Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Ir al contenido
Güiquipeya
Precural

Méxicu

Dendi Güiquipeya
Estados Unidos Mexicanos
Estaus Unius Mexicanus
Bandera de MéxicuEscú de Méxicu
(En detalli)(En detalli)
Lema nacional: (non tien)
Sítiu de Méjicu
Lengua oficialcastellanu1
CapitalCiá de Méxicu
Presienti el guviernuClaudia Sheinbaum
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Puestu 14º
1.984.375qm²
1,04%
Puebración
 - Total (2015)
 -Densiá
Puestu 11º
119.530.753
60 ab/qm²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Puestu 14º
1.026.340 millonis de US$
24.803 US$
Moneapesu ($,$MX)2
Zona orária
 envranu
CET (UTC-1)3
CEST (UTC-2)3
InuInu nacional mejicanu
Domiñu Internet.mx
Coigu telefónicu+52
Biembru de:ONU,OTAN,OCDE,OSCE

1 Méjicu non tien luenga oficial. Las leis mejicanas izin que las 62 luengas endígenas que se palran mas el español son válias.

LosEstaus Uníus Mexicanushthɑw zuˈniwɦ mɛɦiˈkanʊh] o tamiénMéxicu[ˈmɛɦikʊ] es un país assitiau enAmérica el Norti. Está hormau pol 32 estaus, un destritu federal i angunus otrus territórius insularis.Es una repúbrica presiencialista i federal.

Origin el su nombri

[adital |adital cóigu]

El nombri de Méjicu provién de lalengua nahuatl. La idea mas comun es que senifica en estremeñuLugal nel ombrigu la luna. Otra prupuesta izía qu'el nombri ebía senificalLugar de Mexihtli, es izil, de Huitzilopochtli, pues Mexihtli era uno de los sus nombris alternativus. Esti era un dios de losastecas.

Gobielnu i política

[adital |adital cóigu]

Estaus Uníus Mejicanus es una repúbrica costitucional, presiencial i federal. El su gobielnu tien unus poeris limitaus, numeraus ena Costitución los Estaus Unius Mejicanus. El Pudel Ejecutivu Federal residi ena Presiencia de la Repúbrica. Es ejerciu por el presienti, jefi d'Estau i de gobielnu al mesmo tiempu. El presienti tien la facultá de nombral a los tetularis de las secretarias d'Estau, que son por essu entegrantis del gabineti presiencial. El mandatu del presienti dura namás seis añus, i no dessisti la posibiliá de releción ni vicepresienti. Nel casu que un presienti de la Repúbrica no puea acabijal el su mandatu, la presiencia enterina quea en manos de la pressona electa por el Congreso, o nel su caso, por la Comisión Permanente. Dendi el 1diziembri del añu 2018, esti cargu es ejerciu por Andrés Manuel López Obrador.

Geografia

[adital |adital cóigu]

La geografia el área continental es acientá ena zona de ponienti i salienti, ondi están assitiás las Montañas de la Sierra Mairi Ociental. Ena zona noresti si localizan la Sierra Mairi Oriental i ena región suroesti esmiença la Sierra Mairi el sul.

Al norti las dos sierras continentalis s'ajuntan conEstaus Uñius i esmiençan Las Rocallosas; al Sul chocan con l'Oceanu Pacíficu i hazi lindi conGuatemala iBelici; al Esti s'alcuentra el Golfu de Méjicu, i al Oesti, elOcéanu Pacíficu.

Frora i fauna

[adital |adital cóigu]

Gran parti el su territóriu tien arvus pa esprotación maeera, comu el pinu i el cedru. Tamién ai grandis disiertus i bosquis.

La fauna es comparanti a la d'Estaus Unius: Osus, lobus, coyotis, lionis americanus, pumas, pavus bravius... I nel sul del país tamién mu aparecia a los paisis de América Central comu jaguaris, monus, quetçalis, guacamayus, tigriyus, ec... Comu es un país mu grandi, ai albonda varieá de espéciis polos cámbius entri climis deferentis.

Devisión política

[adital |adital cóigu]

Méjicu está deviiu en 31 estaus i un distritu federal, ca estau está deviia en várias municipius i el distritu federal en 16 delegacionih

Códigu
ISO 3166-2
EstadoCapital
AGUAguascalientesAguascalientes
BCNBaja CaliforniaMexicali
BCSBaja California SurLa Pas
CAMCampecheSan Francisco de Campeche
CHPChiapasTuxtla Gutiérrez
CHHChihuahuaChihuahua
COACoahuilaSaltillo
COLColimaColima
DURDurangoVictoria de Durango
GUAGuanajuatoGuanajuato
GROGuerreroChilpancingo
HIDHidalgoPachuca
JALJaliscoGuadalajara (Méjicu)
MEXMéjicuToluca
MICMichoacánMorelia
MORMorelosCuernavaca
NAYNayaritTepic
NLENuevu LeónMonterrey
OAXOaxacaOaxaca
PUEPueblaPuebla de Zaragoza
QUEQuerétaroSantiago de Querétaro
ROOQuintana RooChetumal
SLPSan Luis PotosíSan Luis Potosí
SINSinaloaCuliacán
SONSonoraHermosillo
TABTabascuVillahermosa
TAMTamaulipasCiá Victoria
TLATlaxcalaTlaxcala de Xicoténcatl
VERVeracruzXalapa
YUCYucatánMéria
ZACZacatecasZacatecas
CMXCiá de Méjicu----

Luengas

[adital |adital cóigu]

En Méjicu ái 63 luengas oficialis, peru no en tol territóriu. El español es palráu pol 98% la puebración en tol país.


Paisis d'América
Aití |Antígua i Barbua |Argentina |Baamas |Barbaus |Belici |Bolívia |Brasil |Canadá |Chili |Colómbia |Costa Rica |Cuba |Dominica |Equadol |El Salvaol |Estaus Unius |Grenada |Guatemala |Guyana |Honduras |Méjicu |Nicarágua |Panamá |Paraguai |Perú |Repúbrica Dominicana |Santa Luzia |San Vicenti i las Granainas |San Cristobal i Ñevis |Surinam |Triniá i Tobagu |Uruguai |Veneçuela |Jamaica

Posesionis:Anguilla |Clipperton |Guaalupi |Guayana Francesa |Groenlándia |Islas Bermuas |Islas Caicus |Islas Caimán |Islas Malvinas |Islas Sandwich el Sul |Islas Turquas |Montserrat |Martinica |Puertu Ricu |Shag Rocks

Arrecuperau dendi "https://ext.wikipedia.org/w/index.php?title=Méxicu&oldid=135462"
Categorías:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp