La Canal dela Mancha tieni un longol dunus 563 qm i un comprimentu que varia dentri los 240 qm ena su parti más ancha i los 33,3 qm nelestrechu de Dover, su parti más entallá. El hondol meyu es de 63 m, cun mássimu de 174 m enahoya Hurd.[1] Es el más chiqueninu delos maris superficiales dela pratahorma continental d'Uuropa i acupa una superfici de 75.000 qm² prossimámenti.[2]
La Canal dela Mancha es el cuerpu d'augua más atrafegau del mundu.
La denominación n'estremeñu (tamién gastá n'español) es uncalcu semánticu del nombre francésLa Manche, cuyu senificau esLa Manga. L'origi vieni dela acomparancia del estrechu cola horma dela parti dela camisa dentru dela qual se meti el braçu.[3]
El Canal dela Mancha es atravessau polEurotúnel, un tunel herroviariu qu'enganchaFolkestone (Ingalaterra) conCalais (Francia). El tunel hue inaugurau en1994.
La Canal dela Mancha se hue formandu hazi unus 10.000 añus, quandu el nivel dela mari subió al caberu dela última glaciación. Esti processu dessapartó las Islas Británicas del continenti uropeu. Alo largu dela estoria, la Canal á siu una ruta marítima abondu emportanti pal comerciu i las comunicacionis entri las Islas Británicas i el continenti. Tamién á siu ecenariu de numberosas batallas navalis i aconteceris estóricus relevantis:Nel55 a. C.,Juliu César cruzó el Canal pa invaíl Britania.En1066,Guillermu el Conquistaol atravessó la Canal pa conquistal Ingalaterra. En1588, l'Armá Invencibli española hue derrotá ena Canal pola frota ingresa. En1805, laBatalla de Trafalgal tuvu lugal cerca del caberu ociental dela Canal. En1940, duranti laII Guerra Mundial, se proúju laevacuación de Dunkerque.En1944, elDesembarcu de Normandía marcó el prencipiu dela liberación d'Uropa ociental.
La Canal de la Mancha es una ecosistema marina mu ricu, cuna gran diversidá de pecis, crustáceus, moluscos i otrus organismus marinus. Sin bargu, la intensa atividá umana enas sus aguas i costas a hechu que los problemas ambientalis s'agravin comu:Contaminación pol tráfagu marítimo i las endustrias costeras; Sobrepesca d'angunas especis; Erosión costera; Entroución d'especis invasoras, etc. Las utoridais francesas i británicas están labutandu conjuntamenti p'afial el meyu ambenti marinu dela Canal i segural el su gastu sostenibli.
Comu en cualquisquiel ruta marítima mu navegá, la Canal de la Mancha s'enfrenta a pobremas ambientalis por culpa delos barcus con cargas tóxicas i los petrolerus que cruzan abondu l'estrechu. Alreeol del 40% delos abalorius de contaminación ambiental delReinu Uniu acontecin ena Canal dela Mancha i enas zonas cercanas[4]. Un ponel, endispués del naufragiu del portaconteneoris "Napoli" en 2007, unas 1700 tonelás de carga peligrosa huerun arrojás alas costas del golfu de Lyme.
El Canal dela Mancha a espirau a abondus artistas, escrevioris i aventurerus alo largu dela estoria. Algunus exemplus son:El pintorJ.M.W. Turner, que hizu varias delas su obras sobri la Canal. La novela "La isla del tesoru" deRobert Louis Stevenson, qu'esmiença ena costa del Canal. Los numberosus tentus de cruzal el Canal a nau, huendo la primera pressona en conseguil-llu el anaolMatthew Webb en1875[5]. La Canal acontina huendu un símbolu emportanti ena cultura i la dentidá de dambus paísis, representandu tantu la desseparación comu l'atiju entri las islas británicas i el continenti uropeu.
ElMonti Saint-Michel es unu delos puntus más vesitaus i reconociblis dela Canal dela Mancha.
Los resortis costeros dela Canal, comuBrighton iDeauville, inaugurarun una epoca de turismu aristocráticu a prencipius del siegru XIX. Los viahgs cortus pol Canal con finis d'ociu son a menúu llamausSaltus de Canal (Channel Hopping).
Deauville hue fundá en 1859 pol dotor Joseph Olliffe i el banqueru Pierre-Armand Donon, col sostribu del Duqui de Morny, comu una alternativa más burguesa alos anteriores dessenróos costeros aristocráticus. La ciá se construyó dendi ceru en terrenu pantanosu i s'iseñó pa treal a gentis enfruyentis deParís.
En 1864, se costruyerun un ipódromu, un casinu i casetas de praya. La estoria dela ciá está estrechamenti ligá al dessenróo d los deportis ecuestris. En 1912, Deauville inauguró el su casinu de piera branca i amejoró los sus servicius cona costrucción de dos otelis de luju, el Normandy i el Royal.