Bëgngnüs y bëgngnüdes sön laWikipedia ladina
L'enziclopedialëdia ycolaborativa
Chir tl indesc
Cëla do la categories
Cëlti ite ai portai de tematiches

LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.
Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.
L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.- Gëura l articul
Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.
Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.
L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.
Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.
Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.- Gëura l articul
Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).
Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.
Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.

LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.
Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.
L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.- Gëura l articul
Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.
Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.
L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.
Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.
Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.- Gëura l articul
Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).
Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.
Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.
LesDolomites, a chëres che al ti vëgn ince ditCrëps slauris, é namorona de crëps dlesAlpes orientalestalianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter lesregiunsTrentin-Südtirol,Venet yFriul-Unieja-Giulia o plu avisa lesprovinzies deBalsan,Trënt,Belum,Udin,Pordenone,Vicenza yVerona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz).Le crëp plü alt dles Dolomites é laMarmoleda (3342 m), le sudlaciá de döt le raiun y gran scenar dlaPröma Gran Vera[1]...."Dolomites"
N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:
1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.
2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.
3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.
4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti alaujes fundamenteles.
5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"