Unamuntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
- A lagent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
- A la muntanya hi haboscos, i als boscos hi haromanins, acasa de lescasades, què hineu a buscar, fadrins?[2](Esparreguera)
- Amic de muntanya, qui el troba el guanya.[3]
- Baxen les montanyes y pujen les cabanyes.[4]
- Bo per a les muntanyes, mal per a les plantes.[5]
- Els de muntanya tenen granmanya.[1]
- Lafe aplana les muntanyes.[1]
- La muntanya, afarta i enganya.[1]
- Lespersones es troben, que les muntanyes no.[6]
- (var.) Lespersones se troben, que les muntanyes no.[1]
- No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
- (var.) No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos.[7]
- (var.) Primer mudaran ses muntanyes que esgenis.[9]
- Prop de montanya y ribera, es la terra falaguera.[10]
- Qui de la muntanya es vol enamorar, persant Joan hi ha d'anar.[1]
- Qui ésbo p'espla, que ho sia per sa muntanya.[11]
- Qui perd unamic a la muntanya, sap pas lo que guanya.[12]
- Quan elsramats pugen a muntanya, elspastosamics i elsgossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[13]
- Seserrades no les fan ses muntanyes.[1]
- Són elshomes que es troben, i no les muntanyes.[6]
- Una muntanya es pot aplanar, però ungènit no es pot canviar.[1]
- Quan la muntanya plora, laplana riu.[1]
- Neu a muntanya,pluja a l'Empordà.[1]
- Neu a la muntanya,aigua a laplana.[14]
- Neu a la muntanya,pescador arracona lacanya.[15]
- Núvols a muntanya,aigua segura.[16]
- Núvols a muntanya,pluja segura.[16]
- Pluja alpla,neu a la muntanya.[17]
- Quan lalluna portabanya, brunz elvent a la muntanya.[18]
- Quan l'home delcel treubanya, brunz lovent a la muntanya.[19]
- Quan a muntanya hi ha rufa, latramuntana ja bufa.[20]
- Quan elsol fabanyes, ves te'npastor de la muntanya.[21]
- ↑1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,10Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Gomis i Mestre, 2015, p. 344.
- ↑Mascarell i Gosp, Josep.Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.. Sicània, 1961, p. 184.
- ↑Font, Ramón.Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑Mascarell i Gosp, Josep.Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.. Sicània, 1961, p. 184.
- ↑6,06,1Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «trobar». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «encontrar». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «geni». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mudar». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Font, Ramón.Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bo». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guanyar». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ramat». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila.Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43.ISBN 84-923432-4-9.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑16,016,1Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rufa». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sol». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Gomis i Mestre, Cels.Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2).ISBN 9788494256462.
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
Multimèdia aCommons