benedīcō‎(1a present^?),benedīcis‎(2a present),benedīcere‎(infinitiu),benedīxī‎(perfet),benedictum‎(supí)

1. parlar bé d'algú,lloar

   Cuibene dixit unquam bono?

   De quin home bo s'ha parlat bé alguna vegada?

2. beneir, jo beneeixo

   Benedicendus est deus.

   Que Déu sigui beneït.