Elferrer és unmenestral que té l'ofici de treballar elferro o que fabrica objectes deferro, sovint en una ferreria.
- (var.) A casa del ferrer, ganivet fuller.[2]
- Al ferrer no li vagis a vendre baldes.[3]
- Com el ferrer deMontmeló, que quan téferro no técarbó.[1]
- De ferrer a ferrer, no passadiner[2]
- El diable, quan va esser vell, es féu ferrer.[3]
- (var.) El diable, quan no va tenir res que fer, es féu ferrer.[3]
- (var.) El ferrer delPerelló, manxant manxant va perdre l'ofici.[3](Vinaròs)

- (var.) El ferrer deLlivi, ferrant va perdre l'ofici.[3](Morella)

- (var.) Es ferrer Banyera, ferrant va perdre s'ofici.[3](Eivissa)

- (var.) Ferrer, ferrer, fes ton mester.[3]
- (var.) Ferrer, ferrer, ves a ton quefer.[3]
- Anar com el pas dels ferrers.[3]
Anar darrera de tot.
- Estar com un ferrer sense carbó.[3]
Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important.
Estar aturat sense fer cap activitat.
- ↑1,01,1Viladot-Puig, 2003.
- ↑2,02,1Sevilla Muñoz, J.;Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 22 març 2025].
- ↑3,003,013,023,033,043,053,063,073,083,093,103,113,123,133,143,153,16Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ferrer». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 març 2025].
- Viladot-Puig, Joan.El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23).ISBN 9788497790741.