Nom de règ·ion ou de colèctivitâ mâl-rèdigiê ou ben absent por nen savêr méscllicâd-ique ou ben por l’outre-marcllicâd-ique. Per dèfôt, la mapa de g·eolocalisacion est cela de la France mètropolitana.
L’histouère cognua de Grenoblo côvre un temps de més de doux mile ans. U temps galo-romen, lo bôrg gôlouès pôrte lo nom deCularo, pués celi deGratianopolis, en 377. Son importance s’acrêt pendent loXIémo siècllo quand loscomtos d’Arbon chouèséssont la citât coment capitâla de lor province, loDôfenât. Cél statut, consolidâ per l’anèccion a la France en 1349, lyé pèrmèt de dèvelopar son èconomia. Grenoblo vint vêr na vela parlementèra et militèra, a la frontiére avouéc laSavouè.
Lo dèvelopament endustriâl de Grenoblo comence franc uXVIIIémo siècllo avouéc laganterie et pués s’accentue dens la seconda partia duXIXémo siècllo, avouéc la dècuvèrta de l’ôlyo blanc. Mas Grenoblo cognêt sa crèssua la més fôrta pendent losTrenta Glloriox. La tegnua desJuès olimpicos d’hivèrn simbolise cél temps de grants bolevèrsaments por la vela. Son dèvelopament continuent, Grenoblo s’afirme houé coment un grant centro scientifico eropèen[2],[3]. Por cen qu’est de la populacion, Grenoblo ére en 2013 la sèziéma comena de France avouéc 160 215 habitents[4], sonagllomèracion la diéziéma de France en 2013, avouéc 508 201 habitents[5], et pués son sôl urben l’onziémo asse-ben en 2013, avouéc 684 398 habitents[6].
Los habitents de la velasont apelâs losGrenoblês et lesGrenoblêses ou ben losGrenoblouès et lesGrenoblouèses[7].
Celamètropola, fêta lo 1ér de janviér 2015 compte houé quaranta-nôf comenes por 444 078 habitents.
Grenoblo est vesena de diéx de les quaranta-nôf ôtres comenes que compôsontla Mètrô.
A titro de comparèson, la supèrficie de Grenoblo et de les comenes de sa premiére corona reprèsente ègzactament la méma supèrficie que la comena de Paris ou ben 105,40 km2 mas por 325 000 habitents.
Un mouél de piéces prèhistoriques sont étâyes trovâyes a Grenoblo ou ben dens los alentôrns imèdiats, qu’atèstont na presence de l’homo et/ou d’un endrêt de passâjo. Dês l’ocupacion du Rabot a la fin dunèolitico, les balyês arquèologiques sont râres cen que sè comprend quand cognessont la vitèsse de la sèdimentacion per les glliéres de l’Isera et du Draf[8].
La premiére rèference a Grenoblo remonte a43 dev. J.-C.[Nota 1]. U dèpârt simplo bôrg gôlouès (vicus) du nom deCularo, lo grôs velâjo, que sè trôve a un endrêt stratègico sur la rota romèna entre-miéVièna et l’Étalia per loMontgenêvro, fut fortifiâye desotDiocllècin etMaximin (entre-mié 284 et 293), pués arrevat u rang de ch·èf-luè de citât, a la suita de la vegnua possibla, mas pas atèstâye, de l’emperorGracin en 379. Fut adonc rebapteyêeGratianopolis. De tropes y campâvont en pèrmanence (cohors prima Flavia) et pués un èvèchiê, avouéc a sa téta l’èvècoDomnin, est atèstâ u muens dês 381[9].
En1349, la vela sè retrovat rapondua u reyômo de France a la suita du transfèrt (et pas rachat) du Dôfenât a la corona de France et Grenoblo vegnét capitâla provinciâla. La presence entre-mié 1447 et 1456 dudôfin, lo futuroLouisXI, renforciét cél statut de vela parlementèra avouéc la crèacion du trêsiémoParlement de France[11]. La vela vegnét asse-ben la sièta de garnisons, a la frontiére avouéc loduch·iê de Savouè. S’afirmat coment la principâla vela de la province. Pendent lesguèrres d’Étalia, los nôblos dôfenês sè rendéront particuliérement famox desot la figura deBayârd[12], lo « chevaliér sen pouere et sen reprôjo ».
Grenoblo ut a sofrir d’afrontaments de lesguèrres de Religion et pués nen sortét afèblia. Furont marcâs per un mouél demassacros et dèstruccions. Los dèsacôrds préront fin avouéc la dèrriére victouère deLa Deguiére, quand betat la man dessus Grenoblo en 1590. Vegnu administrator du Dôfenât, changiét et agrantét considèrâblament la capitâla dôfenêsa[13] et pués lanciét notament la construccion de la premiére g·ènèracion de les fortificacions de la Bastelye.
↑Dedens la corrèspondance de L. Munatius Plancus, govèrnor de laGôla transarpenche et viely luètenent deCèsâr avouécCicèron, aprés l’assassinat de Cèsâr ; citâ densBernard,Grenoble à l’époque gallo-romaine d’après les inscriptions, Grenoblo, PUG,(ISBN978-2-7061-1051-1,en legne)p. 25. Na lètra du 4 de jouen 43, onte que fât alusion a un pont (de navéls ?) empleyê per sos sordâts por passar l’Isera a Cularo, et pués fotu bâs aprés lor passâjo (Ad familiares, 10, 23).