disimparare

Italian

disimparàre (first-person singular presentdisimpàro,first-person singular past historicdisimparài,past participledisimparàto,auxiliaryavére) [transitive‘something’;orwitha(+infinitive)ordi(+infinitive)‘doing/how to do something’]

Conjugation ofdisimparàre (-are) (SeeAppendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	disimparàre
auxiliary verb		avére	gerund		disimparàndo
present participle		disimparànte	past participle		disimparàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	disimpàro	disimpàri	disimpàra	disimpariàmo	disimparàte	disimpàrano
imperfect	disimparàvo	disimparàvi	disimparàva	disimparavàmo	disimparavàte	disimparàvano
past historic	disimparài	disimparàsti	disimparò	disimparàmmo	disimparàste	disimparàrono
future	disimparerò	disimparerài	disimparerà	disimparerémo	disimpareréte	disimparerànno
conditional	disimparerèi	disimparerésti	disimparerèbbe,disimparerébbe	disimparerémmo	disimpareréste	disimparerèbbero,disimparerébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	disimpàri	disimpàri	disimpàri	disimpariàmo	disimpariàte	disimpàrino
imperfect	disimparàssi	disimparàssi	disimparàsse	disimparàssimo	disimparàste	disimparàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		disimpàra	disimpàri	disimpariàmo	disimparàte	disimpàrino
negative imperative		nondisimparàre	non disimpàri	non disimpariàmo	non disimparàte	non disimpàrino

Hidden categories: