Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Ir al contenido
Güiquipeya
Precural

Canal dela Mancha

Dendi Güiquipeya
Acantilaus brancus de Dover
Vista de satéliti del passu de Calais.

LaCanal de la Mancha (enfrancésLa Manche, «la manga»; eningrésEnglish Channel, «canal ingrés») es unacanal delocéanu Atlánticu qu'engancha lamari del Norti colocéanu Atlánticu i dessepara noroesti deFrancia del sul deGran Bretaña. El su nombri en francés se debi a la su horma alargá, que recuerda a una manga.

Caraitirísticas

[adital |adital cóigu]

La Canal dela Mancha tieni un longol dunus 563 qm i un comprimentu que varia dentri los 240 qm ena su parti más ancha i los 33,3 qm nelestrechu de Dover, su parti más entallá. El hondol meyu es de 63 m, cun mássimu de 174 m enahoya Hurd.[1] Es el más chiqueninu delos maris superficiales dela pratahorma continental d'Uuropa i acupa una superfici de 75.000 qm² prossimámenti.[2]

La Canal dela Mancha es el cuerpu d'augua más atrafegau del mundu.

Nelestrechu, cerquina delas costas francesas, essetin unas islas llamás deIslas del Canal, pretenecientis alaCorona británica. L'isla deOuessant marca el raberu ociental dela canal. Lapenínsula de Cotentin destaca dentru dela canal.

Denominación

[adital |adital cóigu]

La denominación n'estremeñu (tamién gastá n'español) es uncalcu semánticu del nombre francésLa Manche, cuyu senificau esLa Manga. L'origi vieni dela acomparancia del estrechu cola horma dela parti dela camisa dentru dela qual se meti el braçu.[3]

Islas

[adital |adital cóigu]
Canal dela Mancha vista satelital

Las prencipalis islas del Canal son:

Puertus

[adital |adital cóigu]
vista delas dos veras dela canal. Al hondu apaecin los acantilaus brancus de Dover

Los prencipalis puertus son:

Comunicacionis

[adital |adital cóigu]

El Canal dela Mancha es atravessau polEurotúnel, un tunel herroviariu qu'enganchaFolkestone (Ingalaterra) conCalais (Francia). El tunel hue inaugurau en1994.

Estoria

[adital |adital cóigu]

La Canal dela Mancha se hue formandu hazi unus 10.000 añus, quandu el nivel dela mari subió al caberu dela última glaciación. Esti processu dessapartó las Islas Británicas del continenti uropeu. Alo largu dela estoria, la Canal á siu una ruta marítima abondu emportanti pal comerciu i las comunicacionis entri las Islas Británicas i el continenti. Tamién á siu ecenariu de numberosas batallas navalis i aconteceris estóricus relevantis:Nel55 a. C.,Juliu César cruzó el Canal pa invaíl Britania.En1066,Guillermu el Conquistaol atravessó la Canal pa conquistal Ingalaterra. En1588, l'Armá Invencibli española hue derrotá ena Canal pola frota ingresa. En1805, laBatalla de Trafalgal tuvu lugal cerca del caberu ociental dela Canal. En1940, duranti laII Guerra Mundial, se proúju laevacuación de Dunkerque.En1944, elDesembarcu de Normandía marcó el prencipiu dela liberación d'Uropa ociental.

Ecología

[adital |adital cóigu]

La Canal de la Mancha es una ecosistema marina mu ricu, cuna gran diversidá de pecis, crustáceus, moluscos i otrus organismus marinus. Sin bargu, la intensa atividá umana enas sus aguas i costas a hechu que los problemas ambientalis s'agravin comu:Contaminación pol tráfagu marítimo i las endustrias costeras; Sobrepesca d'angunas especis; Erosión costera; Entroución d'especis invasoras, etc. Las utoridais francesas i británicas están labutandu conjuntamenti p'afial el meyu ambenti marinu dela Canal i segural el su gastu sostenibli.

Comu en cualquisquiel ruta marítima mu navegá, la Canal de la Mancha s'enfrenta a pobremas ambientalis por culpa delos barcus con cargas tóxicas i los petrolerus que cruzan abondu l'estrechu. Alreeol del 40% delos abalorius de contaminación ambiental delReinu Uniu acontecin ena Canal dela Mancha i enas zonas cercanas[4]. Un ponel, endispués del naufragiu del portaconteneoris "Napoli" en 2007, unas 1700 tonelás de carga peligrosa huerun arrojás alas costas del golfu de Lyme.

Conomía

[adital |adital cóigu]

La Canal de la Mancha tieni una gran emportancia conómica pa dambus dos paísis:

  • Pesca: Es una zona de pesca mu emportanti, especialmente pala catura de bacalau, lenguau, caballa i mariscu.
  • Trasporti marítimo: Es una de las rutas marítimas más transitás del mundu, cun intensu tráfagu de barcos mercantis i de pasagerus.
  • Turismu: Las playas i localidais costeras del Canal atrain a millonis de turistas ca añu.
  • Nirgía: S'están desengolviendu proyeutus de nirgía renovabli, comu parquis eólicus marinus.

Coltura

[adital |adital cóigu]

El Canal dela Mancha a espirau a abondus artistas, escrevioris i aventurerus alo largu dela estoria. Algunus exemplus son:El pintorJ.M.W. Turner, que hizu varias delas su obras sobri la Canal. La novela "La isla del tesoru" deRobert Louis Stevenson, qu'esmiença ena costa del Canal. Los numberosus tentus de cruzal el Canal a nau, huendo la primera pressona en conseguil-llu el anaolMatthew Webb en1875[5]. La Canal acontina huendu un símbolu emportanti ena cultura i la dentidá de dambus paísis, representandu tantu la desseparación comu l'atiju entri las islas británicas i el continenti uropeu.

Turismu

[adital |adital cóigu]
ElMonti Saint-Michel es unu delos puntus más vesitaus i reconociblis dela Canal dela Mancha.

Los resortis costeros dela Canal, comuBrighton iDeauville, inaugurarun una epoca de turismu aristocráticu a prencipius del siegru XIX. Los viahgs cortus pol Canal con finis d'ociu son a menúu llamausSaltus de Canal (Channel Hopping).

Deauville hue fundá en 1859 pol dotor Joseph Olliffe i el banqueru Pierre-Armand Donon, col sostribu del Duqui de Morny, comu una alternativa más burguesa alos anteriores dessenróos costeros aristocráticus. La ciá se construyó dendi ceru en terrenu pantanosu i s'iseñó pa treal a gentis enfruyentis deParís.

En 1864, se costruyerun un ipódromu, un casinu i casetas de praya. La estoria dela ciá está estrechamenti ligá al dessenróo d los deportis ecuestris. En 1912, Deauville inauguró el su casinu de piera branca i amejoró los sus servicius cona costrucción de dos otelis de luju, el Normandy i el Royal.

Referencias

[adital |adital cóigu]
  1. "English Channel".The Columbia Encyclopedia, 2004.
  2. "English Channel."Encyclopædia Britannica 2007.
  3. Alfred López (14 de octubre de 2014).«¿Sabías que el ‘Canal de La Mancha’ debería llamarse en realidad ‘Canal de La Manga’?». Consultado el 14 de octubre de 2014. 
  4. cite web |url =https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/298747/ACOPS_2012.pdf |title = ACOPS marine pollution survey 2012 |accessdate = 2015-12-15 |archive-date = 2015-12-22 |archive-url =https://web.archive.org/web/20151222142000/https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/298747/ACOPS_2012.pdf |deadlink = no
  5. Interesante, Muy (2 de septiembre de 2005).«¿Cuándo se cruzó a nado el Canal de la Mancha por primera vez?».MuyHistoria.es. Archivado desdeel original el 7 de diciembre de 2022. Consultado el 5 de agosto de 2019. 

Biblografía

[adital |adital cóigu]
  • Bradford, Ernle.Wall of England: The Channel's 2000 Years of History (Country Life, 1966)
  • Unwin, Peter.The Narrow Sea: Barrier, Bridge and Gateway to the World. The History of the English Channel (Headline, 2003)
  • Williamson, J. A.The English Channel: A History (Collins, 1959)

Atijus p'ahuera

[adital |adital cóigu]

Información sobri'l Canal de la Mancha(ingrés)

Atlas

[adital |adital cóigu]

Prantilla:Control d'autoridais

Arrecuperau dendi "https://ext.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_dela_Mancha&oldid=140955"
Categorías:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp