I fenomens naturai é l’oget de stüde dla fisica. Dal alt a man ciampa jan do l’ora:
1) La refraziun dla löm tres les gotes d’ega gaujëia n ergobando, n fenomen studié dal’otica; 2) Na aplicaziun: le lase 3) mongolfieres che jora aladô dla forza de Archimede; 4) Na trëndla, n sistem studié tla mecanica classica; 5) N colp nia elastich; 6) Orbitai dl atom d’idrogen, stüde dla mecanica cuantistica; 7) L’esplosiun de na bomba atomica; 8) N tarlí, n fenomen eletrich; 9)Galassies fotografades dal Telescop spazial Hubble
.
Lafisica (parora che vëgn dallatinphysica, "natöra", che vëgn dalgrech ( τὰ ) φυσικά ( (tà) physiká ), é lasciënza dla natöra en general.
Ara stüdia i fenomens naturai, düc i evënc che po gní mosorá y de chi che al po gní fat na descriziun tres les grandëzes fisiches corespondëntes por definí i prinzips y les leges che regolëia les interaziuns danter les grandëzes instësses y sües variaziuns tres astraziuns matematiches. Chësc obietif vëgn arjunt tres l’aplicaziun de na metoda scientifica por pité n model del fenomen descrit[1]
I prinzips y les leges fisiches cun referimënt a na zerta classa de fenomens osservá definësc nateoria fisica dedutiva apié ia dal’induziun sperimentala.
La fisica é ince conesciüda sciöche laregina dles sciënzes[2] y aldî denant pro lafilosofia. Almanco cina al XVIII seco ti dijônfilosofia naturala[3]. Impormó do dala codificaziun dla metoda scientifica da pert deGalileo Galilei s’á la fisica tan svilupé che ara é deventada autonoma y s’á destaché dala filosofia.
Le sistem de mosoraziun che vëgn azeté universalmënter dai fisics é le Sistem Internazional (SI), che se basëia sön set grandëzes fondamentales da chëres che al derivëia dötes les atres[4] :
- le meter (m), por les mosöres de lunghëza;
- le secund (s), por les periodes de tëmp;
- le chilogram (kg), por les mosöres dla massa;
- l' ampere (A), por l’intensité dl’eletrizité;
- le kelvin (K), por les mosöres dla temperatöra;
- la mole (mol), por la cuantité de sostanza;
- la ciandëra -candela (cd), por l’intensité dla löm
↑P.A.M. Dirac - The principles of quantum mechanics - 4ª ed. Oxford Clarendon Press 1958 - Cap. 1
↑DISF - Dizionar Interdisciplinar d Sciënza y Fede | Chimica
↑Por ejëmpl Newton â intitolé n so scrit conesciü dl 1687 " Philosophiae Naturalis Principia Mathematica", " I prinzips matematics dla filosofianaturala ".
↑ Enrico Turchetti, Romana Fasi, Elementi di Fisica, 1ª ed., Zanichelli, 1998, pl. 10, ISBN 88-08-09755-2