Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Ir al contenido
Güiquipeya
Precural

Esiodu

Dendi Güiquipeya
Hesíodo
Información pressonal
Nombre en griego antiguoἩσίοδοςVer y modificar los datos en Wikidata
Nacenciac. 776 a. C.Ver y modificar los datos en Wikidata
Cime (Eólida)Ver y modificar los datos en Wikidata
Muertivalor desconocidoVer y modificar los datos en Wikidata
Ascra (Grécia)Ver y modificar los datos en Wikidata
SepolturaTomb of Hesiod in Orchomenos y OrcómenoVer y modificar los datos en Wikidata
Lengua maternaGriego antiguoVer y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
OficiuPoeta, escrevienti, rapsoda y mitógrafoVer y modificar los datos en Wikidata
GéneroPoesiaVer y modificar los datos en Wikidata

Esiodu, (griegu antíguuἩσίοδος,Hēsíodos,latinuHesiodus) (s. VIII e. C.), hue, untaOmeru, unu lospuetas mas apreciaus laliteratura griega.

Tolo que se sabi con seguráncia sobri la su via es lo que él mesmu cuenta enos sus puemas. Su pairi abitaba enCumas, enaEólia, ondi poseia un pequeñu negóciu navegación. Arruinancau, gorvió paBeócia, lugal los anti suyus pasaus. Aina, enAscra, se eicó al cautivu la tierra.

Aluspués de moril, el pairi ehó las sus tierra pa Esiodu i pa su helmanuPersi. Ena partiha los bienis, Esiodu se vidu prehudicau pol helmanu, que tinia sobolnau a los huezis. Esta polémica con el helmanu hue el motivu que le llevó a escrebil una las sus grandis obras,Los trebahus i los dias. Amás el trebahu nel campu, Esiodu s’iba hechu aedu embahu el ispiraeru lasMusas, hormi el própiu autol cuenta enaTeugonia.

Sigún se tresmiti, participó nun conculsu d’aedus i otuvió la vitória. Espenó en Ascra i las sus zenizas remanecierun enOrcómunu, ondi le rindidun onoris cumu si huera siu hundaol la ciá.

Obra

[adital |adital cóigu]
Esiodu i la Musa,Gustave Moreau,Musée d'Orsay, Paris
Hesiodi Ascraei quaecumque exstant, 1701

Las sus obras, cumu las d’Omeru, huerun ohetu d’estuyu dendi elsigru IV e. C. Es el gran i primel moralista la relihión griega, ya que pusu pol escritu tol cuelpu mitulóhicu tresmitiu hata el intri oralmenti. La su obra hue pilal hundamental pal basaeru el escrebieru los mitugrafus posterioris crásicus. A farta dun libru sagrau la relihión griega, laTeugonia d’Esiodu hue lo mas autau a libru sagrau que tuvun los griegus.

Las obras que se conselvan enteras son:

Amás destas obras se conselvan numirosus framentus cumu:

  • Catalogu las muheris uEeas
  • Grandis Eeas
  • Voa de Cei
  • Melampódia
  • Decensu e Pirítou
  • Dátilus ídius
  • Consehus de Quirón
  • Grandis trebahus
  • Astrunomia
  • Ehímiu
  • El holnu uLos alfarerus

Se l’atribuin amás puemas cumuLa ornitumancia,Los velsus mánticus iLas espricacionis los prodíhius, anque se sabi que nu son rialmenti suyus.

Biblografía

[adital |adital cóigu]
  • Hesíodo (1997),Obras y fragmentos: Teogonía. Trabajos y días. Escudo. Fragmentos. Certamen, Madril: Eitorial Gredos.ISBN 978-84-249-3517-7.

Atijus p'ahuera

[adital |adital cóigu]
Control de autoridades
Arrecuperau dendi "https://ext.wikipedia.org/w/index.php?title=Esiodu&oldid=141243"
Categorías:
Categorías incultás:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp