Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vai al contenuto
Wikipedia
Crì

Plata prinzipala

Da Wikipedia


  • Articul dl mëns
    LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.- Gëura l articul

    LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.


  • Foto dl mëns
    Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.

    Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.

    L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.- Gëura l articul

    Foto dl mëns

    Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.

    Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.

    L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.


  • Rest dl mond
    Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

    Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

    Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.- Gëura l articul

    Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

    Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

    Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.


Articul dl mëns
LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.- Gëura l articul

LDerjon (te vedli documënc ëngheDursan,tudësch:Grödner Bach,talian:Rio Gardena) ie l majerruf te la valeda deGherdëina. L nasc tePlan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum lRuf de Frea dalJëuf de Frea y lRuf de Ciavazes dalJëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y nciavuel idrografich de 200 km², che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tlIsarch, ulache l fina aPruca.L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.


Foto dl mëns
Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.

Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.

L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.- Gëura l articul

Foto dl mëns

Lelersc (larix decidua) (gherdëina:leresc,badiot:lersc,fascian:lèrsc) é na sort delëgn da odlina tresvërc che alda pro le rëgn dlesplantes y dieucarioc.

Al perd la odlina da d’altonn y al é da ciafé tl’Europa zentrala, tlesAlpes y tiCarpac. Al po crësce te n ambiënt cina a 2500 m d’altëza. A n bosch de lersc ti dijon larjëi.A sü früc ti dijon coches.

L’origina dl lersc vëgn cuntada tlaliënda de Merisana.


Rest dl mond
Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.- Gëura l articul

Uran (simbol: ⛢) é le setimplanët dlsistem solar en cunt dla destanza dalsorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.

Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar.



Articul en vidrina

LesDolomites, a chëres che al ti vëgn ince ditCrëps slauris, é namorona de crëps dlesAlpes orientalestalianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter lesregiunsTrentin-Südtirol,Venet yFriul-Unieja-Giulia o plu avisa lesprovinzies deBalsan,Trënt,Belum,Udin,Pordenone,Vicenza yVerona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz).Le crëp plü alt dles Dolomites é laMarmoleda (3342 m), le sudlaciá de döt le raiun y gran scenar dlaPröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Variantes Locales dl Ladin
Articul porLadin Val Badia

{{Badiot}}
Articul perLadin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul porLadin Fascian

{{Fascian}}
Articul porLadin Fodom

{{Fodom}}
Articul porLadin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul porLadin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti alaujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14
Tëut da "https://lld.wikipedia.org/w/index.php?title=Plata_prinzipala&oldid=220978"
Categories:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp