zumzejar intr.

1. Ferzum-zum,brunzir.

   «El vent atravessant, xiula, / las vidrieraszumzejan»(Manuel A. Llimoner Marinel·lo, Manuel,Lluhernas, pàg. 41, Imprenta de M. Galve, Barcelona, 1898)

   y el tren triomfal, sa ruta

2. Oscil·lar, moure's alternantbaixades ipujades enzumzeig.

   «Són molts els comentaris entorn del seu pensament teològic. Fonamentalment podríem dir quezumzegen entre dos pols.»(Ferran Manresa,Assaig de teologia crítica, pàg. 125, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1971)

3. (figurat)commoure

   «Allí, ofuscat, oprimit,sumzejat pe'l trángul, sentí bona estona mugir pe'ls ayres la mar bramadora.»(Narcís Oller,La febre d'or, I., pàg. 21, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1890)

4. xiuxiuejar

   «"Zumzejant, amb veu baixa, va parlar-me i va dir-me": "—Ara calla, no fos que et sentís algú més dels Aqueus."»(Carles Riba (trad.),Odissea, II d'Homer, pàg. 31, Editorial Catalana, Barcelona, 1919)

5. (figurat)Rumiar,reflexionar.

   «El meu cap seguízumzejant: "Vuit cèntims el que és blau costa només, sis cèntims el que és groc.»(Josep Carner (trad.),L'elefant blanc, pàg. 112, robat de Mark Twain. Editorial Catalana, Barcelona, 1918)

zumzejar m.

1. Acte o efecte de ferzum-zum, debrunzir.

   «Són insectes els que omplen l'espai amb la porfídia monòtona del seuzumzejar.»(Pere Corominas,Jardins de Sant Pol, pàg. 143, Barcelona, 1927)

• Síl·labes:zum·ze·jar (3)

• Obres de referència:DIEC,DNV,GDLC,DCVB,Optimot