Imagi de comu se hazi un albortu pol dilataeru i sacaeru conos achiperris precisus endispués delas dozi semanas de edá del gaçapinu.
L'albortu (dellatínabortus) es la enterrución i acabamientu prematuru de l'embraçu de horma natural o de querencia, hecha anantis de qu'el gaçapinu puea vivil ahuera de l'uteru. Ain albortus espontanius o mesmamenti albortus enduzíus, aondi s'enterrumpi l'embraçu entencionamenti i nel qu'el gaçapinu puei que viva.
L'albortu espontaniu, no es escitau entencionalmenti i es la muerti no deseá o l'espulsu dun gaçapinu anantis delas venti o ventiquatru semanas de l'embraçu. Quandu la perda es endispués, se mienta comu muerti del fetu i sigún l'Órganu Mundial dela Salú, la OMS, devi de pesal polo menus quinientus gramus, enque ain vezis qu'un gaçapinu espulsau con menus delos quinientus gramus puei sel ranimau i vivil o mesmamenti moril endispués, alo que se mienta comu muerti neonatal. Tamién están l'albortu adelantau, quandu es anantis delas dozi semanas d'embraçu i l'albortu tardu, con dozi o mas semanas. Los casus que puein produzil l'albortu espontaniu sonin mu variaus comu los geníticus o cromosómicus del mesmu fetu, l'esposición a venenus ambientais, poblemas ormonais dela mairi i tamién el tabaquismu, l'endrogadición o l'alcolismu.[1][2][3]
Dentri los síntumas están el sangrau brocal, la renga, dolol adominal sordu, agúu, cólica o mesmamenti tenel cógulus de sangri que salin pol hochi. Tous devin de sel valoreaus por un tocólogu i possimenti nessecitan d'atención imediata con prevas i dessamis pa demostral o aprevenil esta crassi d'albortus, comu sonin l'ultrasoníu brocal o adominal qu'ayúa a valoreal l'espigaera del gaçapinu, los latíus del coraçón i la cantidá del su sangrau. Nel casu d'albortu, es hundamental pala salú delamugel el comproval si ai angúna posá del fetu o angún tecíu delas paris ena natura, que devin de sel arretiraus de horma imediata i lo hopeau devi de sel analizau pa vel si la causa de l'albortu espontaniu se puei tratal i aprevenil pal hoturu.[4][5]
L'albortu espontaniu enos animais comu pol exempru enas ovejas, puei sel por mó de l'aginu o l'eshuerçu físicu, comu l'apeñusgal-si polas puertas o sel presseguías polos perránganus. Enas vacas, l'albortu puei sel por mó delas malotías contagiosas, comu la brucelosis oCampylobacter, qu'en general se puei barajal cona envacunación. Tamién el manducal ojaus del pinu puein produzil albortus enas vacas, comu l'ambrosía, la col mofeta, la ceguta venenosa i el tabacu de l'arvu, puein causal disformiais del fetu i l'albortu enas ovejas i cabras. Enos cavallus, el fetu puei sel albortau o reassorvíu si tieni'l trastorniju brancu letal o aganglionosis estantinal congénita i se creyi que la simienti del potrancu qu'es omocigótica pal geni brancu dominanti o WW, tamién s'albortan o se reassorvin anantis dela nacencia. N'especiis abondu de tiburonis i rayas, los albortus por mó de l'aginu passan possimenti enas caturas.[6][7]
L'infetu dun viru puei causal l'albortu enos perrus i los gatus, que puein esprimental l'albortu espontaniu por razonis abondu, comu puei sel el desiquilibru ormonal. Se hazin los albortus combinaus i se machorran las gatas preñás, possimenti enos pogramas de trampa-capón-golveeru, pa evital la nacencia de gatinus no deseaus. Las roeoras puein estroncal un embraçu, quandu agolen a un machunu que no la empreñó, conocíu comu l'efeutuBruce.[8] L'albortu tamién puei sel enduzíu enos animais, comu ena ganaería i assina pol exempru, puei sel enduzíu enas yeguas que no an síu tomás corretamenti, qu'an síu mercás por genti sin percatal-si qu'andavan preñás o qu'andan preñás de potrancus gemelus. Tamién puei passal en cavallus i ciebras devíu a l'acossu del machu en yeguas preñás o al pegau aforçau, enque no está craru el raceu ena naturaleza. Los machus delos monus languris grisis puein atacal alas hembras, endispués de qu'el machu tenga la potestá del grupu, llegandu a causal l'albortu espontaniu.[9][10]
L'albortu enduzíu es l'acabaeru del embraçu, pol hundeu dun gaçapinu anantis de que puea vivil ahuera de l'uteru i puei tratal-si dun albortu de curaeru, quandu se hazi por razonis meicas o dun albortu pola decesión pessonal o enterrución voluntariosa del embraçu, quandu se hazi pol pidón delamugel preñá. Amás i sigún la ténica gastá pa enduzil l'albortu, se puei palral de l'albortu meicu, de l'albortu con melecina i de l'albortu con operación. Essestin varias leis de l'albortu enduzíu sigún el país i estan dendi las que dan premssu con poquinu restritu, pol sel considerau comu una ampriación delos derechus reprodutivus, hata las que lo prebin pol consideral-lu comu una horma d'omiciliu.[11][12][13]
L'albortu de curaeru es la enterrución provocá ala espigaera vital del gaçapinu, siendu assina un albortu enduzíu, peru al que l'antecedin razonis estritamenti meicas. Dentri estas razonis estan la salú física o mental dela mairi, qu'esté derechamenti comprometía col embraçu o que la vida dela mairi corra arriegu.[14]
L'albortu endiretu es quandu se produzi la muerti del gaçapinu nuna entrevención meica ena que se devin de cumpril dos condicionis:
La entrevención es pa salval la vida dela mairi embraçá enas sitacionis enas que la mairi corri de juru peligru de muerti.
La possibilidá de vida del gaçapinu es nula sigún la conocencia qu'ai del casu o eltrastorniju.[15]
Polo tantu, no se puei acomparal con l'albortu de curaeru, pos sonin entrevenciones meicas deferentis de l'albortu, siendu una consicuencia que no es quería derechamenti i que tieni unas consideraciones morais mu deferentis alas de l'albortu enduzíu. Está considerau comu un albortu endiretu, pos enqu'el meicu sabi que la su entrevención puei afetal al gaçapinu, el no entrevenil o aguardal a qu'el gaçapinu viva ahuera de l'uteru, hazin que tantu la mairi comu'l gaçapinu puean moril. Assina, un exempru craru sedría la entrevención nun embraçu ectópicu.[15][16][17]
Dendi l'antigüedá, los albortus s'an hechu gastandu metous comu yervas melecinais, achiperris aguzaus, haziendu huerça o con otrus metous tradicionais. L'albortu enduzíu tié una larga estoria i ya se hazía enas civilizacionis comu laChina deShennong pal c. 2700 a. C., l'AntiguEgitu col suPapiro Ebers pal c. 1550 a. C. o l'Imperiu romanu ena epoca deJuvenal pal c. 200 d. C. Velaí, unu delos primel entrepeteus artísticus conocíus de l'albortu es nun baxuavultud'Angkor Wat pal c. 1150, encontrau nuna serii de frisus qu'entrepetan el juíziu endispués dela muerti enacolturaindú ibudista, cona ténica de l'albortu adominal.[18][19]
Preparus dun albortu
Angunus meicus leíus i espositoris a l'albortu an ispirau qu'el Juramentu Hipocráticu prebió alos meicus griegus antigus hazel albortus, enque otrus leíus no andan n'acordança con esta idea i izin que los papelis meicus del Corpus Hipocráticu tienin descrecionis de ténicas albortivas junta'l Juramentu. El meicuEscribonio Largo escrevió nel 43 d. C. qu'el Juramentu Hipocráticu prebía l'albortu, lo mesmu queSorano, enque paeci sel que no tous los meicus hizierun el juramentu nessa epoca. Sigún la obraGinecología del siegru I o II deSorano, un partíu de meicus acabijó con tolos albortivus comu peía el Juramentu Hipocráticu i los demás hazian albortus, peru namás que pol bien dela salú dela mairi. Nel tratau sobriPolíticaGubernamental, d'Aristóteles nel 350 a. C., condenó la matación de chirivejis pa poel barajal la puebración, enque preferió l'albortu nestus casus, cona condición que devi de hazel-si anantis qu'aiga desenroau sentil i vida, pos la líña entri l'albortu leal i no leal estará marcá pol sentil i el estal vivu.[19][20]
