Laguitarra és un instrumentmusical de corda, compost d'una caixa de fusta —d'una forma que recorda el nombre vuit—, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.
- Al garric neix,
amb l'aigua creix
i sempre canta
la gran berganta.[1]
- (var.) El ring la fa créixer,
l'aigua la fa créixer
i per tota la vila canta
la gran berganta.[2]
- En la serra es cria
i en casa dóna alegria.[2]
- Mon amo enflocada em té
amb flors i floquets i joies,
i perquè canti més bé
m'estira es nervis primer
i llavor em fa pessigolles.[2]
- Pel camp verdeja
i per carrer canta
i fa estar ses atlotes
en esperança.[2]
- Per la garriga neix,
per la vila canta,
fa estar sa berganta
amb un pam de greix.[2]
- Sóc de fusta i els meus nervi
a tothom fan bellugar
quan se'm posen a la falda
i em comencen a gratar.[2]
- Tinc buida la panxa,
em lliguen amb cordes,
sospiro i gemego
si algú me les toca.[3]
- (var.) Tinc la panxa buida,
me la lliguen amb cordes
i em poso a cantar
si algú me les toca.[4]
- Tinc pont i no so riera,
cordes sense ser terrat,
i segons qui és qui m'agafa
quan em toca em fa parlar,
mes no sé quina taleia
alguns tenen, que al toca'm
em peguen cops a la panxa
i em fan fer un soroll estrany.[3]
- Tinc veu i no sóc persona,
tinc fusta i no sóc fuster,
tinc veta i no sóc vetaire,
tinc corda i no sóc corder.[1]
- (var.) Tinc veu i no sóc persona,
tinc fusta i no sóc fuster,
tinc veta i no sóc vetaire,
tinc corda i no sóc corder.[2]
- Una saleta espaiosa
enmig d'una gelosia;
cinc morts hi ha que l'acompanyen
i un viu li dóna la vida.[2]
- ↑1,01,1Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑2,02,12,22,32,42,52,62,7Amades, 1982.
- ↑3,03,1Castellví, 1956.
- ↑Correig i Blanchar, 1986.
- Amades, Joan.Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982.ISBN 84-298-0452-8.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Castellví, Joan.Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors.Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986.ISBN 9788485729111.
Article a laViquipèdia
Multimèdia aCommons
