomee Pederbell. La jent i le ciamava “el Contai” (ital. Contaglio). L’era stait condanad e caçad via de Bergem e l’era rivad a Crema, senza dir nigot de la so condana. Crema e Bergem allora i era ind laRepublica de Venezia. El prim ann de matrimone l’è miga stait facil. El Contai e la famea de Catarina i andava miga decorde sul pagament de ladota de la sposa. I documents storeg i cunta su qe la sira del 2 april1490 el Contai al g’hiva convincid (o obligad) Catarina a andar-g adree a lu a trovar i so parents qe i stava ind el bergamasc. Quand qe i è rivads a un per de qilometri fœra de Crema, lu al g’ha cambiad strada, al g’ha lassad la via qe incœ la se ciama “Via dei Molin” è l’è andait dent ind el bosc del “Novellet”. Qé el Contai al g’ha assalid la so dona con la spada (qe l’è anc’mò conservada ind el Santuare): al l’ha colpida in sul coo, sui braç e al g’ha taiad via la man destra. Tant qe l’era adree a colpir-la con la so spada, la lama la s’è spacada in duu toc, e lu, per vesser plussee sicur qe l’era morta, el g’ha dait una cortellada ind la sqena. Ma la lama l’è miga reussida a ferir-la, i vestids i l’ha protejida e g’è restad domà un segn vixin a la spalla mancina. El Contai dopo el misfait l’è scapad cont un sac pien de robe, a anca con quater anei d'or de la Catarina. De lu s’è savid plœ nigot. (Innanz) ![]() A l' savivet qe ...L'Antoni Boggia (Uri, 23 de dicember 1799 -Milan, 8 de avril 1862) a l'è stad un criminal italian, el prim sassin serial de l'apena nassudRegn d'Italia. Nassud in sullagh de Com, minga deslongh de laSvizzera, el gh'ha i so prim rebellot con la giustizzia, delRegn Lombard-Veneto, a vintcinch agn, per di cambiai minga pagade, el scapa donca in delRegn de Sardegna, indova che l'è menad via per rissa e tentad mazzament. El profita de 'na rivoeulta per tornà in Lombardia, indova che, grazzia al facc che 'l saveva el todesch, el troeuva un lavorà aPalazzi Cusan, sed del comand militar austriegh. In del 1849 el mazza l'Angelo Ribbone e ghe roba 1'400 svanzighe, e l'è poeu desmembrad e scondud in la soa cantina. In del 1851 el proeuva a copà 'nragionat a colp de segur, e l'è condanad de la giustizzia austriega a trii mes a laSenavra, e 'l torna poeu liber. El 26 de fevrer 1860 el fioeul de la Ester Maria Perrocchio, quella che ghe ficiava la cà al Boggia, el denonzia ai Carabiner Real che la mader a l'è descomparida e 'l giudes el descovriss che gh'è 'na procura falsa, fada de 'n nodar deCom, in favor del Boggia, e poeu el descovriss anca el so precedent e ghe fa controllà la cà, indova che troeuven el corp de la dona scondud, oltra a du alter cadaver. ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi:Ingles,Cebuan,Todesc,Svedes,Frances,Olandes,Russ,Spagnœl,Italian,Arab Egizian Oltre lengue minoritarie:Piemontes,Catalan,Sardegnœl,Galles,Galizian,Ciovaç,Alemann,Sicilian,Tatar de Crimeia,Mannes. ![]() Un proverbe a cas"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere" | ![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nostsCinq Pilaster i è:
![]() Una vox de scriver![]() Cossa s'pœl far?
|