El primel Papa delCristianismu anantis del 1869, en declaral que l'albortu era omiciliu en qualquiel etapa de l'embraçu, hue elPapa Sixto V del 1585 al 1590, peru'l su prenunciamientu del 1588 hue restituíu tres añus endispués pol su sucessol. La ilesia católica pola mayol parti dela su estoria, anduvu devidía sobri si pensava que l'albortu templanu era matación i assina, no esmençó a contraponel-si huertimenti a l'albortu hata'l siegru XIX. Angunus estoriaoris an escrevíu qu'anantis del siegru XIX la huerça delos utoris católicus no consideravan un albortu ala enterrución de l'embraçu anantis de rápidu o ensoulamientu. Endispués del 1750, la descomunión hue el castigu palos albortus i dendi los declaramientus hechus pal 1992 nel Catacismu dela ilesia católica, col resumi coificau delos enseñaerus dela ilesia, se contrapusierun definitivamenti a l'albortu.[20]
Nuna incuesta deGuttmacher del 2014 enosEstaus Uníus, abriguarun qu'el 24% delas mugeris qu'albortavan eran católicas, mentris qu'el 30% eran protestantis. Sotra incuesta hecha nel 1995 abriguó que las mugeris católicas tienin las mesmas possibilidais d'estroncal l'embraçu que la puebración en general, que los protestantis tienin menus possibilidais de hazel-lu i los cristianus evangélicus sonin los menus propensus en hazel-lu. La tradición delIslam á premitíu de sempri l'albortu hata un momentu nel qu'ellus creyin que l'alma entra nel gaçapinu, qu'es considerau polos teólogus comu ena conceción, quarenta días endispués dela conceción, cientu venti días endispués dela conceción o la aceleración. Sin bargu ugañu, l'albortu está huertimenti restritu o prebíu en arias duna grandi fé nelIslam comu puei sel palOrenti Meyu o pal norti d'África.[21]
N'Uropa iAlmérica'l Norti, las ténicas de l'albortu alantarun aluspués del siegru XVII, peru'l conservaurismu dela mayol parti delos meicus conos assuntus sessuais envinculó l'ampria desestensión delas ténicas de l'albortu seguru. Angunus meicus anunciarun los sus serviçus i no anduvierun ampriamenti reglaus ata'l siegru XIX, quandu la plática, qu'a vezis era mentá comu reteletismu, se prebió enosEstaus Uníus i nelReinu Uníu, pos las junterías dela ilesia i delos meicus, eran movicionis mu infrugentis ena contra l'albortu. Sigún angunas huentis, enosEstaus Uníus l'albortu era mas peligrosu que la parición hata al reol del 1930, quandu las pulas enos procedimientus de l'albortu en acomparación conas dela parición, hizierun que l'albortu huera mas seguru, enque sin bargu, ain otras huentis qu'izin que nel siegru XIX los albortus templanus enas condicionis igiénicas enas que possimenti trebajavan las parteras, eran amoderadamenti segurus. Amás, angunus an escrevíu qu'el pedíoru dendi los añus del 1930 hata la lealización, tamién uvu un usu mas desconfiau delas leis contra l'albortu i mesmamenti un crecienti barajeu del crimi organizau pa hazel los albortus.[21]
LaUnión Soviética nel 1919,Islandia nel 1935 iSuecia nel 1938, huerun angunus delos primel paisis en lealizal angunas o toas las hormas de l'albortu. Nel 1935, enaAlemaña nazi s'aprovó una lei qu'atolerava l'albortu palos qu'eran mentaus comu ereitariamenti malatus, mentris que alas mugeris d'origi alemán se les prebió el poel albortal. Endispués dela segundera mitá del siegru XX, l'albortu hue lealizau nun mayol númiru de paisis i assina nel 2024,Francia hue'l primel país en reconocel oficialmenti ena su Costitución la libertá delasmugeris p'albortal.[22]
Los albortus meicus sonin los hechus con produtus boticarius albortivus i l'albortu con melecinas se convertió nun metou ocional d'albortu cona disponibilidá d'acomparantis dela prostaglandina enos añus del 1970 i el antiprogestágenu mifepristona, tamién mentau comu RU-486, enos añus del 1980.[23]
Los regimis d'albortu meicu templanu mas corrientis del primel trimestri gastan mifepristona en combinaeru col misoprostol o angunas vezis sotru acomparanti dela prostaglandina, comu'l gemeprost i hata las diés semanas o setenta días d'edá de gestación, el metotrexatu combinau con un acomparqanti dela prostaglandina de hata sieti semanas de gestación, o un acomparanti dela prostaglandina namás. Los regimis de combinaeru de mifepristona i misoprostol huncionan mas ligeru i sonin mas fetivus a edais de gestación posterioris que los regimis de combinaeru de metotrexatu i misoprostol i estus regimis sonin mas fetivus qu'el misoprostol namás, siendu esti regimi mas fetivu nel segunderu trimestri. Los regimis d'albortu meicu que gastan mifepristona seguíu de misoprostol ena mexilla entri las ventiquatru i las quarenta i ochu oras dispués, sonin fetivus quandu se hazin anantis delos setenta días de gestación.[24][25]
Enos albortus mu templanus de hata sieti semanas de gestación, con melecinas de mifepristona i misoprostol se considera mas fetivu que l'albortu quirúrgicu o l'aspiramientu al vazíu, possimenti quandu la plática crínica no tieni un dessami detallau del tecíu aspirau. Los albortus meicus templanos que gastan mifepristona, seguíus de misoprostol bocal o brocal enas ventiquatru a quarenta i ochu oras dispués, sonin fetivus un 98% hata las nuevi semanas d'edá ena gestación i de nuevi a diés semanas sonin fetivus al 94%. Si l'albortu con melecinas farra, se devi de gastal l'albortu quirúrgicu pa compretal el procedimientu.[26]
Seguridá i Albortu Leal.
Los albortus meicus templanus sonin la huerça delos albortus anantis delas nuevi semanas de gestación enaReinu Uníu,Francia,Suiça,Estaus Uníus i los paisisnorteñus. Los regimis d'albortu meicu que gastan mifepristona nel combinaeru con un acomparanti dela prostaglandina sonin los metous mas corrientis gastaus palos albortus del segunderu trimestri enCanadá, la huerça d'Uropa,China i laIndia, ala contra delosEstaus Uníus, aondi el 96% delos albortus del segunderu trimestri se hazin quirúrgicamenti pol dilataeru i sacaeru.[27][28][29]
Una Revisión SistemáticaCochrane 2020 açanjó que brindal alasmugeris melicinas pa lleval pala su casa pa compretal la segundera etapa del procedimientu pa un albortu meicu templanu, resulta sel un albortu fetivu. Se precisan mas envestigacionis pa izil si l'albortu meicu utoalmenistrau es tan seguru comu'l albortu meicu almenistrau, aondi un profissional dela salú ayua a manujeal l'albortu meicu i assina, premitil de horma segura que lasmugeris s'utoalmenistrin melecinas pa l'albortu tieni'l potencial d'amejoral l'acessu a l'albortu i comu izin angunas envestigacionis, la mejol horma de sostribal alasmugeris es qu'escojan lleval las melecinas pala su casa pa un albortu utoalmenistrau.[30][31]
Ata las quinzi semanas de gestación, los metous quirúrgicus mas gastaus d'albortu enduzíu sonin la sución-aspiramientu o aspiramientu al vazíu. L'aspiramientu manual al vazíu o MVA, se gasta pa sacal el fetu, la pracenta i las bembranas del fetu con una sución gastandu una xeringa manual, mentris que l'aspiramientu elétricu al vazíu o EVA, se gasta una bomba elétrica. Estas ténicas se puein gastal mu templanu nel embraçu, assina el MVA se puei gastal hata las catorzi semanas, enque enos Estaus Uníus se gasta anantis mas amenúu i el EVA se puei gastal endispués.[32]
El MVA, tamién conocíu comu la minisución i el sacaeru mestrual o EVA, se puei gastal nun embraçu mu templanu quandu puei no sel precisa l'abrición del quacu. El dilataeru i legrau o D&C, es l'abrición del gambeti uterinu o dilataeru i el hundeu del tecíu o curetagi, por mé d'estrumentus de sución o aguzaus. El D&C es un procedimientu ginecológicu normau hechu por varias razonis, el dessami del revestimientu uterinu pa detetal possiblis neoplasias malinas, la envestigación del sangrau no corrienti i l'albortu. L'Órganu Mundial dela Salú arrecomienda el legrau agúu namás quandu no se tieni l'aspiramientu de sución. El dilataeru i sacaeru o D&E, gastau endispués delas dozi alas dezisseis semanas, pendi n'abril el cuellu uterinu i vazial l'uteru gastandu estrumentus quirúrgicus i sución, haziendu-si pola vía brocal i no alenta dun corti. El dilataeru i tiraeru integru o D&X, es una variedá del D&E, qu'angunas vezis se gasta endispués delas deziochu alas venti semanas, quandu'l tiraeru dun fetu integru amejora la seguridá quirúrgica o por algotras razonis.[33]
L'albortu tamién se puei hazel quirúrgicamenti por histotomía o histerectomía grávia, aondi la histerotomía es un procedimientu acomparanti a una cessaria i se hazi cona anastesia general, alentandu dun corti mas chiqueninu qu'en una cessaria i se puei gastal duranti etapas raberas de l'embraçu, mentris que la histerectomía grávia es un arrancaeru de tou l'uteru enque entavía la mairi esté embraçá. La histerotomía i la histerectomía s'associan con muncha mas malotía i mortandá dela mairi qu'el D&E o l'albortu por enduzión. Los procedimientus del primel trimestri possimenti se puein hazel cona anastesia local, mentris que los metous del segunderu trimestri puein hazel apedimientu dela anastesia prohunda o anastesia general.[34]
Enos lugaris aondi no tienin la albeliá meica precisa pal dilataeru i sacaeru, o aondi los profissionais lo legin, un albortu se puei enduzil anantis dela parición i aluegu la muerti del fetu si es mestel, mentau angunas vezis comu un albortu espontaniu enduzíu. Esti procedimientu se puei hazel dendi las trezi semanas de gestación ata'l tercel trimestri i enque es mu poquinu gastau enosEstaus Uníus, mas del 80% delos albortus enduzíus duranti'l segunderu trimestri enSuecia i otrus paisis delos alreoris, sonin albortus enduzíus pol trebaju dela parición. Namás ain angunus datus qu'acomparin esti metou col dilataeru i el sacaeru i amás a deferencia del D&E, los albortus enduzíus pol trebaju dela parición endispués delas deziochu semanas puein enrevessal-si pola sobrivivencia del fetu, que puei tratal-si lealmenti comu una nacencia viva, assina l'albortu enduzíu pol trebaju dela parición es arrigau lealmenti enosEstaus Uníus.[35]
Ena melecina populal s'an gastau estóricamentin angunas yervas que se creyin que tienin propiedais albortivas, comu sonin el bronzeau, el pennyroyal, el cohosh negru i el ara destingu silfium. Nel 1978, unamugel deColorado murió i sotra tuvu dañás orgánicas, quandu precurarun estroncal los sus embraçus tomandu azeiti de poleu, por essu los meicus no arrecomiendan el gastu sin conocencia de yervas comu los albortivus, que puein tenel efeutus segundarius serius i mesmu mortalis, comu la insuficencia orgánica múltipli.[36]
Achiperri palos albortus.
