Elgroc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement delblau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.
«Per al pàmpol del llum d'una dama criolla» aBestiari, 1937. — Pere Quart
- Quan vaig veure que eltren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós [...] amb les flors grogues de laginesta [...] em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[2]
- «Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» aLes illes, 1970. — Josep Pla
- Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
- (var.) A Castelldefels són grocs iSitges són gitanos.[5]
- (var.) AVilanova són boters, i aSitges són gitanes, a Castelldefels són grocs, i aBarcelona les dames.[6]
Fa referència a lafebre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
- Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de groc iblau i tambécolor d'oliva.[7]
- Can Pistraus fa referència a una antigataverna ubicada a lamuntanya de Montjuic, focus dejoc,vici icorrupció de tota mena.
- Ésser groc com la cera.[8]
- (var.) Estar groc com la cera.[8]
Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
- Estar com unpa de cera.[9]
- Estar molt esblanqueït o groc.
- ↑Oliver, 1975, p. 138.
- ↑Pla, 1986, p. 66.
- ↑Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. Arxivat de l'original el 1501005497. [Consulta: 11 octubre 2012].
- ↑4,04,1Parés i Puntas, 1999.
- ↑Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).[Enllaç no actiu]
- ↑Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292.
- ↑Amades, 1936.
- ↑8,08,1«Cera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cera». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan.Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Oliver, Joan.Obra poètica. Barcelona: Edicions Proa, 1975.ISBN 8420972223.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan.Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals).ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].
- Pla, Josep.Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino, Edicions 62, 1986.
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
Multimèdia aCommons