Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
El francés (français, la langue française) es unalengua romanci palrá originalmenti enFrancia,Bélgica,Lussemburgu iSuiça i ogañu pol alreol 350 millonis de presonas pol tol mundu cumu, nativus u segundera luenga con una puebración senificativa en 54 paisis.
El francés ahorra elLatín cumu algotrus cumu elespañol,italianu,catalán,rumanu iportugués. Hue enfruenciau polas luengas célticas de laGalia romana i polas palras helmánicas de los envasoris francus.
Es luenga oficial en 31 paisis, la huerça d'ellus horman lo que se conoci cumuLa Francufonia, la comuniá de nacionis francuparlantis. Es luenga oficial de lasNacionis Unias i albondas algotras organizacionis entrenacionalis.
Pol mé la Costitución Francesa, el francés es la luenga oficial endi 1992 (inque angunus testus legalis antirioris l'iban haziu oficial endi 1539, pol sabulugall'Ordináncia de Villers-Cotterêts. EnFráncia es atihi gastal del francés enas espubricacionis oficialis del gobielnu, ena educáncia púbrica (inque estas disposicionis son inorás amenú) i contratus legalis; la pubriciá ebin lleval una traución de las parabras estranheras itó.
Amás del francés, ai tamién una gran varieá de luengas rehionalis. Fráncia á sinau la Calta Uropea polas Luengas Rehionalis peru nu á siu ratificau endi que va a la escontra de la Costitución de 1958.
El francés es una las cuatru luengas oficialis deSuiza (unta elalemán,italianu ireturománicu i es palrau ena zona suiça llamáRomandia. El francés es la luenga nativa del arreol 20% de la puebración suiza.
EnBélgica, el francés es luenga oficial enValónia (descruyendu los cantonis del esti, que son helmanófonus) i una las dos luengas oficialis (unta elnerlandés) ena rehión de Bruselas, ondi es palrau pola huerça de la puebración, inque nu cumu primel luenga. El francés i el alemán nu tinin reconocéncia cumu luengas oficialis ni cumu luengas minoritárias en Flandes, inque arreol los lindis colas rehiones antirioris ain docenas de puebracionis con ayuas luengüísticas palos palrantis de francés; un chascu apaiciu acaeci en Valónia col nerlandés i el alemán. En total, los palrantis nativus de francés hazin arreol 40% de la puebración del pais; el 60% restanti palra nerlandés y de estus úrtimus, el 59% pii palral francés cumu segundera luenga. El francés es conociu pol 75% de los belgas, seya cumu palra matelna, cumu segundera u cumu trecera luenga.
Inque elmonegascu es la luenga nacional deMónacu, el francés es la única luenga oficial i los que tinin nacionaliá francesis son el 47% la puebración.
ElCatalán es la única luenga oficial d'Andorra, peru el francés s'audecha gastalu pola prosimiá con Fráncia. Las presonas con nacionaliá francesan son el 7% la puebración.
EL francés es tamién luenga oficial, unta elitalianu, ena província del Valle d'Aosta, (Itália). Amás, un güen númiru e dialetus francu-provençalis se palran nesta província, inque nu tinin reconocéncia oficial.
El francés es la palra oficial nel Gran Ducau de Lusemburgu, unta el alemán i el lusemburgués. Inque el lusemburgués (se paeci muchu al alemán) es la luenga nativa, el francés es mu gastá enos asuntus gubernamentalis, negócius i educáncia.
Seña e tráficu bilingüi en Ottawa. Un sabulugal del bilingüismu en Canada.
Arreol 7 millonis de canadiensis son palrantis nativus de francés, de los cualis 6 millonis vivin en Quebec i el francés es una e las dos luengas oficialis deCanadá unta elinglés). La Carta Canadiensi de los Derechus i libertais tratan al tentu los derechus de los canadiensis p'aceel a los servícius en dambas dos palras. Pol lei, el gobielnu federal ebi ofrecel servícius en inglés i francés, los decretus del Parlamentu e Canadá ebin sel traucius nestas dambas dos palras i la huerça los produtus vendius en Canadá ebin etiquetalsi en dambas dos luengas.
Arreol 13% de los canadiensis tinin conocéncia de francés, mentris que el 18% conocin tantu el inglés cumu el francés. En cámbeu, alreol 80% de la puebración de Quebec es palranti nativa e francés i el 95% puei palralu. Á siu la única palra oficial en Quebec endi 1974. El estau legal del francés hue rehorçá cola adoción de la Carta de la Luenga Francesa en 1977 (conocia cumuBill 101), c'asiguraba que tolas presonas tinin derechu a que la alministración cevil, los servícius socialis, corporacionis i empresas se comuniquin con ellas en francés.
El francés es luenga oficial enAití, inque es la mas palrá pola crasi arta, el criollu aitianu (una luenga criolla basá nel francés) es más palrá cumu luenga mairi.
El francés esperriau polos Estaus Uñius. Enos paisis en amarillu, el 6–12% la puebración palran francés; en marrón, 12–18%; colorau, arreol 18%. Las palras criollas no están encruias.
Inque nu tini reconocéncia oficial federalmenti, el francés es la trecel luenga, hueraparti el inglés, mas palrá enosEstaus Unius, endispués delchinu i elespañol, i la segundera mas palrá enos estaus deLouisiana,Maine,Vermont iNew Hampshire. Louisiana tini un dialetu únicu, lapalra cajun.