L'albortu angunas vezis se hazi atisbandu nel adomin i dependi dela huerça empreá, se puein ahinchonal lisionis internas serias sin rálidamenti tenel déssitu en enduzil l'albortu espontaniu. Nel suresti asiáticu, ai una tradición antiga de hazel albortal con un intesu masagi adominal. Unu delos baxuavultus qu'adornan el templu d'Angkor Wat deCamboya, tieni a un demoñu haziendu unu d'estus albortus sovandu a unamugel qu'á síu mandá al inframundu. Los metous reportaus de l'albortu no seguru i utoenduzíu encruyin el mal gastu del misoprostol i la enxerción d'achiperris no quirúrgicus comu aújas de tecel o anguna percha pa l'uteru. Tous estus i otrus metous rala ves se gastan enos paisis aondi l'albortu quirúrgicu es leal i está disponibli meicamenti.[18][37]
Las razonis polas que lasmugeris quierin los albortus sonin varias en tol mundu, comu puein sel mantenel a un neni, la violencia de casa, el no tenel sostribu, el sel pairis demasseau nuevus i el deseu de compretal l'educación o llegal a una carrera, enque tamién ain otras razonis comu el no poel o no querel crial a un neni concibíu nuna enviolación o nun incestu.[38][39] Nun gráficu de barras dun estuyu AGImeta del 1998, enseña las razonis polas que lasmugeris aponderan pa poel tenel un albortu.[40][41]
Angunus albortus se hazin polas pressionis sociais, comu puein sel el preferil alos nenis dun sessu o duna raza en concretu, la no aprovación dela maternidá templana o soltera, la desonra delas pessonas con envalidés, el no tenel acessu o el repunteu delos metous contraconcetivus, el poquinu sostribu económicu palas familias o los eshuerçus pal barajeu dela puebración, comu puei sel la política de solegius delaChina. Toas estas razonis puein angunas vezis llegal a sel un albortu precisu o un albortu descogíu pol sessu.[42]
La salú dela mairi hue catalogá comu la razón prencipal por al reol duna tercia delasmugeris enos tres delos ventissieti paisis i al reol del 7% delasmugeris en otrus sieti d'estus ventissieti paisis.[40][41] EnosEstaus Uníus, las decesionis dela Corti Suprema enRoe v. Wade iDoe v. Bolton,reglava qu'el interés de l'Estau ena vida del gaçapinu se golvía convincenti namás quandu era possibli, definíu comu qu'el gaçapinu puei vivil endependientimenti dela su mairi. Mesmu endispués de que huera possibli, l'Estau no puei favorecel la vida del gaçapinu sobri la vida o la salú delamugel embraçá. Embaxu'l derechu ala privacidá, los meicus devin sel libris de gastal el su juíziu meicu pal cudiau dela vida o la salú dela mairi. El mismu día que la Corti decedió Roe, tamién decedió Doe v. Bolton, aondi la Corti defenió la salú mu ampriamenti i assina el juíziu meicu se puei exercel pa tolos fatoris físicus, emocionais, sicológicus, familiaris i dela edá delamugel, relevantis pala felizidá dela adolecía. Tos estus fatoris puein estal relacionaus cona salú i estu le premiti al meicu qu'assesti l'abitança, delo que precisa pa hazel el su mejol juíziu meicu.[43]
El parecel púbricu muó enosEstaus Uníus, endispués del descubrimientu de que l'anombrá delateliSherri Finkbine por el su quintu mes d'embraçu avía estau espuesta ala talidomida i al no sel escapás de tenel l'albortu leal enosEstaus Uníus, tuvu que dil-si paSuecia. Del 1962 al 1965, uvu un broti de salampiquialemán que dexó quinzi mil nenis con defeutus de nacencia gravis. Nel 1967, l'Associación Meica Almericana sostribó púbricamenti la aliberalización delas leis de l'albortu. Una incuesta del Centru Nacional d'Envestigación d'Opinión pal 1965 muestró qu'el 73% sostribava l'albortu quandu la vida dela mairi estava n'arriegu, el 57% quandu avía defeutus de nacencia i el 59% palos embraçus resultaus duna enviolación o incestu.[38][39]
La tasa de canci duranti l'embraçu es del 0,02% al 1% i en casus abondu, el canci dela mairi hazi consideral l'albortu pa afial la vida dela mairi, o ena respostá ala dañá que puei tenel el gaçapinu pol tratamientu. Estu es possimenti ciertu pal canci del cuellu uterinu, aondi'l tipu mas corrienti passa en unu de ca dos mil o trezi mil embraçus, palos qu'el esmiençu del tratamientu no puei hazel junta'l cudiau dela vida del fetu, a no sel que s'elija la quimiuterapia neoayuvanti. Los cancis del cuellu uterinu n'estau mu templanu, se puein tratal con isteretomía radical i analís de gangrius dela palomilla, arradiuterapia o dambus dos, mentris que los estaus caberus se tratan con arradiuterapia i amás la quimiuterapia se puei gastal ala ves. Nel tratamientu del canci de mama pol embraçu tamién ai de consideral el fetu, pos no se conseja la lumpetomía en favol dela mastetomía compreta morificá a menus qu'el embraçu tardíu premita almenistral arradiuterapia de siguimientu endispués dela nacencia.[44]
Se valoera que la esposición a un solu melicamentu de quimiuterapia causa un arriegu del 7,5% al 17% de efeutus teratugénicus pal fetu, con mayoris arriegus de munchus tratamientus de farmancia. El tratamientu con mas de quarenta Gy de arradiación possimenti causa l'albortu espontaniu. La esposición a tomas munchu mas baxas pol primel trimestri, possimenti d'ochu a quinzi semanas d'espigaera, puein causal envalidés ena enteligencia o micrucefalia i la esposición n'esta o n'etapas raberas puei causal una reduzión dela creceera endrentu de l'uteru i del pesu ala nacencia. Las esposicionis poncima del 0,005 Gy al 0,25 Gy causan una reduzión dela enteligencia dependiendu dela toma, enque es possibli reduzil munchu la esposición ala arradiación con brindagi adominal, dependiendu de cómu de lexus anda l'aria pa arradial el fetu.[45][46] El processu de nacencia tamién puei ponel en arriegu ala mairi, assina la parición brocal puei resultal del esperriamientu de células neoplásicas enos canalis linfáticus, morragia, laceración del testú i la imprantación de células malinas nel sitiu dela episiotomía, mentris que la parición adominal puei atrassal el esmiençu del tratamientu no quirúrgicu.[47]
↑Brandon Myers and Jonathon Beckett (28 de Jullu del 2015).«Pine Needle Abortion»(en ingrés). Archivado desdeel original el 28 de julio de 2015. Consultado el 30 d'abril del 2025.
↑Regina Kulier, Nathalie Kapp, A. Metin Gülmezoglu, G. Justus Hofmeyr, Linan Cheng and Aldo Campana. (09 de Novembri del 2011).«Medical methods for first trimester abortion.»(en ingrés). Consultado el 30 d'abril del 2025.
↑Allan Templeton and David A. Grimes. Author, Info & Affiliations Published. (08 de Deziembri del 2011).«A Request for Abortion.»(en ingrés). Consultado el 30 d'abril del 2025.