Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viccionari
Cerca

don

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

don

  1. (balear)Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu dedonar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama:ond

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: [1]Del llatídōnum.
  • Etimologia: [2] Del preliterari*daun,del llatídamn[um](dany),[1] segle IX. Doblet dedan.
  • Etimologia: [3]Del llatí*domnu, dedominus. Doblet del cultisme tardàdom. Cognat del castellàdon.

don m.(pluraldons)

  1. do

don m.(pluraldons)

  1. dany
    «E per juïi d' aquela cort retre e emenar lodon e el mal e la desonor que li ha feyta.»(Usatges de Barcelona, us. 45, s. XIII)

Variants

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Don és la forma predominant fins al segle XIII,dan als segles XIV i XV,dany des del s. XVI.[2]

don m.(pluraldons,femenídona)

  1. senyor
    «ii. religiosos vengren al monestir qui eren grans clergues e vengueren veerdon abat, qui estava ab lo prior.»(Ramon Llull,Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
    Dos religiosos, que eren grans clergues, vingueren al monestir a veure el senyor abat que estava amb el prior.
  2. en(tractament de cortesia davant nom de persona o de dignitat)
    «Nós enviam missatge aDon Pero Ferrandes e aDon Rodrigo Liçana e a lur bando e a·N Guillem de Cervera que vinguessen a nós a Montsó.»(Jaume I,Llibre dels fets, 1343)
    Nos enviem missatge a en Pero Ferrandes i a en Rodrigo Liçana i el seu bàndol i a en Guillem de Cervera que vinguessin a nos a Montsó.

Derivats

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Usat fins al segle XIII, després quedà obsolet usat només per a senyors no catalans per influència aragonesa.[3]

Verb

[modifica]

don

  1. primera persona singular (io,yo,jo) del present d'indicatiu dedonar
  2. primera persona singular (io,yo,jo) del present de subjuntiu dedonar
  3. tercera persona singular (él,eyl,ell) del present de subjuntiu dedonar

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan;et al.«DECat. III, 20a2-6». A:Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III:D-FI, p. 20. Barcelona:Curial Edicions Catalanes,1982.
  2. Coromines, Joan;et al.«DECat. III, 19b51-54». A:Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III:D-FI, p. 19. Barcelona:Curial Edicions Catalanes,1982.
  3. Coromines, Joan;et al.«DECat. III, 178b42-57». A:Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III:D-FI, p. 178. Barcelona:Curial Edicions Catalanes,1982.

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom 1)
Peninsular: septentrional/ˈdon/, meridional\ˈdoŋ\
Americà: alt/ˈdon/, baix\ˈdoŋ\, austral/ˈdon/
  • Rimes:-on
  • Pronúncia(i): (nom 2, àton)
Peninsular: septentrional/don/, meridional\doŋ\
Americà: alt/don/, baix\doŋ\, austral/don/

don m.(pluraldones)

  1. do(talent innat)

don m.(pluraldones,femenídoña)

  1. (rar)senyor
  2. Tractament honorífic precedit al nom
    «[Y] dime:don Luis Mejía ¿ha venido hoy?»(José Zorrilla,Don Juan Tenorio; 1844)
    [I] digues-me:el senyor Luis Mejía ha vingut avui?

Variants

[modifica]
  • Abreviatura:D.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada alDiccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobredon

Francès

[modifica]

don m.(pluraldons)

  1. do,donatiu
  2. do,dot
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=don&oldid=2551778»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp