Agostu[aˈɣɔhthu],abostu uaostu[ɑˈɔhthu] (dellatín Augustum[ɑuˈguːstʊm] "(mes) Agustu") es el otavu mes el añu nel calandáriu gregorianu i está hormau pol trentiún dias. Se le nombró asina en onol al emperaol romanuOtáviu Agustu (Augustus Octavius).
Nel antíguu calandáriu romanu, el añu prencipiaba enMarçu i el sestu mes se llamabaSextilis pero nel añu 24 ed. C., Agustu deciyó dali el su nombri i, dende altonci,Sextilis passó a llamalsiAugustus.Otáviu Agustu imitaba desta holma al feneciuJúliu Cesa.
Pero dal el su nombri aSextilis le paició pocu a Otáviu, ya queIulius (en onol aJúliu Cesa) tinia trentiún dias i Augustus, sólu ventinuevi. Pol essa razón, el emperaol cambeó la duración de várius mesis, desquitandu i añiyendu dias, hata logral qu'el "su" mes tuviera trentiún dias. Es pol essu que angañu, dos mil añus dispués,Júliu i Αgostu tienin trentiún dias ca unu.
Hue ligiu esti mes pa onral al emperaol polque nél venció aCliopatra iMarcu Antóniu i entró trunfanti enRoma.
Agostu empiença (astronomicamenti) con el sinu deLeu i acaba enVirgu.
EnIrlanda, el mes d'agostu se llamaLúnasa (el antigu irlandésLughnasadh) i toma el su nombri el diosLugh. El primel lunis agostu es unu los dias festivus nacionalis enaRepúbrica Irlanda.