Unmoliner és una persona que treballa en unmolí.
- (var.)Centsastres,centteixidors icent moliners, tres-centslladres.[2]
- Com ho passa, senyor vent? —Em tractes de senyor? Ets moliner opescador.[1]
- De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.[2]
- (var.) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs. (Olot)[2]
- (var.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu. (Mall.)[2]
- (var.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs. (Poll.)[2]
- De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[2]
- De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[2]
- De vent moliner, molta feina i pocdiner.[1]
- El moliner sempre parla de moles.[2]
- El moliner tira l'aigua cap al seumolí.[2]
- Hortolans i moliners, mai no esguerren lacollita.[2]
- Moliner de vent, no menja quan té talent.[2]
- Pescador decanya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.[2]
- (var.) Pescador decanya i moliner devent, damunt s'ungla fatestament.[2]
- (var.)Pescador decanya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament.[2]
- Pots canviar de moliner, canviaràs pas delladre.[2]
- Quan laformiga tanca elniu, el cel plora i el moliner riu.[2]
- Qui arriba primer almolí, és el primer que mol, si el moliner vol.[3]
- Un bon moliner deixa que esmolí romangui en esmestral.[1]
- Aigua bec,
però aigua no tinc,
si aigua tenia
vi beuria.[4]
- (var.) No tenint aigua, beu aigua,
però que si aigua tingués
veuria vi i no pas aigua.[5] - (var.) Quan tinc aigua, puc beure vi;
quan no tinc aigua, haig de beure aigua.[4] - (var.) Bec aigua perquè no tinc aigua,
i si tingués aigua beuria vi.[6]- El moliner necessita aigua per fer farina, si en té, pot vendre-la i beure vi.
- ↑1,01,11,21,3Parés i Puntas, 1999.
- ↑2,002,012,022,032,042,052,062,072,082,092,102,112,122,132,142,15Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «moliner». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑4,04,1Amades, 1982.
- ↑Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑Serra i Boldú, 1922.
- Amades, Joan.Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982.ISBN 84-298-0452-8.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Serra i Boldú, Valeri.Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
Multimèdia aCommons