Bëgngnüs y bëgngnüdes sön laWikipedia ladina
L'enziclopedialëdia ycolaborativa
Chir tl indesc
Cëla do la categories
Cëlti ite ai portai de tematiches

Fodom é ncomun de laLadinia te laprovinzia de Belum te laTalia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².Fusties de vita umana encònten ta Fodom da laeté dla pera, dlapreistoria, dlmesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura ijoufs fora per jì da naval a l'autra: al é sté ciapé reperc sunPordou, sunCiaulonch,Fauzares,Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sunMont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan.
L prim iëde iel unìarpizà daPaul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
Lpurtoi dai schiSaslong ie numinà do l Saslonch.- Gëura l articulLSaslonch ie ncrëp te laDolomites. Cun 3.181 metri de autëza iel l crëp plu aut de lagrupa dl Saslonch danterGherdëina yFascia y l crëp plu aut deGherdëina.
L prim iëde iel unìarpizà daPaul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
Lpurtoi dai schiSaslong ie numinà do l Saslonch.

LRëni de Sardenia, ënghe tlamà lRëni de Sardenia - Piemont oPiemont-Sardenia ntan l tëmp diSavoia, fova nstat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tlCunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules deCorsica ySardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dalPapa, che tl 1297 les ova dates al rëJaume II de Aragon te la forma de nfeud dal inuemregnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëurescuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibede jure chede facto. Tl 1420, do laviera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dlMper Spanuel.

Fodom é ncomun de laLadinia te laprovinzia de Belum te laTalia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².Fusties de vita umana encònten ta Fodom da laeté dla pera, dlapreistoria, dlmesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura ijoufs fora per jì da naval a l'autra: al é sté ciapé reperc sunPordou, sunCiaulonch,Fauzares,Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sunMont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan.
L prim iëde iel unìarpizà daPaul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
Lpurtoi dai schiSaslong ie numinà do l Saslonch.- Gëura l articulLSaslonch ie ncrëp te laDolomites. Cun 3.181 metri de autëza iel l crëp plu aut de lagrupa dl Saslonch danterGherdëina yFascia y l crëp plu aut deGherdëina.
L prim iëde iel unìarpizà daPaul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
Lpurtoi dai schiSaslong ie numinà do l Saslonch.

LRëni de Sardenia, ënghe tlamà lRëni de Sardenia - Piemont oPiemont-Sardenia ntan l tëmp diSavoia, fova nstat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tlCunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules deCorsica ySardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dalPapa, che tl 1297 les ova dates al rëJaume II de Aragon te la forma de nfeud dal inuemregnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëurescuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibede jure chede facto. Tl 1420, do laviera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dlMper Spanuel.
LesDolomites, a chëres che al ti vëgn ince ditCrëps slauris, é namorona de crëps dlesAlpes orientalestalianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter lesregiunsTrentin-Südtirol,Venet yFriul-Unieja-Giulia o plu avisa lesprovinzies deBalsan,Trënt,Belum,Udin,Pordenone,Vicenza yVerona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz).Le crëp plü alt dles Dolomites é laMarmoleda (3342 m), le sudlaciá de döt le raiun y gran scenar dlaPröma Gran Vera[1]...."Dolomites"
N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:
1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.
2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.
3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.
4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti alaujes fundamenteles.
5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"