Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viccionari
Cerca

te

De Viccionari
Potser volíeu:TE,Te,tè,té,tę

Multilingüe

[modifica]

Símbol

[modifica]

te

  1. Codi de llenguaISO 639-1 deltelugu.

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom masculí)
Oriental: central/ˈtɛ/
balear/ˈtə/,/ˈtɛ/
Occidental: /ˈte/ⓘ
  • Rimes:-ɛ
  • Pronúncia(i): (nom femení)/ˈte/
  • Rimes:-e
  • Pronúncia(i): (pronom àton) oriental/tə/, occidental/te/
  • Etimologia: [nom] De l’anglèstea o del neerlandèsthee, del xinès min nan茶‎(tê).
  • Etimologia: [pronom] Del llatítē.

te m.‎(pluraltes)

  1. Arbre robust de la família de les teàcies.
  2. Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
  3. (aliments)Infusió amb aquestes fulles.
  4. Reunió social en la qual se serveix aquesta infusió.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]
Infusió

te f.‎(pluraltes)

  1. Nom de la lletra de l'alfabet llatí T/t.

Traduccions

[modifica]
Lletra t/T

te‎(plena,reduïda't,reforçadaet,elididat')

  1. Forma plena del pronom febleet de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.

Notes

[modifica]
  • S'usa en lloc del pronom febleet darrere un verb acabat en consonant ou.
  • S'usa davant altres pronoms febles, exceptehi oho.
  • Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc deet.

Variants

[modifica]
  • 't, forma reduïda darrere vocal.
  • t', forma elidida seguida dels pronomshi,ho: t'hi, t'ho

Relacionats

[modifica]
Pronoms personals
NombrePersonaFortsFebles
ReforçadaElididaPlena1Reduïda
SingularPrimeraNominatiujoemm'-me'm
No nominatiumi2
Majestàticnos3
Segonatuett'-te't
De cortesiavós4
Formalvostè5
TerceraMasculíellell'-lo'l
Femeníellala-la
Datiu6li-li
PluralPrimeranosaltresens-nos'ns
Segonavosaltresus-vos-us7
Formalvostès8
TerceraMasculíellsels-los'ls
Femeníellesles-les
Datiu6els-los'ls
InvariableTerceraReflexiusiess'-se's
Neutreho-ho
Adverbialhi-hi
enn'-ne'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural.		5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepteu, és asil·làbica/ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.
Combinacions binàries deet (te) amb altres pronoms febles
PosposatAnteposat
Reflexiu1a persona3a personaNeutreAdverbials
DatiuAcusatiu
es+etet+emet+enset+liet+elset+elet+elset+laet+leset+hoet+hiet+en
Proclíticse'tte'mte'nste lite'lste'lte'lste late lest'hot'hite'n
set'te m'te l'te l'te n'
Enclític-se't-te'm-te'ns-te-li-te'ls-te'l-te'ls-te-la-te-les-t'ho-t'hi-te'n

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrama:et(alfagrama)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i):/ˈte/
  • Rimes:-e
  • Homòfon:té
  • Etimologia:Del llatíte.

te f.‎(pluraltes)

  1. te(lletra)

Pronom

[modifica]

te

  1. te

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada alDiccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobrete

Ewe

[modifica]

te

  1. tia paterna
  2. (botànica)nyam

Preposició

[modifica]

te

  1. under

Verb

[modifica]

te

  1. compactar
  2. comprimir
  3. picar
  4. inflar

Finès

[modifica]

Pronom

[modifica]

te‎(acusatiuteidät,genitiuteidän)

  1. vosaltres (pronom personal de segona persona plural)

Relacionats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada alKielitoimiston sanakirja sobrete

Japonès

[modifica]

te

  1. forma romaji de手

Llatí

[modifica]

Pronom

[modifica]

tē

  1. acusatiu singular detu‎(‘te,et, atu’)
  2. ablatiu singular detu‎(‘permi, amb tu’)

Maori

[modifica]
  • Pronúncia(AFI):/te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article

[modifica]

te‎(pluralngā)

  1. el,la (article determinat singular)

Occità

[modifica]

te f.‎(pluraltes)

  1. te(lletra)

Pronom

[modifica]

te‎(plena,elididat',reduïda[gascó]'t,reforçada[aranès]et)

  1. et

Polonès

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

te nvir. pl.

  1. nominatiu, acusatiu i vocatiu no viril plural deten

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Tahitià

[modifica]
  • Pronúncia(AFI):/te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article

[modifica]

te‎(dualnā,pluralte mau)

  1. el,la (article determinat singular)
    Te tiare ―La flor
  2. Amb noms incomptables té un sentit indefinit.
    'Ua tahu mātou ite auahi. ―Hem fet foc.
  3. Amb sentit indefinit pot tenir valor de plural.
    Tē 'imi nei au ite 'ōnana. ―Cerco crancs.
  4. Davant un nombre cardinal, partícula que indica l'ordinal.
    Te piti o te fare. ―La segona casa.
  5. Davant un adjectiu indica substantivació.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=te&oldid=2678340»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2026 Movatter.jp