Elponent és el vent de l'oest i el punt cardinal per on es pon el Sol.
- Any de ponent, any dolent.[1]
- (var.) Vent de ponent, vent dolent.[1]
- (var.) De ponent, ni gent ni vent.[1][2]
- (var.) De ponent, ni bon vent ni bona gent.[3]
- (var.) Amb vent ponent, no troba redossa sa gent.[1](Men.)
- (var.) Vent ponent, fa fugir tota sa gent.[1](Men.)
- (var.) El ponent, va deixar morir samare de talent.[1]
- (var.) De ponent, niaigua ni vent.[1]
- (var.) De ponent, ni dona ni vent.[3]
- Arc de Sant Martí a ponent, amarra labarca i vine-te'n.[4]
- Calçada a ponent, si tarda no ment.[1]
- Dellevant o de ponent, de la dona sies parent.[5]
- De ponent no hi corretorrent, i si hi corre, correviolent.[3]
- El vent de ponent, mai és sa com latramuntana.[2]
- El vent de ponent, si triga, no ment.[1]
- En vent ponent no troba redós sa gent.[3]
- La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar.[3]
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[6]
- (var.) Ponent té una filla casada allevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant.[3]
- Ponent,aigua i vent.[3]
- Ponent de vetllada,aigua assegurada.[3]
- Ponent en terra banyada,pluja una altra vegada.[3][1]
- Ponent, l'aigua freda i elvi calent.[1]
- Ponent,pluja corrent.[3]
- Ponent la mou, i llevant la plou.[1]
- Si de ponent plou, lespedres mou.[3]
- Sol en rogent, vent al ponent.[1](Altea)
- Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.[3]
- Vent de ponent, post el sol, post el vent.[1](La Garriga)
- Vent de ponent, vent de lafam.[1]
- ↑1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,111,121,131,14Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ponent». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑2,02,1Rocas; Angelats, Vila, p. 43.
- ↑3,003,013,023,033,043,053,063,073,083,093,103,11Amades, 1938.
- ↑Parés i Puntas, 1999.
- ↑Farnés, 1992-1999.
- ↑Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- Amades, Joan.Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).ISBN 8473040082.
- Farnés, Sebastià.Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999.ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.).Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004.ISBN 8492343249.
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
_-_WGA2772.jpg)
