Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Ir al contenido
Güiquipeya
Precural

Lengua ingresa

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendiLuenga ingresa)
Ingrés
Palrá en:Réinu Uniu,Estaus Unius i 103 paísis más.
Palrantis cumu primera lengua:402 millones
Palrantis cumu segunda lengua:1.000 millonis
Puestu:3
Henética
Crasificación:
Familia indouropea

 Luengas hermánicas
  Ociental
   Ingrés

Regulá por:Nenguna institución, enqui'lOxford English Dictionary val de referencia.
Códigus
ISO 639-1:en
ISO 639-2:eng
SIL:ENG
EN (ISO 639-1)

L'ingrés es una lengua que tien el su origin enIngalaterra. Tien unus 400 millonis de palrantis nativus, enqui cumu lengua franca mundial el numiru pressonas que l'gastan puei sel de 1.000 millonis.

Familia Luenguistica

[adital |adital cóigu]

L'ingrés correspondi a la familia e lasLenguas Germánicas

Es descendienti d'idiomas palraus polas tribus helmánicas d'Anglos, Sahonis i Hutos assitiaus ena parti suroriental d'Inglaterra nelsigru V, dihundienusi posteriormenti sobri territorius ocupaus pol luengasceltas qu'antaño vivierun n'Escocia,Gales,Cornualles iIrlanda. Esti ingrés es coñociu cumu ingrés antigu enfruiu pol noruegu antigu. L'invasión normanda de1066 hizu que la luenga e curtura huera elfrancés, manteniendosi ena alministración de husticia hata'l sigru XVIII. L'ingrés hue la luenga pupulal desprestihiá hata'lsieglu XV, coñociéndosi cumuingrés meiu. Nesta epuca s'entrouherun parabras d'orihinlatinu, qu'antaño holmarón la mitá el vocabulariu. L'inglés perdiú la mayol parti de las enflexiones propias del hermánicu. Hacia l'añu1500 tuvo lugar el llamáuGran muamientu vocálicu tresholmandu la luenga nelInglés muelnu d'ogañu.Beowulf y losCuentos de Canterbury son los mehoris ehemprus del ingres premuelnu. La obra deWilliam Shakespeare tamién enfruyó nel ingrés d'ogañu. Es la primera luenga en:AustraliaBahamas, Barbados,Bermuda,Dominica,Hibraltar,Granada,Guyana,Hamaica,Nueva Celanda,Antigua, Santa Lucía, Saint Kitts i Nevis, San Vicente i les Granadines, Trinidá i Tobago]], elRéinu Uniu, losEstaus Uníus.

Es primera luenga en Belice (colcastellanu), Canadá (colfrancés), India (colHindi i otras 17 luengas enos distintus estaus), Irlanda (colirlandés), Singapur (col Malayu, chinu, tamil) y Sudáfrica (colzulú,xosa,afrikaans i soto septentrional).

Es lengua oficial, enqui nun es la nativa en Camerún, Fiyi, los Estaus Ferederaus de Micronesia,Ghana,Gambia,Hong Kong, Kiribati, Lesotho, Liberia, Kenia, Namibia, Niheria]], Malta, las Islas Marshall, Paquistán]], Papua Nueva Guinea, las Filipines, las Islas Salomón, Samoa, Sierra Lleona, Suazilandia, Tanzania,Zambia iZimbabue.

Funetica

[adital |adital cóigu]
Según IPA
Según IPA
Alfabetu fonéticu internacionalSAMPApallabra
[i(:)][i(:)]bead
[ɪ][I]bid
[e(ɪ)][e(I)]bayed
[ɛ][E]bed
[æ][{]bad
[ɒ][Q]bod1
[ɔ(:)][O(:)]pawed2
[a(:)][a(:)]bra2
[o(ʊ)][o(U)]bode
[ʊ][U]good
[u(:)][u(:)]booed
[ʌ][V]bud
[ɝ(:)][3(`)(:)]bird3
[aɪ][aI]buy
[aʊ][aU]bough
[ɔɪ][OI]boy
[ə][@]Rosa's4
[ɨ][1]roses5

Notas:

Las vocalis son las que más iferencia tienin entri las rehionis.

  1. En nortiamericanu, el son correspondienti es [A] (en SAMPA).
  2. Muchus dialeutus el norteamericanu nu tienin esta vocal.
  3. Nos dialeutos non-róticus, esti son esta mehol representáu cun [ɜ:] (IPA)/[3:] (SAMPA)
  4. Muchus nortiamericanus nu istingin entri estas dos vocalis, pronunciándolas col son schwa ([ə]).
  5. Esti son es tamién trescritu con [i] o [ɪ] (IPA)/[I] (SAMPA).

