Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar por contenete
WikipediaLi Encyclopedie Líber
Serchar

Metalle

De Wikipedia
Ferre, monstra ci quam fragmentes e un 1 cm3 cub, es un exemple de unelement chimical que es un metalle.

Unmetalle (exgrec μέταλλονmétallon) es unmateriale que, quande frescmen preparat, polit, o fractet, monstra un lustrosi aspecte, e conducteelectricita ecalore relativmen bon. Metalles es tipicmenmalleabil (ili posse esser martellat ad-in tenui lámines) oductil (posse esser tirat ad-in files). Un metalle mey esser unelement chimic quamferre; unalliage quamstal; or un composite moleculari quampolimeric sulfur nitrid.

Infisica, un metalle generalmen es egardat esser un substantie capabil de conducter electricitá a un temperatura deabsolut zero.[1] Multi elementes e composites que ne normalmen es classificat quam metalles deveni metallic a altpression. Por example, inmetalliciod gradualmen deveni un metalle a un pression inter 40 e 170 mill vezesatmosferic pression. Egalmen, alcun metallic materiales posse devenir inmetallic.Sodium, por exemple, deveni inmetallic a un pression de presc du million vezes atmosferic pression.

Inchimie, du elementes que qualifica (in fisica) quam metalles—arsen eantimonie—es comunmen recognisat vice quammetalloides pro lor chimie (chefmen inmetallic por arsen e inter metallic e inmetallic por antimonie). Circa 95 del 118 elementes in litabelle periodic es metalles. Li numere es inexact pro que li limites inter metalles,inmetalles, emetalloides varia pocmen pro un lack de universalmen acceptat definitiones ti categories.

Inastrofisica li termine "metalle" es usat plu largi de referer a omni elementes chimic in unstelle plu pesant quamhelium. In ti signification, li prim quar "metalles" acumular in stellic cordies pernucleosinthese escarbon,nitrogen,oxygen, eneon, li tot de qual ne es metalles in chimie.

Metalles, quam elementes chimic, include 25% del cruste deTerra e es usat in multi aspectes de modern aferes homan. Li fortie e resilientie de alcun metalles ha ductet a lor usu frequent in, por exemple, li construction de alt edificies e pontes, plus tre multi vehicules, multidomestic aparates, utensiles, tubes, e ferrovias.Preciosi metalles esset historicmen usat pormonete, ma in li modern era,monetal metalles ha extendet a almen 23 del elementes chimic.[2]

Vide anc

[modificar |redacter fonte]

Referenties

[modificar |redacter fonte]
  1. Yonezawa, F.(2017).Physics of Metal-Nonmetal Transitions.Amsterdam:IOS Press,257.ISBN 978-1-61499-786-3. 
  2. World's coinage uses 24 chemical elements.In:World Coinage News.19, Nr. 4, 5,1992, S. 24–25, 18–19
Disponibil in "https://ie.wikipedia.org/w/index.php?title=Metalle&oldid=149464"
Categories:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp