Esti artícalu es un encetuSi t'apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escrevíu. |
Vascu oeuskara es lalengua aislá palrá nelPais Vascu i enNavarra, enEspaña, i nel departamentu de Pirineus Atlánticus, enFráncia. Es cooficial huntu con elcastellanu nel Pais Vascu i angunas zonas de Navarra.
Se consiera la única lengua preinduropea sobrevivienti enUropa ociental, i pol tantu, la de raizis más antiguas desta rehión i entri las más viehas de las lenguas d'Uropa.[1]Ogañu palran alreol de 885.000 pressonas (datus del2006), a lo qu'ái qu'añiil algotras 515.000 que lo entiendin peru que palran con amargullu (bilingüis pasivus). Es unaluengua minorizá polas idiomas dominantis castellanu ifrancés. Dessistin tamién angunas comuniais vascupalrantis nelcontinenti americanu, enas cualis se puein atopal vascos de segundera trecel heneración que siguin palrandu la luengua nel dialeutu orihinal, e inclusu mesturas de los dialeutus tradicionalis, resurtau del encuentru devascus de deferentis rehionis. El primel libru conociu s'emprentó en1545, i hue entitulauLinguae Vasconum Primitiae deBernat Dechepare.
Ogañu albondas pressonas án deprendiu prencipalmenti el vascu uñificau (euskera batua), con mayol o menol enfruéncia la palra la su rehión.
- ↑Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai. Adolfo Arejita, Ander Manterola y Segundo Oar- Arteta. Instituto Labayru. Vitoria-Gasteiz (2007)ISBN 978-84-457-2646-4