Elpa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional aEuropa, l'Orient Mitjà, l'Índia iAmèrica. S'acostuma a preparar mitjançant l'enfornat d'una massa elaborada fonamentalment amb farina decereals com elblat,sal iaigua. La barreja, algunes vegades, acostuma a contenir llevats perquè fermenti la massa i sigui més esponjosa i tendra.
- A qui téfam, el panegre li semblablanc.[1]
- A pa dur,dent agut.[2]
- A la casa on no hi ha pa tothom té raó.[2]
- Al pa, pa, i al vi,vi.[3]
- Allí on hi ha un pa hi ha uncatalà.[1]
- Amagueu el pa, que ve la gana.[2]
- Ambceba i pa, aJudes van desmamar.[4]
- Cal guardar per ademà,gana i pa.[2][1]
- Del pa tou tothom en fa llesques.[2]
- D'un mateix pa, diferent llesques.[5]
- El pa cremat fa pair.[2]
- El pa no té cames i fa caminar.[2][1]
- El pa tou dura poc.[2]
- Elvi pelcolor, el pa per l'olor, i tot pel sabor.[2]
- Els catalans de lespedres en fan pans.[6]
- En llescar el pa es coneix la madrastra.[2]
- Enlloc es parla tant de pa com en la casa on no n'hi ha.[1]
- Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit.[2]
- No té pa i vol criar ca.[2]
- Pa d'ahir,vi d'un any icarn ben amanida fan bona vida.[7]
- Pa que sobri,carn que abasti ivi que no falti.[2]
- Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat[8]
- Per a menjar-se un tros de pa, qualsevolsardina és bona.[4]
- Quicarbó fa, no menja pa.[7]
- Qui menja pa i crema llenya l’hivern empenya[9]
- Qui no té pa, moltes se'n pensa.[2]
- Qui pa enceta i no hi fa creu, eldimoni se'l fa seu.[2]
- Qui té gana, somia pa.
- Un pa a la post icansalada alrebost.[2]
- Si el pa cau a terra, en collir-lo s'ha de besar.[2]
Dit d'allò que no suposa cap cost, no ocupa lloc, no molesta, no requerix atenció especial
- Ésser (algú) bo com el pa (o més bo que el pa, o un tros de pa).[3]
- Dit d'aquelles persones amb molta bondat.
- Ésser més llarg que un dia sense pa.[3]
- Ocupar una gran quantitat de temps.
- Ésser més vell que el mal pa.[3]
- Dit d'aquell objecte o persona d'edat molt avançada.
- Ésser excel·lent, molt bó.
- Ésser (una cosa) el nostre pa de cada dia.[3]
- Dit d'allò que constitueix un hàbit comú.
- Haver fet un pa com unes hòsties.[3]
- Haver fet una gran error, una greu equivocació.
- Haver-n'hi per a sucar-hi pa.[3]
- Ésser una cosa molt interessant, divertida.
- Malaguanyat pa que menja![3]
- Es diu d'una persona inútil, malfeinera.
- Negar (a algú) el pa i la sal.[3]
- Negar-li l'amistat.
- Necessitar (una cosa) com el pa que menja.[3]
- Tenir una necessitat imperiosa d'alguna cosa.
- No saber quin dia menja pa.[3]
- Estar tan distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.
- No tenir un pa a la post.[3]
- Ésser molt pobre.
- ↑1,01,11,21,31,4Castells, 2016.
- ↑2,002,012,022,032,042,052,062,072,082,092,102,112,122,132,142,152,16Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑3,003,013,023,033,043,053,063,073,083,093,103,113,123,13«Pa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑4,04,1Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pa». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Espunyes, Josep.Dites, locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu, 2007.ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑Griera, Antoni.Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Edicions Catalunya, 1936, p. 297.
- ↑7,07,1Parés i Puntas, 1999.
- ↑PamiesiRiudor, 2012, p. 133.
- ↑Parés i Puntas, 1998.
- ↑«Pràctiques 12. Nivell mitjà i superior». Dival.es. Arxivat de l'original el 1457130398. [Consulta: 25 gener 2015].
- Castells, Marta.Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016.ISBN 9788483308868.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).ISBN 8473040082.
- Pàmies, Víctor.En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2).ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna.Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998.ISBN 842974293X.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
Multimèdia aCommons