Esti sistema consonánticu el ingrés usa símbolus del alfabetu fonéticu entrenacional (IPA) cun símbulusSAMPA enos corchetis:

bilabiallabiudentalenterdentalalveolalpalato-alveolalpalatalvelalglotal
oclusivaoclusiva bilabial solda (p) [p] oclusiva bilabial sonora (b) [b]]]oclusiva alveolal solda (t) [t] oclusiva alveolal sonora (d) [d]]]oclusiva velar solda (k) [k] oclusiva velal sonora (g) [g]
nasalnasal billabial (m) [m]nasal alveolal (n) [n]nasal velal ŋ [N]1
flapflap alveolal ɾ [4]2
fricativalabiodental sorda [f] labiodental sonora [v]dental solda [T] dental sonora; [D]3alveolal solda [s] alveolal sonora [z]postalveolal solda [S] postalveolal sonora [Z]velal sorda [x]4glotal sorda [h]
africadatʃ [tS] dʒ [dZ]
approximantʍ [W]5 labial-velar approximant|w [w][[alveolal approximant|ɹ [r\][[palatal approximant|j [j]
lateral approximantl [l]
  1. Engma (/ŋ/) n'acentus británicus norteñus aparez solu enantis de /g/.
  2. /ɾ/ es un alófonu de /t/ y /d/ en norteamérica. Es el son de "tt" o "dd" enas parabraslatter iladder, que son homófonas en nortiamérica.
  3. En Cockney, las interdentales /θ/ and /ð/ estan unías cun /f/ and /v/, i notrus dialeutus, cumu l'afroamericanu, /ð/ con /d/. #La fricativa velar sorda (/x/) es gastá po escocesis o galesis pa parabras celtas cumuloch (`lax) ]
  4. W sorda (/ʍ/) alcuéntrasi en escocés, i ena crasi alta británica, en parti l'esti los Estaus Uníus Nueva Celanda. Enos demás dialeutus pronúnciasi /w/.

Gramática

[adital |adital cóigu]

En ingrés ai cuatru tiempus verbalis fondamentalis: presenti, pasau, huturu i condicional. Drentu de ellus están:

  • Los simplis, conjugaus de maera que la aición no ha siu acabihá
  • Los compuestus, cuandu la aición terminó
  • Los continuus, equivalenti al gerundiu español: la aición se está realiçandu en el momentu en que se palra; los tiempos continuus treminan en-ing.

Dependiendu e si son regularis o no, los verbus tienin distintus pasaus, que son dos:

  • Pasado simpli, equivalenti a cualisquier pasau en español
  • Pasau del participiu, equivalenti al participiu en español.

En cuantu a los verbus infinitivus, ésts esmiençan con la parabrato, po ehemplu:

  • To walk
  • To jump

Los pronombris presonalis que se escribin detrás de los verbus al conhugalos (yo, tú, él, nusotrus, vosotrus, ellus) son:

  • I: Significa "yo", siempri se'ebi escribil en mayúscula.
  • You: Esti pronombre puei significar varias cosas, ependiendu e la situación: "", si es en tonu casual, i"usté(is)" o "vosotrus", si se refier en tonu normal.
  • He: Refiriendosi a un ombri (ej.: He is Scott).
  • She: Refiriendosi a una muhel (ej.: She is Jillian).
  • We: Refiriendosi a "Nusotrus" (en el español: 1ra persona en plural).
  • They: Refiriendosi a "Ellus" o a "Ellas" (nel español: 3ra persona en plural).
  • It: Refiriendosi a "Esu", es icil, que se esta palrandu de una cosa u objetu que no puea sel efinida cumu "He" o "She".

Nelpresenti simpli, el verbu sigui en infinitivu, peru se elimina la parabrato enas holmasI,You,We i "They".

Ehemplu:

  • I:I eat
  • You:You eat
  • We:We eat
  • They:They eat

Enqui, en las formasHe iShe, se poni una-s al velbu.

Ehemplu:

  • He: He stops (Él para).
  • She: She stops (Ella para).

Vél tamien

[adital |adital cóigu]

Luenga alemana

Atijus p'ahuera

[adital |adital cóigu]
Arrecuperau dendi "https://ext.wikipedia.org/w/index.php?title=Lengua_ingresa&oldid=136536"
Categoría:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp