L'oreneta (Hirundo rustica),oroneta ooronella, és unocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, amb les parts superiors decolorblau fosc i les inferiors blanquinoses.
- Casa d'oronetes, moltasort i amoretes.[1]
- Català, català, si sabies que l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar.[2]
- L'oreneta portasort, i qui les empaita és bord.[3]
- Méscaga unbou quecent oronetes.[1]
- Oreneta que alt vola, no tem que ploga.[2]
- (var.) PerSant Macià, l'oroneta ve i eltord se'n va.[1]
- (var.) PerSant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va.[3]
- Per l'abril, orenetes mil.[2]
- Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana, sí, però aMorella, no.[2]
- Per laCandelera, lacigonyacampanera, i si no fafred, la cigonya i l'oreneta.[4]
- PerSanta Madrona, canta l'oreneta i l'alosa.[2]
- Quan l'oreneta no ve pelmarç, l'hivern és llarg.[2]
- Roquerols per les roquetes, al cap de vuit dies orenetes.[2]
- Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món.[5]
- Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat.[5]
- Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir.[2]
- (var.) Oreneta arribada,primavera començada![5]
- ↑1,01,11,2Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oreneta». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑2,002,012,022,032,042,052,062,072,082,092,102,112,12Parés i Puntas, 1999.
- ↑3,03,1Viladot-Puig, 2003.
- ↑Amades, Joan.Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- ↑5,05,15,2Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 març 2025].
- ↑6,06,16,2Amades, 1938.
- ↑7,07,1Conca, 1988.
- ↑«Oreneta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
- Amades, Joan.Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Conca, Maria (ed.).Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8).ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan.El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23).ISBN 9788497790741.
Article a laViquipèdia
Espècie aViquiespècies
Multimèdia aCommons
