O teritötoio da Polònia o l'é conpréizo tra oMâ Bàltico a nòrd e i Mónti di Sudêti e di Carpàççi a sùd. A naçión a confìnn-a co-aLitoània e aRùscia a nòrd-èst, co-aBielorùscia e l'Ucraìnn-a a levànte, co-aSlovàchia e aRepùbrica Cêca a sùd e co-aGermanîa a ponénte. Pe de ciù a Polònia a l'à 'n confìn marìtimo co-aDanimàrca e aSvéçia .
A naçión, da 'n'àrea totâle de 312,696 km2 , a l'é spartîa in 16 sotodivixoìn dîtevoivodâti . A sò popolaçión a l'é de ciù de 38 milioìn de persónn-e, fæto pe-o quæ a l'é a quìnta naçión ciù popolôza de l'Unión Eoropêa [ 1] Varsàvia ; inte l'òrdine e âtre çitæ ciù grénde sónCracòvia ,Łódź ,Wrocław ,Poznań ,Gdańsk eSzczecin .
A stöia de l'òmmo inte tære polàcche a dûa da migiæa de ànni, defæti za a partî da l'etæ antîga a zöna a l'à vìsto stabilîse chi vàrie coltûe e tribù difûxe inte l'ànpiaCianûa nòrdeoropêa . Tra tùtte 'ste popolaçioìn chi se pêuan aregordâ iPolâni , da-i quæ a naçión a l'à pigiòu o sò nómme. A creaçión do stâto polàcco peu êse fæta remontâ a l'ànno966 , quànde o rè de 'na naçión scitoâ into modèrno teritöio polàcco, oMieszko I , o l'à adotòu areligión crestiànn-a , convertìndose a-ocatolicêximo [ 2] Régno de Polònia , fondòu inte l'ànno1025 , into1569 o l'à cementòu a sò lónga asociaçión politìca co-aLitoània co-a fìrma da coscì dîtaUnión de Lublìn . O nêuvo stâto, aConfederaçión polàcco-litoànn-a , a l'êa unn-a de naçioìn ciù grénde e popolôze d'Eoröpa tra isécoli XVI eXVII , co-inscistêma polìtico liberâle ùnico ch'o l'à portòu a l'adoçión da prìmma costituçión modèrna do continénte, acostituçión do 3 màzzo 1791 [ 3] [ 4] [ 5]
Co-a fìn do l'etæ d'öo polàcca , a naçión a l'é stætaspartîa tra i stâti vixìn a-a fìn dosécolo XVIII . A l'é diventâ tórna 'n pàize indipendénte into1918 co-oTratâto de Versailles , ricuperàndo a sò poxiçión de naçiòn centrâle inta polìtica eoropêa. Into seténbre do1939 , l'invaxón soviético-tedésca da Polònia a l'é stæta o moménto ch'o l'à segnòu l'inìçio daSegónda Goæra Mondiâle , a quæ a l'à portòu a l'amasaménto di ebrêi e a milioìn de pèrdie tra i polàcchi ascì[ 6] [ 7] blòcco òrientâle , aRepùbrica Popolâre Polàcca inti ànni dagoæra fréida a l'é intrâ intoPàtto de Varsàvia . Aprêuvo a-i fæti do1989 , pi-â ciù pàrte gràçie a-e açioìn inandiæ da-o moviméntoSolidarność , o govèrno comunìsta o l'é chéito e Polònia a l'é diventâ tórna 'na repùbrica.
Quésta seçión a l'é ancón vêua .
Agiùtta a scrîvela!
Quésta seçión a l'é ancón vêua .
Agiùtta a scrîvela!
↑ (EN Concise Statistical Yearbook of Poland, 2008 PDF stat.gov.pl , 28 lùggio 2008.URL consultòu o 9 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 òtôbre 2008) . ↑ (EN A Concise History of Poland 3,ISBN 0-521-55917-0 . ↑ (EN Europe: A History 554,ISBN 0-195-20912-5 . ↑ (EN The Price of Freedom: A History of East Central Europe from the Middle Ages to the Present 66,ISBN 0-415-25491-4 . ↑ (EN Towards a European Constitution: A Historical and Political Comparison with the United States 13. ↑ (EN Coping with Hunger and Shortage under German Occupation in World War II 188,ISBN 3-319-77467-0 . ↑ (PL Polska 1939-1945. Straty Osobowe i Ofiary Represji pod Dwiema Okupacjami ISBN 83-76-29067-3 . ↑ (EN Poland promoted to developed market status by FTSE Russell URL consultòu o 9 arvî 2022 . ↑ (EN Poland URL consultòu o 9 arvî 2022 . (PL Encyklopedia historii Polski: dzieje polityczne (PL Encyklopedia Polski ISBN 83-86-32860-6 . (EN Historical Dictionary of Poland, 966-1945 ISBN 0-313-03456-7 . (PL Encyklopedia - Polska 2000 (EN God's Playground: A History of Poland (EN Geography of Poland ISBN 83-74-43043-5 . (EN Poland: The First Thousand Years ISBN 0-875-80756-9 . 
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
