Ucrèna
(uk) Україна /Oukrayina
[y.ˈkre.na, y.ˈkʀe.na]
Localisacion de l’Ucrèna en Eropa.
Règions desot contrôlo du govèrnament. Règions que sè trôvont u dedens de les frontiéres entèrnacionalament recognues de l’Ucrèna[ N 1] mas controlâyes per laRussia .
Tèrritouèros ocupos per la Russia.
Noms arpetans EnCFLL Ukréna
Èconomia FDB nominâl (2020 ) 142,250 milyârds de$ - 8,04 %[ 3] (53émo )FDB (PPE) (2020 ) 527,933 milyârds de$ - 5,89 %[ 4] (39émo )FDB nominâl per hab. (2020 ) 3 424,769 $ - 7,6 %[ 5] (120émo ) FDB (PPE) per hab. (2020 ) 12 710,373 $ - 5,44 %[ 6] (92émo ) Quota de chômâjo (2020 ) 11,03 % de la pop. activa + 29,84 %Dèta publica bruta (2020 ) Nominâla 2 542,072 milyârds de₴ + 27,77 %Relativa 65,692 % du FDB + 31,23 %Monéya Hryvnia (dês lo 2 de septembro 1996, los côps devant lokarbovanèts UAK) (UAH )
changiér
L’Ucrèna [ N 5] [y.ˈkre.na, y.ˈkʀe.na] [ 11] (Україна ,Oukrayina [ʊ.krɐ.ˈji.nɐ] enucrènien ) est unÈtat d’Eropa levantenche , lo second d’Eropa per sa supèrficie et lo premiér tot eropèen[ N 6] . El est bordâye per lamar Nêre et lamar d’Azov u mié-jorn, frontaliére avouéc laRussia u nord-èste et u levant, avouéc laBièlorussia a bise, avouéc laPologne a l’ouèste-nord-ouèste, avouéc laSlovaquia et lesHongries u cuchient et pués avouéc laRoumania et laMordavia u sud-ouèste. Lacapitâla , et lavela la ples poplâye du payis, estKyiv .
Les origines de lacultura ucrènièna remontont a l’Ètatslâvo levantenc mèdièvâl de laRous de Kyiv . Aprés la chêta de cela dèrriére per lesenvâsions mongoles duXIII émo siècllo , lo tèrritouèro fât la chousa de particions et sè vêt revendicâ per un mouél de pouessiences ètrangiéres, que larèpublica de les Doves Nacions u cuchient et l’Empiro otoman u mié-jorn. L’Hètmanat cosaco endèpendent ègziste entre-mié loXVII émo siècllo et loXVIII émo siècllo , devant que ses parties levantenche et centrâla seyont pas fêtes rentrar dedens l’Empiro russo . L’Ucrèna cuchientenche serat, de son fllanc, fêta rentrar dedens l’empiro d’Ôtriche , son succèssor l’Ôtriche-Hongries , pués laSeconda Rèpublica de Pologne .
Pendent larebênâda russa , laRèpublica populèra ucrènièna cognêt tot côrtl’endèpendence avouéc recognessence entèrnacionâla, farat rentrar na partia de la vielyeRèpublica populèra d’Ucrèna cuchientenche , mas chavone per vegnir laRèpublica socialista soviètica d’Ucrèna de l’Union soviètica , dens los ans 1920 aprés laguèrra civila russa . En 1939, l’Union soviètica chavone sa conquéta de l’Ucrèna cuchientenche conforma a lapache gèrmano-soviètica .
L’Ucrèna vint oncor un côp endèpendenta en 1991, avouéc l’èfondrament de l’URSS et est adonc la trêsiéma pouessience nuclèâra mondiâla en nombro d’ogives[ 12] . Lo5 de dècembro 1994 , l’Ucrèna abandone sesârmes nuclèâres dens lo câdro duMèmorandon de Budapèst en èchanjo de garanties sus sa sècuritât et sonentègritât tèrritoriâla que laRussia , losÈtats-Unis et loReyômo-Uni sont garants. Aprés larebênâda de 2014 , laCrimèa est anèxâye per la Russia et naguèrra civila ècllafe dens lo levant du payis avouéc los sèparatistos pro-Russos. Contre la menace russa et lo nan-rèspèct per la Russia de sos engagements de 1994, l’Ucrèna chèrche adonc de novèles garanties de sècuritât en sè raprochient de l’OTAB . La crisa prend na novèla dimension lo24 de fevriér 2022 , quand l’Ucrèna estenvayia per les fôrces armâyes russes sus ôrdre deVladimir Poutine .
La solètalengoua oficièla est l’ucrènien , mas lorusso est avouéc prod empleyê, notament dens lo mié-jorn et dens lo levant du payis, a côsa de la dominacion du viely empiro russo et d’un mouél de siècllos derussificacion qu’at cognu cela partia du payis.