Dal 1903 süa la Juventus cun malietes cun righes verticales blanćes y fosces. La braia èbranchiess y les ćialzines o blanćes. L mondur fora de ćiasa o döt a fosc. L terzo mondur o döt fosc cun na malieta rosa.
Le inn ufficial dla Juventus – o le cuinto tla storia dla scuadra. Juve (storia di un grande amorè), scrita da Alessandra Torre y Claudio Guidetti, tla versciun dl ćiantadù y musiconter Emiliano Paolo Belli componüda dla 2007.
Le stadionDelle Alpi cun 69 000 posć e n stadion cun na buna acustica e insciö ince adate a conzerc. Le stadion gno tut dal comun por fa conzerc e insciö á la Juventus ince tut de atri campi sciöche l Meazza aMilan.Dala sajun 2011-2012 inant süga la Juventus tl stadionJuventus Stadium. Avisa 41.000 ele posć tl stdion. Inauguré ele gnü ai 8 de setëmber.
La Juventus e la scuadra plü titolada dla Talia e öna dles mius dl monn. La scuadra a davagne 29 scudetti(31 söl campo). La Juventus të l record dles plü vittories tla Coppa Italia. Dl 1977 ara davagne l pröm iade l titolo Europeo. Hai a davagne dl 1985 y 1996 la Champions League y insciö ince dui campionanc mondial a scuadres.