anhelo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu deanhelar.

• Síl·labes:an·he·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aehlno)

anhelo m.‎(pluralanhelos)

1. anhel

anhelo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verbanhelar

• Síl·labes:an·he·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aehlno)
• Anagrama:holean

• Per a més informació vegeu l'entrada alDiccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobreanhelo

anhēlō‎(1a present^?),anhēlās‎(2a present),anhēlāre‎(infinitiu),anhēlāvī‎(perfet),anhēlātum‎(supí)

1. alenar, jo aleno
2. bufar, jo bufo,exhalar jo exhalo
3. anhelar, jo anhelo,aspirar a